Art Grec: Anàlisi de la Koré, Guerrers de Riace, Discòbol, Dorífor i Partenó

Obra 1. Koré del Peplo

La Koré del Peplo es troba al Museu de l’Acròpoli (500 a.C / s. V). És una obra anònima.

Context Històric

Les polis gregues compartien llengua i religió, però tenien rivalitats. Les polis tenien la Tirania com a forma de govern, cosa que va impulsar la seva política. El s. VI va ser important per l'expansió grega per la Mediterrània. La demografia mantenia una taxa elevada de naixement i els recursos es mantenien estables. Aquesta manca de recursos va fomentar la immigració (marxen a fundar polis (colònies) per la Mediterrània). Consolidació del comerç entre Creta i Egipte. Els fenicis també s'expandien.

Descripció de les Característiques Generals

Estil

L’escultura pertany a l’estil grec arcaic (650 a.C - 479 a.C). Aquest estil es caracteritza per la rigidesa i la simetria (no és 100% simètrica, però sí en un grau molt elevat). És una obra frontal (pensada per ser vista des del davant). La simetria de la “Koré del Peplo” només es trenca als braços (un estirat i l’altre doblegat). Les korai tenen un tractament de columna (no se'ls nota el cos sota la roba). En el cap, tenen un somriure arcaic, comú de l’època. Els cabells tenen un tractament geomètric i els ulls són ametllats. Les figures eren policromades.

Altres Obres

Kouros d’Anavysos, Kuros de Súnion (615-590 a.C), Kleobis i Biton, Dama d’Auxerre (VII a.C, França). És una obra molt arcaica i simple.

Elements Formals

És una escultura de marbre, realitzada amb el mètode subtractiu i la tècnica de l'escultura. És una escultura exempta, de volum rodó i envoltada d’aire. La trobem en posició dempeus. Les seves dimensions són 120 cm d’alt. Aquesta figura compleix totes les característiques de l’estil arcaic.

Funció, Tema i Significació

Aquests tipus d’obres tenien una funció emotiva (portaven ofrenes), es situaven als temples o santuaris, com un gest d’ofrena. Les “Korai” representaven donzelles o sacerdotesses, sempre vestides. En aquest cas, funció i significació coincideixen.

Models i Influències

Models

Els models dels “Kuroi i Korei” eren les estàtues egípcies. Un exemple seria el “Faraó Micerí” XXV a.C. “La dona d’Auxerre” podria ser un altre model.

Influències

Directament no influirà en cap autor ni obra, però les escultures arcàiques són un precedent de l’escultura clàssica. Un exemple: “El Jove de Kritios” 480 a.C. Aquesta obra es veurà influenciada i un altre model seria “Dorífor de Policlet”.

Obra 2. Els Guerrers de Riace

Aquesta obra és del 460-430 a.C, són d’autor desconegut i les podem trobar al Museu Nacional de “Reggio di Calabria”.

Context Històric

Situat en un període molt important de l’època grega. Va des del final de les guerres mèdiques (polis gregues aliades contra l’imperi persa) fins a l’inici de les guerres del Peloponès (guerra entre polis gregues). El període del mig simbolitza l’època d’or per als grecs. Atenes esdevé la polis més important del món grec. En aquest període molts artistes hi viatjaran cap allà, ja que és un punt d’atracció artística. Els Guerrers de Riace es van trobar sota l’aigua davant de la Magna Grècia (al sud d’Itàlia). Gràcies a que es van descobrir sota l’aigua i al ser de bronze, s’han conservat molt bé.

Estil i Elements Formals

Estil

En aquesta escultura encara hi podem observar algun tret arcaic subtil: en el cabell sobretot. La part superior té un tractament geomètric natural. Hi predomina la frontalitat. També hi trobem una aportació nova, que ens indica que ja estem al classicisme (reprodueixen millor la realitat). Els guerrers recolzen tot el pes en una cama, que està rígida, l’altre queda doblegada. Aquestes escultures són les primeres que introdueixen aquesta tècnica, que s’anomena “Contrapposto”. El naturalisme és la reproducció de la realitat. Aquesta escultura no és un retrat, sinó que és imaginari. Més característic del classicisme, és l’harmonia entre les parts, les proporcions entre diferents parts del cos. Els grecs eren antropocèntrics, el centre de la seva cultura era l’home.

