Art Grec: Escultura i Arquitectura Clàssica

Els 3 períodes de l'art Grec

Arcaic: (s. VII - 475 a.C.), moment en el qual comencen a fixar-se estils arquitectònics.

Clàssic: es divideix en:

• 475 - 400 a.C. Primer classicisme
• 400 - 323 a.C. Segon classicisme (mort d'Alexandre)

Hel·lenístic: 323 - 31 a.C., període en què Grècia exporta la seva cultura als regnes macedònics.

Característiques

Predomina l'espai exterior, ja que per dins és simple i, a nivell constructiu, té arquitraus. A nivell arquitectònic, la solució és la repetició d'elements, i això dóna lloc als ordres arquitectònics.

Koré amb el Peple

Localització: Museu de l'Acròpolis (Atenes). Autors: Desconeguts. Cronologia: 530 - 500 a.C.

Context històric i cultural

Espai, temps: L'obra es va trobar a l'Acròpolis d'Atenes al s. VI a.C. Economia: L'economia atenesa era esclavista i es basava en l'artesania i el comerç marítim. Societat: La societat estava dividida en homes lliures, metecs (estrangers) i esclaus. Les dones no gaudien de drets polítics. Política: Atenes viu un enfrontament entre les oligarquies aristocràtiques i el partit popular/democràtic. Aquesta lluita culminarà amb les reformes democratitzadores de Clístenes, perfeccionades després per Pericles. Aquest nou sistema polític i la victòria a les Guerres Mèdiques contra els perses porten Atenes a un moment gloriós.

Anàlisi tècnic i formal

Descripció: Escultura d'una figura femenina de temàtica mitològica, dempeus. Materials: Marbre de Paros, esculpida mitjançant la tècnica de la talla. Volum: És una figura exempta. Color i textura: Figura policromada de textura suau. Moviment: Es tracta d'una figura pràcticament immòbil, dotada d'una gran rigidesa. Només la posició del braç esquerre i els plecs del vestit insinuen un tímid moviment. Punt de vista i espai: Respecta el principi de la frontalitat o unifacialitat. Desconeixem la ubicació principal de l'obra. Estil i característiques: Les Korai, així com els Kouros, pertanyen a l'estil arcaic grec. Les seves característiques són: escultura amb pedra o marbre, actitud i expressió hieràtica, somriure arcaic, llei de frontalitat, cossos desproporcionats, forta geometrització. Autor i escola: L'autor és desconegut, però podem dir que és de procedència dòrica.

Les influències: L'estil arcaic grec està fortament influenciat per l'escultura egípcia perquè presenta característiques com la frontalitat, l'estatisme i l'hieratisme. Funció: Les Korai tenien una funció religiosa i de ritual; sempre han estat trobades a prop dels temples, probablement com a representacions de sacerdotesses o divinitats. Iconografia: Les Korai són estàtues femenines que vesteixen amb una túnica fina lligada per la cintura i un mantell de roba gruixuda al tronc. Estan representades avançant cap a l'espectador, tenen un braç caigut, amb el puny tancat, i porten una ofrena a l'altre. Presenten una expressió hieràtica, solemne, amb el típic somriure arcaic. Contingut: L'escultura és una representació idealitzada de la virtut divina; l'hieratisme transmet solemnitat, atemporalitat; no són retrats.

Dorífor

Localització: Museu Arqueològic Nacional (Atenes). Autor: Policlet "el Vell" (480 - 420 a.C.). Cronologia: 450 - 445 a.C. = s. V a.C. (segle d'or d'Atenes).

