Art Gòtic, Romànic i Grec: Història i Evolució

Art Gòtic

Illa França, estès per Europa occidental i desenvolupat al llarg de la Baixa Edat Mitjana, S.XII-S.XV. L'art gòtic va ser substituït pel renaixement a Itàlia a principis del S.XV, però es va mantenir fins al S.XVI a Anglaterra, Espanya i Portugal. El terme 'gòtic' es refereix a l'arquitectura i l'art medievals, que van ser menysvalorats fins a l'arribada del romanticisme. Va estar marcat per l'expansió econòmica, demogràfica i política de les monarquies feudals europees, així com pel reforçament de l'autoritat reial enfront de les tendències disgregadores del feudalisme. El desenvolupament del comerç va obrir noves rutes d'intercanvi que van afavorir el creixement de les ciutats i l'aparició d'un nou grup social adinerat en la vida urbana i l'activitat mercantil, la burgesia.

El creixement urbà va facilitar que la cultura passés a mans dels ordres mendicants de les ciutats, com els franciscans, dominicans o carmelites, que van establir monestirs als centres urbans i van practicar un nou estil de vida monacal. Van crear escoles i universitats, i una gran part de les construccions gòtiques es troben a les ciutats: catedrals, ajuntaments, llotges, palaus.

L'expansió econòmica del S.XIII va ser interrompuda per la crisi de la Baixa Edat Mitjana entre els S.XIV i S.XV. La fam, les guerres i les epidèmies van provocar desequilibris demogràfics i econòmics a les ciutats europees. A finals d'aquest període medieval va començar a manifestar-se l'humanisme, que exaltava l'experiència individual de l'ésser humà i la reflexió crítica, dos pilars fonamentals sobre els quals es va edificar l'època renaixentista. L'arquitectura gòtica es divideix en tres fases: Gòtic inicial (convivència dels últims models romànics i l'aparició de les primeres formes gòtiques), Gòtic clàssic (etapa de plenitud i expansió del gòtic) i Gòtic flamíger (etapa d'exuberància ornamental).

Art Romànic

L'art romànic a Europa del S.XI va ser el primer estil 'internacional' amb significat i valor europeus, estenent-se des dels països escandinaus fins al sud d'Itàlia i al nord de la península ibèrica.

A finals del S.X, Europa va ser destruïda per invasions protagonitzades pels vikings, magiars i sarraïns, provocant l'aparició del feudalisme, un model d'organització social i política que va dominar Europa durant l'Edat Mitjana. La societat feudal era estamental, basada en la desigualtat davant la llei i els privilegis d'uns sobre altres. Avalada per l'església, l'estament privilegiat (noblesa i membres de l'església que concentraven les terres i monopolitzaven el poder polític, militar i cultural, amb privilegis com l'exempció del pagament d'impostos). L'art romànic va ser expressió del poder i la riquesa dels grups socials. L'estament no privilegiat (poble pla o tercer estat, un grup heterogeni de comerciants, artesans, camperols... sotmesos als grups privilegiats per relacions de vassallatge i servitud. El poder del papat era reconegut a Europa occidental, i competia amb qualsevol intent d'enfortir-se en una època caracteritzada per l'absència d'estats sòlids i la debilitat dels monarques feudals. El sistema sociopolític amb una economia basada en l'agricultura a partir del senyoriu, on els nobles i eclesiàstics tenien drets d'explotació i jurisdicció. El senyoriu podia ser laic (si el senyor era noble) o eclesiàstic (si era propietat del clergat). El castell i el monestir eren els centres de la vida medieval. A Europa de l'any 100, es van generalitzar els conflictes bèl·lics, les pestes i la misèria, que van fer que la vida terrenal fos vista com un val de llàgrimes i l'acceptació de la mort com un alliberament. L'església i els seus membres determinaven què era ser un bon cristià, provocant l'estimulació de la veneració de les relíquies i afavorint el pelegrinatge a Jerusalem, Roma i Santiago de Compostel·la. Es divideix en 3 etapes: primer romànic (finals del S.X-S.XI) i les primeres construccions romàniques.

Art Grec

La civilització i l'art grecs es van desenvolupar a la península balcànica, la costa occidental de l'Àsia Menor, les illes del mar Egeu i els territoris mediterranis, com el sud de la península itàlica, Sicília i la costa mediterrània de França i Catalunya. L'evolució de la història i de l'art de l'antiga Grècia es divideix en 3 etapes:

ÈPOCA ARCAICA (S.VIII a.C- V a.C), Grècia estava dividida en polis independents amb una economia agrícola i ramadera, amb un govern oligàrquic on una minoria de la població controlava la riquesa i el poder. Els camperols es veien obligats a migrar i van crear colònies al llarg del Mediterrani que van ajudar al desenvolupament del comerç marítim. L'època arcaica va ser un moment en què es van fixar les bases de l'arquitectura i l'escultura gregues influenciades per la cultura egípcia i mesopotàmica.

ÈPOCA CLÀSSICA (S.V a.C- IV a.C), en algunes polis es va instaurar un sistema de govern democràtic on participaven els homes lliures i no estrangers. Després de la victòria contra els perses a les Guerres Mèdiques, es va iniciar un període de completa autonomia cultural i artística a Atenes durant el govern de Pericles, on es va assolir l'apogeu de l'art grec. L'imperialisme d'Atenes va conduir, al S.IV a.C., a les Guerres del Peloponès, que van comportar una decadència econòmica. Aquesta crisi va ser aprofitada per Filip II, rei de Macedònia, per conquerir les polis gregues, mentre que Alexandre el Gran va crear un imperi. L'època clàssica va ser un moment d'apogeu artístic.

ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (S.IV a.C- I a.C), després de la mort d'Alexandre el Gran, l'imperi macedoni es va fragmentar i la cultura de l'antiga Grècia es va traslladar a l'Orient. Aquesta última etapa de l'art grec es caracteritza per la introducció d'influències orientals. La civilització grega va ser conquerida per Roma a finals del S.I a.C.