Altres Obres

Posidó (o Zeus) del Cap Artemision (460 a.C - 450 a.C). El Discòbol de Miró. Dorífor de Policlet.

Elements Formals

Els Guerrers de Riace estan fets de bronze. El mètode escultòric que s’ha utilitzat és el buidat, i la tècnica la cera perduda. Fan 205 cm d’alt, i són unes escultures exemptes, ja que estan envoltades d’aire. Estan situats dempeus.

Diferències formals entre tots dos guerrers

El Guerrer A és més jove, la seva mirada és lleugerament alta, dona un aspecte d’altesa. No duia casc. El Guerrer B és una mica més gran d’edat, i la seva mirada va cap abaix, això fa que se’l vegi més humà. Portava casc però s’ha perdut. Tots dos portaven llança i cuirassa de plata, els ulls són d’ivori. Portaven afegits els mugrons, les pestanyes i les dents de plata. L’element característic és el “Contrapposto”. L’acabat polit que tenen també seria un element formal.

Funció, Tema i Significació

Desconeixem la funció d’aquestes escultures, no sabem per a què estaven pensades així que tampoc sabem què significaven. Tot i així podríem dir que és una petita mostra de com treballaven el bronze.

Tema

Hi ha dues hipòtesis: 1) El guerrer A correspondria a Aiant Oileu, i el B a Aiant Telamoni. 2) L’escultura correspondria a Càstor i Pòl·lux (Germans d’Helena de Troia), fills de Zeus, patrons dels mariners.

Models i Influències

Models

“El jove de Kritios” (480a.C) seria un dels models d’aquesta escultura. Un altre possible cas seria “Posidó (o Zeus) del Cap Artemision” (460 - 450 a.C).

Influències

Podrem trobar obres al classicisme ple, un exemple seria “Dorífor de Policlet” (30 - 40 anys després).

Obra 3. El Discòbol, de Miró

Aquesta escultura de Miró, de l’any 460 a.C. La podem trobar al Museu Nacional Romà (Roma, Itàlia).

Context Històric

Miró va ser un dels grans artistes de l’Atenes de Pèricles. Va ser actiu entre el 480 - 440 a.C. Atenes s’ha convertit en la principal polis del món grec. El sistema polític atenenc era la democràcia. Els artistes grecs se sentien atrets, ja que a Atenes hi havia molta feina. És un moment on a més de la pintura i les arts plàstiques, també es desenvolupa l’arquitectura, el teatre, la poesia i la filosofia. Els grecs sentien un gran amor cap a l’esport, s’hi van crear les Olimpíades.

Estil i Elements Formals

Estil

El Discòbol és una escultura que pertany a l’estil grec clàssic. Aquest estil es caracteritza pel grau de naturalisme i la cura de les proporcions. Aquesta obra té un element molt distintiu: el dinamisme. Miró va posar el disc a dalt com si l’anés a llençar, i això va ser molt innovador. Només ens han arribat còpies romanes de les seves obres.

Altres Obres

“Atena i Màrsies” (es un grup escultòric de mitjans del segle V a.C).

Elements Formals

Aquesta escultura està feta en marbre, malgrat que l’original era en bronze. El mètode era subtractiu i la tècnica l’escultura. Era una escultura exempta en posició dempeus. Té un únic punt de vista, està pensada per ser vista des de només un punt. El punt de vista principal és una combinació frontal i lateral. Combina parts més lineals amb una part corbada en forma d’arc. Des d’un punt de vista més general tota ella està molt compensada i equilibrada. Té un tronc per a que s’aguanti i donar-li més estabilitat a l’escultura. Una petita incongruència seria que podem observar que mentre el cos està en un estat d’esforç, la cara es manté inexpressiva, i el braç sense forçar.

Funció, Tema i Significació

Funció

La funció de l’original era commemorativa.