Anàlisi

Descripció: És una escultura exempta, dempeus, de temàtica lírica (ideal de bellesa), costumista (atleta) o mitològica. Materials i tècnica: L'original estava fet amb bronze, mitjançant la tècnica del buidatge; la còpia està esculpida en marbre. Color i textura: Com la majoria d'estàtues de bronze de l'època, era policromada; les còpies romanes són monocromades i tenen textura vítria, típica del marbre polit. Moviment: Es tracta d'un moviment en acte. Volum: La figura té uns perfils suaus i no genera una gran sensació de profunditat. Espai i punt de vista: Es desconeix la ubicació original de l'obra. L'obra trenca el principi de frontalitat amb la torsió del cap i del braç avançat, i per una visió posterior que completa la representació del cos. Composició: Es tracta d'una obra asimètrica; la figura respon al cànon (proporció) establert per Policlet, segons el qual l'home tenia l'alçada equivalent a 7 caps. L'altre element compositiu representat és el contrapposto, el contrast entre una part del cos tensa, sobre la qual cau el pes del cos, i una altra distesa, amb la cama flexionada i lleugerament inclinada cap enrere.

Anàlisi del contingut

Iconografia: L'atleta està caminant amb una llança; la representació del cabell i les faccions és més evolucionada que a les obres anteriors. Podem dir que manté una expressió serena; costa identificar els sentiments, pròpia del primer classicisme.

Funció: La funció és exemplificadora; probablement l'estàtua va ser col·locada en un espai públic relacionat amb activitats esportives. Contingut: Es tracta d'un exemple d'un jove que expressa la importància de l'activitat atlètica. A més, contribueix a difondre l'ideal de bellesa definit per Policlet a les seves teories, així com la idea d'equilibri entre cos i ment.

Valoració artística i històrica

Estil i context històric

El Dorífor pertany estilísticament al primer classicisme, que té les característiques següents:

• Definit per l'equilibri, la proporció i l'harmonia.
• Recerca d'una bellesa ideal.
• Es creen arquetipus, models basats en l'equilibri i l'harmonia = cànons de bellesa.
• S'estudien gestos i activitats.
• Es realitza un estudi anatòmic del cos humà, sobretot de la musculatura.
• L'expressió facial pren un aire més naturalista.
• S'abandona l'actitud hieràtica i el somriure arcaic.

Qui és Policlet: Policlet el Vell (480 - 420 a.C.), natural d'Argos. Va ser un escultor contemporani de Miró i Fídies, i deixeble d'Agelades. A més d'escultor, va escriure les seves teories al llibre anomenat Kanon. Si bé el sentit de la proporció va continuar sent important, a partir del s. IV va entrar en decadència dins de l'anomenat postclassicisme. Context històric: L'obra, cap al 450 a.C., se situa a la primera època d'hegemonia atenesa, que finalitzarà amb les guerres del Peloponès, un conflicte civil que enfronta Atenes contra Esparta.

Partenó

Localització: Acròpolis d'Atenes, amb elements escultòrics al Museu Britànic, al Louvre i al Museu d'Atenes. Autors: Ictinos i Cal·lícrates, sota la direcció artística de Fídies, responsable dels conjunts escultòrics i del disseny general de l'Acròpolis. Cronologia: 447 - 432 a.C.

Context històric

Característiques de l'època: El segle V a.C. es coneix com el segle d'or d'Atenes; aquesta ciutat va consolidar la seva hegemonia sobre les altres polis gregues, entre les Guerres Mèdiques i les Guerres del Peloponès. Un cop derrotats els perses, s'organitza una aliança defensiva, la Lliga de Delos. Economia i societat: Com sempre. Política: Pericles, dirigent polític democràtic, dirigeix Atenes entre el 461 i el 429 a.C.; la democràcia atenesa era limitada: només els homes majors de 25 anys i fills de mare atenesa tenien plenitud de drets democràtics. Cultura: Es desenvolupa la filosofia, eina de coneixement racional i ètic; servia com a instrument de reflexió del coneixement humà. Relació de l'obra amb l'època: Pericles va encarregar a Fídies la reconstrucció de l'Acròpolis, en agraïment a les divinitats per haver derrotat els perses a les Guerres Mèdiques del 480 a.C.

