Art Grec i Romà: Característiques i Influències

L'Art Grec: Característiques i Períodes

L'art grec va florir entre els segles VII i II aC, a Grècia i altres territoris mediterranis habitats pels grecs. Es caracteritza pel seu idealisme estètic, proporcionalitat, equilibri dels elements i el seu interès per reflectir l'expressivitat genuïna en la figura humana. Això va portar a una gran perfecció en el dibuix. L'atletisme, molt cultivat en l'època, va proporcionar als artistes els seus millors models.

La senzillesa, el ritme, la claredat i la unitat dominen totes les formes artístiques gregues. Els majors èxits es van assolir en la ceràmica, l'escultura i l'arquitectura.

Grècia, una petita península al sud-est d'Europa, va ser el bressol de les primeres idees que van donar forma a la cultura occidental. Els nostres coneixements i maneres de pensar són conseqüència de la filosofia, la ciència i l'art dels grecs.

Arquitectura Grega

L'arquitectura grega no va emprar ni l'arc ni la volta. Les columnes eren l'element sustentador de les seves obres monumentals, construïdes amb el sistema adovellat.

Els edificis més destacats, per ordre jeràrquic, són:

• Temples
• Teatres
• Acròpolis
• Propileus
• Estadis
• Gimnasos i Palestres
• Àgores
• Monuments funeraris

Els diferents tipus i formes de columnes van originar els famosos ordres arquitectònics grecs: dòric, jònic i corinti.

Els materials més utilitzats van ser el marbre, polit amb cura, i la pedra.

Escultura Grega

L'escultura grega no està subjecta a regles ni convencionalismes. L'escultor té llibertat d'expressió, però busca la perfecció humana. Per tant, és una escultura dedicada a exaltar la força física, la perfecció dels trets, el moviment i l'expressió de la divinitat. El tema central és la figura humana.

L'escultura grega passa per tres períodes:

Arcaic

Els escultors busquen un estil i una tècnica propis. Apareix la figura femenina i masculina, inicialment hieràtiques i sense moviment. Després sorgeixen idees de moviment, els braços es desenganxen del cos i el rostre expressa un somriure curiós. Les escultures eren ofrenes als esportistes. Exemples: El Kouros d'Anavyssos (atleta), la Dama d'Auxerre (donzella vestida), el Cap del Cavaller Rampin.

Clàssic

Aquest període va significar el major auge en totes les manifestacions artístiques i literàries. Els escultors assoleixen la perfecció tècnica i creen peces escultòriques on s'observa la magnificència de la figura humana. Hi ha dos subperíodes:

• Estil Sublim: Miró, Fídies i Policlet.
• Estil Bell: Scopas, Praxíteles i Lisip.

Hel·lenístic

Correspon a la fi de l'art grec. Les obres prenen models de les anteriors, amb gran perfeccionisme i capacitat de realització. El nen es converteix en un tema recurrent. L'escultura adquireix caràcters de monumentalitat, dominant el pintoresc, el grotesc i l'episòdic. El retrat passa a un primer pla. Sorgeixen diferents escoles: Pèrgam, Rodes i Alexandria.

L'Art Romà: Influència Grega i Evolució

Les primeres manifestacions de l'art romà neixen sota la influència de l'art etrusc i, de seguida, de l'art grec, conegut a les colònies de la Magna Grècia al sud d'Itàlia, conquerides per Roma durant la unificació territorial de la península (segles IV-III aC).

La influència grega augmenta al segle II aC, quan Roma ocupa Macedònia i Grècia. L'art romà és, en part, una imitació i ampliació de l'art grec i etrusc, però amb un esperit totalment diferent. La Roma conqueridora i urbanista va unir al sentit estètic grec el caràcter utilitari i funcional que les seves obres requerien.

L'art romà es va desenvolupar amb força homogeneïtat i autonomia des del segle III aC fins al segle V dC. Destaquen dues etapes principals:

• La República: fins l'any 27 aC.
• L'Imperi: des d'August fins a la caiguda de Roma en mans dels bàrbars l'any 476 dC.

A causa del centralisme exercit per Roma, es va originar un art molt uniforme. No obstant això, no existeix una contemporaneïtat cronològica a tot l'Imperi. En zones on l'art hel·lenístic estava més consolidat, les formes artístiques estaven més evolucionades que en les províncies incorporades més tardanament a la cultura romana.

Resum