Tema

Aquesta escultura representa un atleta jove, anomenat Jacint que va morir en uns jocs en honor al Déu Apol·lo.

Significat

Miró li dedica aquesta escultura com a homenatge. El va representar en un moment diferent i no en el tradicional a l’hora de llençar el disc. L’escultura congela el moviment important.

Model i Influències

Els únics models que va tenir Miró, van ser les obres que s’havien fet anteriorment. Miró va preferir innovar i va presentar una cosa totalment nova i diferent. Una de les influències que va tenir, va ser “Bernini: David” 1623-24.

Obra 4. Dorífor, de Policlet

Aquesta obra va ser realitzada entre els anys 450 - 440 a.C. La trobem al Museu Arqueològic de Nàpols (Itàlia).

Context Històric

Situat en el període d’or d’entre les dues guerres, (Guerres Mèdiques i Guerres del Peloponès). Atenes s’ha convertit en la principal polis del món grec. Els artistes grecs se sentien atrets, ja que a Atenes hi havia molta feina. Policlet era un físic (estudiava l’ésser humà), va arribar a escriure un llibre “Canon”. És un document on Policlet estableix unes lleis de proporcionalitat, definida com la proporció ideal 1:7 (el cap és la setena part del cos). Policlet com a Miró, era Argiu (d’Argos), però va veure l’oportunitat de poder anar a treballar a Atenes.

Estil i Elements Formals

Estil

Aquesta obra pertany a l’estil grec clàssic. Algunes de les característiques d’aquest estil són: el naturalisme i la proporcionalitat entre les parts. Aquesta escultura no està tan ben definida, com d’altres, ja que els músculs no els té tan ben fets. Hi ha un altre artista, en el seu temps considerat el més gran, Fídies, del que no en sabem exactament res. Fídies, Miró i Policlet són els millors artistes del primer classicisme.

Altres Obres

Diadumen (també de Policlet) i Discofur.

Elements Formals

L’escultura original està feta en bronze. Amb el mètode del buidat i la tècnica de la cera perduda. La còpia romana en canvi, està feta en marbre. Amb el mètode del subtractiu i la tècnica de l’escultura. És una figura exempta, de posició dempeus. L’artista a l’hora de fer-la s’ha basat en el “Contrapposto”, elevant la cadera i aguantant el pes només en una sola cama, mentre que l’altre queda flexionada. Es busca la compensació entre les parts, que hi hagi un equilibri visual i de pesos. L’escultura clàssica dels segles V i IV destaquen per la serenitat, transmeten seguretat, les emocions no els hi afecten.

Funció, Tema i Significació

Funció

No sabem exactament la funció d’aquesta figura, podria ser que hagués sigut decorativa o també pot ser una obra paradigmàtica al temple, per demostrar les seves teories ideològiques sobre la proporcionalitat.

Tema

El Dorífor és el que porta la llança, un atleta (en aquella època competien nus). Aquesta temàtica de l’atleta nu, es remunta a l’edat arcaica (els Kuroi ja anaven nus).

Significació

Aquesta obra respon als ideals de la bellesa, del període clàssic. Aquesta bellesa masculina eren per un cantó la plenitud de la figura, la ment activa, destresa, voluntat i harmonia entre lo físic i la espiritualitat. Possiblement això no és un retrat sinó que és un exemple o un patró que mostra el model de bellesa clàssic de l’època.

Models i Influències

Models

Policlet s’alimentà d’una abundant tradició (de figures nues) però adaptat al seu temps. Amb aquesta tradició per les matemàtiques (en temes de proporcionalitat) va ser perquè Policlet es va educar a l’escola pitagòrica.

Influències

Les influències que va aportar aquesta obra, van ser molt grans, ja que aquesta relació de les parts, va servir per influenciar a les futures generacions. Durant el Renaixement (XV - XVI) va tornar el gust per les obres clàssiques, i Policlet va tornar a aparèixer. Un dels autors influenciats va ser Miguel Ángel.

Obra 5. Partenó (Conjunt de l’Acròpoli d’Atenes)

Tot aquest conjunt el va dirigir Fídies, però els arquitectes van ser Ictinos i Cal·lícrates, durant els anys 447 - 438 a.C.