Anàlisi tècnic i formal

Descripció: Edifici religiós de planta rectangular i d'un sol nivell. És un temple octàstil, ja que té una disposició de 8 x 17 columnes; també és perípter i amfipròstil, sobre un estereòbata de 3 graons. Materials: Els materials utilitzats eren els típics del classicisme (marbre pentèlic blanc, ferro i fusta). A més, hi havia grapes metàl·liques per lligar els arquitraus o llindes. Sistema constructiu: Arquitravat. Elements de suport i suportats: Les columnes externes del temple sostenen l'entaulament horitzontal, disposat en 3 franges formades per l'arquitrau, el fris i la cornisa. Espai interior: Tenia una pronaos o vestíbul (entrada) format per un pòrtic hexàstil (6 columnes) que precedeix la cel·la o naos, on se situa l'estàtua d'Atena envoltada per una columnata dòrica en forma d'U. A la part posterior de la cel·la, se situava l'opistòdom, suportat per 4 columnes jòniques, on es guardava el tresor de Delos i acull la sala de les verges. Composició i ritme: Presenta unes proporcions clàssiques en la seva planta (8 x 17 columnes) i la utilització del nombre auri a l'hora de dissenyar les proporcions del rectangle que determina la façana. La successió de les columnes aporta ritme, i les escultures trenquen la monotonia. L'element diferenciador més important respecte als altres temples és un conjunt de correccions realitzades per tal d'evitar les distorsions òptiques produïdes per l'efecte de la perspectiva en la visió humana. L'entaulament i l'estereòbata es corben del centre cap amunt per evitar la sensació d'enfonsament. Les columnes, amb èntasi dòric, intenten evitar la sensació de concavitat, i, a mesura que s'allunyen del centre, les columnes tenen un diàmetre superior i estan més pròximes. Les columnes dels extrems estan lleugerament inclinades cap a l'eix del temple per trencar la fragilitat. Espai exterior: El Partenó està ubicat a la part més elevada de l'Acròpolis, espai sagrat que coronava la ciutat d'Atenes. A l'Acròpolis s'arriba per la Via Sacra i de les Panatenees; va ser concebut per veure's obliquament des dels Propileus (entrada). Al conjunt de l'Acròpolis també destaquen l'escultura d'Atena Pròmacos, el singular Erectèon d'ordre jònic, de planta irregular i diferents nivells, i amb la cèlebre tribuna de les Cariàtides, i el temple d'Atena Niké, que presideix l'entrada al conjunt.

Anàlisi estilístic

Estil i característiques: Pertany a l'estil grec clàssic del s. V i a l'ordre dòric. L'obra respecta els principis clàssics:

• Equilibri
• Harmonia
• Un concepte de bellesa relacionat amb la perfecció geomètrica

La columna presenta estries o arestes vives, no té base, reposa directament sobre l'estereòbata, i el capitell no està decorat i està format per l'àbac, l'equí i el collarí. Hi ha una preocupació per les proporcions matemàtiques (nombre auri). Pel que fa a les obres escultòriques, segueix un altre dels principis de l'art grec clàssic: la representació de la bellesa idealitzada, el moviment elegant i la serenitat expressiva. Autors i escola: Ictinos i Cal·lícrates van formar part de l'equip que va reconstruir l'Acròpolis sota la direcció artística de Fídies. Influències: El Partenó és la culminació de l'estil dòric. A nivell ornamental, destaquen els relleus de la Processó de les Panatenees, que, amb el seu estil realista i naturalista, influirà en obres com l'Ara Pacis Augustae. Valoració crítica: El conjunt de l'Acròpolis és un símbol del poder d'Atenes i la cultura grega des del moment de la seva construcció. Un bombardeig de la flota veneciana el va destruir; l'erosió, els terratrèmols i l'abandonament van deteriorar encara més l'edifici. Malgrat el seu valor, va tenir una època de decadència arran de l'abandonament; avui dia està considerat Patrimoni de la Humanitat.

