Art Grec: Altar de Zeus i Teatre d'Epidaure

Característiques de l'Estil Grec

• Recerca de perfecció, equilibri i harmonia: Mitjançant càlculs matemàtics complexos.
• Efectes òptics: Per corregir les desviacions visuals.
• Escala humana: L'home com a mesura de tot.
• Espais harmònics: Bellesa i sensibilitat.
• Simetria: Proporcions i equilibri visual.
• Sistema arquitravat: Elements horitzontals i verticals.
• Ordres arquitectònics: Dòric, jònic i corinti.
• Materials: Marbre policromat, principalment.
• Hel·lenisme: Monumentalitat i teatralitat, amb escultures expressives.

Anàlisi Formal de l'Altar de Zeus

• Planta: Podi quadrangular (7 m) amb pati interior i altar.
• Alçat: Columnata jònica sobre podi, escalinata monumental.
• Façana: Forma d'U, decoració amb frisos en alt relleu.

Interpretació de l'Altar de Zeus

• Funció: Monument commemoratiu dedicat a Zeus, construït per Èumenes II per celebrar victòries, amb funció ritual.
• Simbolisme: Gratitud a Zeus; frisos amb la gigantomàquia (ordre contra caos).
• Relació amb el rei: Èumenes II com a Zeus, Atena com a protectora.
• Ubicació: Acròpoli de Pèrgam (Turquia).

Influències de l'Altar de Zeus

• Inspiració: Combat entre Zeus i Atena (frontó del Partenó).
• Monumentalitat: Escalinata similar al temple de Zeus a Olímpia.
• Model narratiu: Frisos prefiguren la Columna Trajana; dinamisme i expressivitat anticipen el Barroc.

Anàlisi Formal del Teatre d'Epidaure

• Planta: Orquestra circular amb altar central (Dionís).
• Càvea: Graderies (15.000 espectadors), visibilitat i acústica òptimes.
• Suport: Graderies adaptades al pendent natural.
• Alçat: Espai obert, accés per passadissos laterals.

Interpretació del Teatre d'Epidaure

• Funció: Teatre originat en festivitats per a Dionís, component religiós i cultural.
• Simbolisme: Altar central per a rituals, evolució del prosceni.
• Integració: Construcció i natura, mides perfectes.

Influències del Teatre d'Epidaure

• Evolució cap a formes hel·lenístiques: càvea més gran, prosceni elevat.
• Influència en teatres grecs (Segesta) i romans (Mèrida, Tarragona, Sagunt).