Context Històric

Durant el període d’entre guerres (Guerres mèdiques i Guerres del Peloponès), a l’edat d’or d’Atenes. Després de dirigir la victòria contra els perses, la ciutat va esdevenir la més important. Pèricles és el que està al front i qui mana la reconstrucció de la polis una vegada acabada la guerra. Inicia un programa per a convertir Atenes en el centre de la producció. Aquesta política atrau a molts artistes, que viatjaven a Atenes, per buscar feina. Els atenencs es van dotar de la democràcia com a sistema polític.

Estil i Elements Formals

Estil

Aquesta obra pertany a l’estil grec clàssic. Fet amb l’estil dòric, que conté les següents característiques:

• L'estil dòric és el més primitiu i simple, és l'ordre grec per excel·lència. És antic, arcaic, i dona la sensació de robustesa. Aquest estil, té un tractament harmònic i perfeccionista que demostra la bellesa clàssica. Es va utilitzar en la Grècia continental des del segle VII aC i al sud d'Itàlia. La columna d’estil dòric s'aixeca sobre un estilòbat sense base. El fust és estriat. Aquest acaba sobre un collarí sobre el qual hi ha un capitell format per l'equí i l'àbac. L'entaulament és format per un arquitrau llis i un fris on s'alternen els tríglifs i les mètopes. Exemple: El Partenó. La columna consta de base, fust i capitell. Sobre les columnes s'assenta l'entaulament, que consta d'arquitrau, fris i cornisa. Sobre les façanes principals, formats per la teulada a dues aigües, estan els timpans o frontó.

Per un cantó diem que és un sistema d’arquitectura arquitravada, sense arcs, tot és en línies rectes. Predominen les estructures verticals i horitzontals. Els grecs tenien poc interès en la decoració dels interiors, l’important era l’exterior. Aquesta escultura té un tractament harmònic. Els temples grecs eren policromats, tenien molts de colors. Aquestes estructures, estaven pensades per mirar-les de cantó.

Altres Temples

• Temple d’Hera, Paestrum (VI a.C).
• Temple de la Concòrdia, Agrigent (V a.c).

Elements Formals

Aquest temple està fet amb el marbre del Pentèlic. Amb aquestes dimensions: 30,9(ample) x 69,5(llarg)x 10,5(alt) metres.

• Elements sustentants: Té una base amb dues parts
  1. Esterobat
  2. Estilobat (curvat: és més alt el centre que els costats)

Al damunt hi trobem les columnes, en aquest cas, dòriques i el mur.

• Elements sustentats: Hi ha un entaulament damunt de les columnes, dos frontons (un a cada banda) i a sobre una coberta a dues aigües cobert amb teules i al mig un envigat que l’aguanta.

• En els espais interiors hi ha un conjunt d’habitacions (anomenat CEL·LA). La cel·la està formada per tres parts:
  1. PRONAOS (part d’accés): Té sis columnes, és a dir té un pòrtic hexàstil.
  2. NAOS (sala principal): També formada per columnes. Aquí és on hi havia l’estàtua de la deessa Atenes.
  3. OPISTÒDOMOS: Aquesta sala no està comunicada amb les anteriors, aquí es guardava el tresor del temple.

Pel voltant de la naos hi ha un passadís (quan hi ha això se'n diu que és un temple perípter). És un temple octàstil i periple (format per files de 8 columnes i amb passadissos). Era un temple decorat amb pintures i escultures. Aquest edifici té un caràcter de perfeccionisme, tractat com si fos una escultura, amb una escala humana, amb proporcions que tot i ser monumental es manté l’aspecte de proporcionalitat i harmonia. A més el Partenó té tot una sèrie de correccions òptiques que contribueixen a la perfecció de qui el mira (les columnes del mig són més amples i inclinades). En el fris a les mètopes al voltant del temple tenen decoració escultòrica (les quatre lluites mitològiques). Els dos frontons decorats i dedicats a la deessa Atenes. I en el mur interior de la cel·la hi havia un fris escultòric una desfilada de Panatenees.

