Art i Història Paleocristiana: Constantí a Justinià

Context Històric: De l'Imperi Romà a Bizanci

Quan Teodosi va morir el 395, l'Imperi Romà es va dividir en dos: l'Imperi Romà d'Occident, amb capital a Roma, i l'Imperi Romà d'Orient, amb capital a Constantinoble. L'Imperi d'Occident va caure el 476, però l'Imperi Bizantí va sobreviure. L'emperador Justinià, al segle VI, va portar Constantinoble a un moment d'esplendor política, cultural i religiosa, construint grans esglésies i recopilant les lleis romanes al Codi de Justinià.

L'any 313, l'emperador Constantí va emetre l'Edicte de Milà, que donava llibertat religiosa i posava fi a la persecució. Convertit al cristianisme, Constantí va recolzar l'Església, permetent-li créixer políticament i artísticament. El 380, l'emperador Teodosi va declarar el cristianisme com a religió oficial de l'imperi amb l'Edicte de Tessalònica, prohibint el culte als déus pagans i destruint temples.

Els primers cristians, monoteistes, van ser perseguits per negar-se a adorar l'emperador, considerat un déu. Això va portar a la tortura i execució de molts, que es van convertir en màrtirs. Per evitar ser atrapats, es reunien en secret en llocs com les catacumbes.

Constantí: Legalització del Cristianisme

Constantí és conegut per haver legalitzat el cristianisme amb l'Edicte de Milà, permetent als cristians practicar la seva fe sense por de persecució. També va establir Constantinoble el 330, convertint-la en una capital poderosa i pròspera. A més, va convocar el Concili de Nicea el 325 per unificar la fe cristiana, establint el Credo Niceno i resolent disputes com la de l'arrianisme.

Teodosi: Cristianisme com a Religió Oficial

Teodosi va ser l'emperador que va oficialitzar el cristianisme com la religió de l'imperi amb l'Edicte de Tessalònica, prohibint les religions paganes. També va dividir l'imperi entre els seus fills, creant formalment l'Imperi d'Occident i l'Imperi d'Orient. Va consolidar el seu control guanyant la batalla de Frigidus contra Eugenius.

Justinià: Restauració i Esplendor

Justinià és famós pels seus intents de restaurar l'esplendor de l'antic Imperi Romà. Va dirigir campanyes militars sota Belisari, recuperant territoris a Àfrica del Nord, Itàlia i la península ibèrica. Va crear el Codi de Justinià, influent en el dret europeu durant segles, i va construir la Basílica de Santa Sofia. Va enfrontar desafiaments com la rebel·lió de la Nika i la Pesta de Justinià, que va impactar greument l'imperi.

Característiques dels Sarcòfags Paleocristians

En aquesta època, es recupera el hieratisme, conferint a les figures una aparença rígida i sense expressió. També s'abandona el cànon clàssic de representació del cos humà, amb formes menys realistes i proporcionades. A més, desapareixen les imatges de cossos nus, tant masculins com femenins, reflectint un canvi en l'enfocament artístic i cultural de l'època.

Els sarcòfags són l'exemple més destacat de l'escultura paleocristiana. Aquestes obres solen estar dividides per columnes i arcs, imitant l'arquitectura dels edificis. Alguns presenten medallons centrals, mentre que altres tenen un disseny de doble registre, on les escenes es llegeixen de dalt a baix i d'esquerra a dreta.

Mosaics Paleocristians i Bizantins

Els mosaics paleocristians i bizantins són obres d'art elaborades amb la tècnica de l'opus tessellatum, heretada dels romans. Aquestes peces busquen transmetre missatges religiosos a través de la simbologia, en lloc de representar la realitat física. Per això, les figures solen ser esquemàtiques i poc realistes, amb una aparença rígida i solemne. Sovint presenten un fons daurat, que simbolitza el triomf de l'Església, i utilitzen la perspectiva jeràrquica, on la figura més gran és la més important i solen tenir una posició frontal.

• Bon Pastor (Catacumbes de Sant Calixte)
• Santa Constança (Roma)
• Sant Vital (Ravenna)
• Santa Sofia (Istanbul)

La Basílica Paleocristiana

L'exterior de la basílica paleocristiana és senzill, amb materials com el maó i la pedra, mentre que l'interior és ricament decorat amb mosaics daurats, creant un aire de majestuositat. Les cobertes de la nau central són a dues aigües i les laterals a una sola aigua. Les divisions internes de l'edifici compten amb tres naus longitudinals separades per columnes, amb la nau central més alta que les laterals, permetent l'obertura de claristoris (finestres superiors) per il·luminar l'interior. Té una planta rectangular coneguda com a planta basilical, orientada cap a l'est en tradició de Jerusalem. A l'absis, situat a la capçalera, es troba l'altar, punt central de la litúrgia. L'espai dedicat als catecúmens, els cristians no batejats, és el nàrtex. L'atri, un pati davant dels claustres, serveix com a zona d'accés exterior.

A nivell arquitectònic, utilitzen l'arc de mig punt, semblant als romans, i la volta de canó o d'arestes. Amb el temps, les basíliques van diversificar-se en diferents tipus de planta, com la centralitzada, l'octogonal i la de creu grega.

La Vida de Jesús

Jesús de Natzaret és una figura fonamental per al cristianisme, considerat el Fill de Déu. Va néixer a Betlem, anunciat per l'arcàngel Gabriel a Maria, una verge. La seva família va fugir a Egipte per escapar de la matança d'Herodes. De gran, Jesús va ensenyar sobre Déu i va fer miracles, com la resurrecció de Llàtzer i la multiplicació dels pans i els peixos. Va triar dotze apòstols per ajudar-lo a difondre el seu missatge.

Durant l'Últim Sopar, Jesús va compartir pa i vi amb els seus apòstols, simbolitzant el seu cos i la seva sang. Va ser traït per Judes, arrestat, flagel·lat i crucificat sota l'autoritat de Ponci Pilat. Va morir a la creu i va ser plorat per la seva mare Maria, Maria Magdalena i els seus seguidors.

Alguns detalls addicionals inclouen els esdeveniments posteriors a la seva mort, com la resurrecció al tercer dia, que és un aspecte central de la fe cristiana. Aquest esdeveniment és celebrat per Pasqua, simbolitzant la victòria de Jesús sobre la mort i el pecat. Aquesta resurrecció va reafirmar la fe dels seus seguidors i va establir les bases per al creixement del cristianisme.

Conceptes Clau

• Bíblia: Llibre sagrat del cristianisme, inclou l'Antic i Nou Testament.
• Evangelis: Relats del Nou Testament sobre la vida de Jesús, escrits per Mateu, Marc, Lluc i Joan.
• Catacumbes: Cementiris subterranis on els primers cristians es reunien i enterraven els seus morts.
• Sarcòfag: Sepulcre de pedra decorat per a persones rellevants, tant cristianes com paganes.
• Basílica paleocristiana: Església dels primers segles amb una estructura de naus i absis, inspirada en l'arquitectura romana.
• Baptisteri: Espai en una església per a baptismes, amb una font baptismal.
• Catecumen: Persona que es prepara per al baptisme i per unir-se a la comunitat cristiana.
• Edicte de Milà: Decret del 313 que legalitzava el cristianisme i permetia la llibertat religiosa.
• Edicte de Tessalònica: Decret del 380 que feia del cristianisme la religió oficial de l'Imperi Romà.
• Mausoleu: Monument funerari gran i decorat per a figures importants o nobles.