Anàlisi del contingut

Funció: A l'origen, tenia una funció religiosa; és el temple dedicat a Atena, que és la protectora de la ciutat. A més, té una funció política, ja que demostra a les altres polis el poder d'Atenes. Ornamentació i iconografia: L'obra incorpora elements decoratius escultòrics als frontons, a les mètopes i al fris de la cel·la. Uns acroteris remataven els extrems del frontó a la part superior. El Partenó era policromat (vermell, blau i marró), tenia incrustacions daurades i el blanc del marbre.

Teatre d'Epidaure

Localització: Epidaure, Grècia. Autor: Policlet "el Jove". Cronologia: 350 - 330 a.C. Tipologia: Edifici civil.

Context històric i cultural

Espai i temps: L'obra data del s. IV a.C. i se situava als afores de l'antiga ciutat d'Epidaure, on hi havia un conjunt monàstic (santuari d'Asclepi). Característiques de l'època: Les Guerres del Peloponès (431 - 404 a.C.) van posar fi a l'hegemonia d'Atenes al món grec; l'obra es va construir en un moment de transició entre la decadència de les polis i l'ocupació macedònica. Economia i societat: Com sempre.

Anàlisi

Descripció: Edifici civil, teatre de planta semicircular; es distingeixen el cor circular, l'escenari i les grades, que reposen sobre el vessant de la muntanya. Materials: Pedra, sorra i marbre. Sistema constructiu: Arquitravat. Elements de suport i suportats: La graderia reposa sobre el vessant de la muntanya, i només s'aprecien murs de contenció per reforçar el suport natural. L'escenari té una estructura elevada senzilla, i no hi ha restes de cap sistema de coberta. Espai interior: L'espai es divideix en l'escenari, el cor i la graderia concèntrica. L'escenari, molt senzill, estava elevat 3,5 m davant de l'orquestra, tancant el recinte. Tenia capacitat per a 12.000 persones, i l'edifici gaudia d'il·luminació natural. Composició: Tot l'espai s'organitza al voltant del cor, destacant la seva simetria i senzillesa, basada en un disseny matemàtic. La graderia, en forma de ferradura, s'aixeca de forma progressiva, i hi predominen les línies horitzontals, fet que transmet una gran estabilitat. Espai exterior: El teatre formava part del conjunt del santuari d'Asclepi (déu de la medicina i fill d'Apol·lo).

Anàlisi estilístic

Estil i característiques: És un estil grec clàssic; cronològicament, se situa en el segon classicisme o postclassicisme. Estructura tradicional dividida en 3 parts: escenari, cor i grada. Autors i característiques: L'historiador Pausànies atribueix l'obra a Policlet el Jove, que va ser un escultor i arquitecte pertanyent a l'escola del Peloponès, deixeble de Naucides i Policlet el Vell. Influències: El model de teatre s'estableix a partir del teatre de Dionís a Atenes. El teatre grec, posteriorment, influirà en el model de teatre romà, tot i que el romà incorporarà un decorat arquitectònic que tanca l'escenari, un cos semicircular i unes graderies construïdes amb maó i utilitzant un sistema voltat. Valoració crítica: Es considera el teatre grec amb millor estat de conservació; a la seva època, era un important centre de peregrinació. La ciutat i el teatre van entrar en decadència durant l'ocupació bizantina i otomana, però això no va afectar el seu estat de conservació.

Anàlisi del contingut

Funció: En origen, el teatre tenia una funció religiosa relacionada amb els cultes dionisíacs; posteriorment, es va convertir en una activitat d'oci, desvinculada de l'element religiós. Ornamentació i iconografia: No hi consten restes decoratives, tot i que sembla ser que, posteriorment, es van afegir decorats. Contingut i significat: Les activitats d'oci, com el teatre, reflecteixen una societat pròspera i refinada.