Integració en l’Entorn Urbà

Aquest edifici forma part d’un conjunt arquitectònic que és l’Acròpolis. Està a la part més elevada de l’Acròpolis. Destaca sobre les demés, ara bé, és un conjunt de temples de característiques similars i s’estableix una relació visual, d’alguna manera podem dir que interactuen entre ells. Hi ha una certa harmonia en tot el conjunt. El conjunt està format per:

• Erectèon. (temple)
• Propileus (conjunt monumental d’accés).
• Petit temple Atena Niké.

Funció, Tema i Significat

Aquest temple té una funció commemorativa, referida a la victòria dels grecs sobre els perses, però principalment és per agrair a la deessa protectora de la ciutat, Atena, aquesta victòria. Va servir d’estímul per reconstruir tota l’acròpolis, ja que durant les guerres mèdiques va quedar molt malmesa. Al llarg de la història aquest temple ha tingut diverses funcions:

• VI - XVI a.C (edat mitjana) → va estar ubicat com a església cristiana.
• XV – XVI (edat moderna) a.C → Quan va ser conquerit per els turcs, es converteix en mesquita.
• XIX a.C → el van fer servir de polvorí (per guardar les armes). En aquest mateix segle els venecians van fer bombardejar la ciutat i va quedar destruïda.

Aquest temple té un tema: Deessa i patrona de la ciutat ATENA. A nivell estètic ho demostra una escultura que decorava l’interior del temple (avui en dia perduda) i a més als frontons hi havien escultures de la vida d’aquesta deessa. El Partenó té un programa iconogràfic (decoració arquitectònica i escultòrica que justifica a qui estava dedicat l’edifici: frisos, frontons, estàtues…). Hi destaquen:

1. El naixement de la deessa Atena.
2. Les lluites amb Posidó.

El tema però és molt més ampli. En el fris exterior, va més enllà d’Atenes. Ho vinculen amb altres déus. Aquí s’hi expliquen 4 històries mitològiques anteriors a Atenes, però amb relació.

1. La Guerra de Troia, a un costat del Partenó.
2. Sentauromàquia (lluita entre centaures i humans).
3. Amazonomàquia (dones guerreres mitològiques que es tallaven un pit per poder portar el “cartutx de les fletxes”.
4. Gigantomàquia (lluita dels gegants; generació dels déus de Zeus contra la generació anterior).

En els frisos interiors, al voltant de la cel·la hi havia el fris de Paratenees (Són relleus escultòrics que van a parar als Déus → formen part de la història mitològica). A l’interior, hi havia l’escultura de la deessa Atena, feta per Fídies, però va desaparèixer, i no se sap la seva ubicació. En aquest edifici, més enllà d’oferir-li a la deessa, buscaven l’harmonia i la espiritualitat. La intenció que hi havia al fer aquest temple era fer-lo amb molta harmonia i afecció. Per si mateix ja ho representa. Hi van haver una sèrie de correccions òptiques per buscar una perfecció i una bellesa arquitectònica: les columnes exteriors eren més gruixudes i van corregir les intercolumnis (espais entre columnes), inclinacions i van aixecar l’estilobat (plataforma principal) pel centre. Com que l’ésser humà era el més important per als grecs, van fer un edifici a escala humana. Està inspirat en els antics temples fets en fusta.

* Els triglids representaven la fusta i les columnes els troncs.

Models i Influències

El Partenó podria estar inspirat en els antics temples fets en fusta. Aquesta construcció ve de la tradició dels temples dòrics (apareixen al segle VI - VII) del segle anterior. Els temples dòrics primitius tenien les columnes molt gruixudes. Un exemple seria el temple d’Hera, Paestrum VI a.C. El Partenó combina la robustesa del temple d’Hera amb l’estil jònic del segle V. S’inspira amb la tendència anterior i incorpora altres característiques del segle V.

Influències

La influència és molt gran (etruscos, romans…). La Madeleine, París (1806 - 1842). recorda en certa manera al Partenó. La influència del classicisme arriba fins al segle XX. Ricardo Bofill treballa sempre amb un to classicista, en edificis contemporanis però amb reivindicacions clàssiques.