Laocoont i els seus fills

Localització: Museu del Vaticà (Roma). Autors: Agesandre de Rodes, Atenodor i Polidor (fills d'Agesandre). Cronologia: s. I a.C. (còpia).

Context històric

Espai i temps: La ubicació i datació de l'original és desconeguda; la còpia que ens ha arribat data aproximadament del 50 a.C., moment en què gairebé tot el món grec estava dominat per Roma. Característiques de l'època: L'obra se situa dins de l'hel·lenisme, que arrenca a la mort d'Alexandre (323 a.C.) i s'estén fins a l'inici de la dominació romana (146 a.C.). Economia i societat: Com sempre. Política: Políticament, hi ha un canvi: la mort d'Alexandre provoca la divisió de l'imperi entre els seus generals. Cultura: A nivell cultural, el període hel·lenístic destaca pel que fa a la filosofia, amb un desenvolupament de les escoles ètiques:

• Epicureisme: recerca del plaer.
• Estoïcisme: vida austera i contenció de sentiments.
• Escepticisme: crítica del...

Relació obra i època: El fet de ser una còpia romana indica com la cultura grega va influir en aquesta.

Anàlisi tècnic i formal

Descripció: Conjunt escultòric de temàtica mitològica. Material i tècnica: Marbre; l'escultura que ens ha arribat és de marbre blanc i rosat, esculpida amb la tècnica de l'esculpit i el trepant. Volum: Obra exempta o de ple volum. Color i textura: És una escultura monocroma; té la textura vítria típica del marbre polit. El modelatge presenta perfils religiosos; destaca especialment en els rostres, els cabells, les arrugues, la boca del pare... Moviment: El conjunt destaca pel gran dinamisme de totes les seves figures; es tracta d'un moviment en acte. Composició: Obra asimètrica amb figures proporcionades; el grup s'organitza a partir de línies diagonals que determinen una estructura piramidal, típica de l'escola de Rodes. Les línies verticals i horitzontals desapareixen. Punt de vista i espai: L'escultura presenta una certa multifacialitat; el punt de vista òptim és el frontal, tot i que aquesta multifacialitat la podem veure des del punt de vista zenital per veure l'escorç del nen petit.

Anàlisi estilístic

Estil i context artístic: L'obra pertany al grec hel·lenístic, en concret a l'escola de Rodes. S'introdueixen nous elements: moviment intens en acte, dramatisme, expressivitat extrema, monumentalitat, enriquiment dels punts de vista, trencament de la frontalitat, realisme i noves temàtiques.

Escola i autors: Agesandre i els seus fills, Polidor i Atenodor, van pertànyer a l'escola escultòrica de Rodes. Influències: L'hel·lenisme va accentuar algunes de les característiques introduïdes en el postclassicisme, com ara el moviment, l'expressivitat o el realisme. Miquel Àngel i Rafael, exercirà una gran influència a les seves obres de maduresa, i, per tant, el Laocoont tindrà una gran influència durant el Renaixement, el Manierisme i el Barroc. Valoració crítica: El Laocoont va ser descobert el 1506, entre les ruïnes del palau de Neró. Plini el Vell, en la seva obra, va considerar que el Laocoont superava qualsevol obra o pintura que s'havia fet fins al moment. El classicisme influeix al Renaixement, i l'hel·lenisme influeix al Barroc.

Iconografia: El conjunt representa la mort de Laocoont i els seus fills a mans d'unes serps. Hi ha dues teories:

• La teoria de la tradició grega: Laocoont seria un sacerdot troià del temple d'Apol·lo durant la Guerra de Troia. Sembla que Laocoont va ofendre les divinitats; aleshores, Apol·lo va fer que Posidó enviés les serps marines a la platja mentre Laocoont feia un sacrifici.
• La teoria de la tradició romana: parla de la desconfiança de Laocoont davant del cavall de Troia, el qual va intentar cremar; aleshores, Atena va enviar les serps per evitar-ho.