Art del Segle XX: Del Modernisme al Postmodernisme

Referències Històriques

Segona Guerra Mundial i altres conflictes bèl·lics. 1991: Unió Europea.

Localització i Esdeveniments Artístics

Nova York com a centre neuràlgic. 1. Avantguardes, 2. Tendències Postmodernes. 1990: Era digital.

Característiques Generals

Les avantguardes qüestionen els plantejaments modernistes. L'artista experimenta amb materials, formes i tècniques noves. L'obra d'art ja no és un objecte, es valora el procés creatiu i no el resultat. La postmodernitat recupera aspectes del passat, s'hi val tot, i apareix el fenomen de l'apropiació i l'art basat en noves tecnologies (videoart).

Funcionalisme a l'Arquitectura d'Autor

Després del funcionalisme, s'utilitzen elements decoratius i constructius de períodes anteriors. La tècnica esdevé la base de la construcció.

Herència funcionalista: Mies van der Rohe (Seagram Building), Le Corbusier (brutalisme).

Arquitectura postmoderna: Rebutja les tesis del Moviment Modern, amb incidència al Japó (Grup Metabolisme: arquitectura tradicional japonesa + funcionalisme = obra d'Isozaki).

High-Tech i arquitectura d'autor: El High-Tech impulsa l'exhibició dels components tecnològics de l'edifici (Centre Georges Pompidou de París, Rogers i Piano). Les darreres tendències arquitectòniques creen oficines, museus, etc., i sorgeix l'arquitectura d'autor (enginyeria + arquitectura). Exemple: Meier, arquitectura blanca.

Les Avantguardes

Proliferen ràpidament les diferents tendències artístiques per la demanda de galeries i crítics d'art, trencant amb l'art tradicional a través de l'experimentació tècnica i estètica.

• Informalisme (Tapié): Pintures amb relleu (pintura abundant, vidres, sorra, carbó), empremta personal i tècniques com el collage i el frottage. Autors: Fautrier, Debuffet, Dau al Set i El Paso.
• Expressionisme abstracte: Fusió de l'automatisme surrealista i l'abstracció amb el primer dripping de Pollock. Corrents: gestual i sígnic (Kline: pinzells enormes i blanc/negre), i espacialista (Rothko: juxtaposició cromàtica).
• Pop Art: Característiques figuratives, cultura popular (anuncis, còmics, etc.) contraposada a la intel·lectualitat de l'expressionisme abstracte. Warhol (Sopa Campbell).
• Nou Realisme Francès: Crítica amb la societat de consum i la seva abundància. Yves Klein.
• Abstracció postpictòrica i Minimal Art: Oposades a la subjectivitat de l'expressionisme abstracte, amb obres de formes geomètriques simples i colors plans, sense relleu (Stella, Noland, Kelly).
• Minimal Art: Extrema senzillesa i austeritat formal, reduint la forma a la geometria i la despersonalització (André, Judd, Sol Le Witt i Flavin).
• Art cinètic i Op Art: L'art cinètic es divideix en tres grups: obres bidimensionals o tridimensionals en moviment (amb motor), obres bidimensionals o tridimensionals estàtiques amb efectes òptics (optical art), i obres transformables (bidimensionals o tridimensionals que l'espectador ha de moure per apreciar el moviment).

Escultura

• Art acció i art conceptual: L'objecte artístic tradicional és substituït per l'esdeveniment (happening, entre teatre i art: John Cage, Grup Gutai, Fluxus (Vostell, Beuys)). L'art conceptual inclou el body art (el cos com a objecte artístic: Breus, Muehl), el land art (elements de la terra i la natura: Smithson, Christo, Long, Goldsworthy), i la performance (teatre provocador que s'oposa a les arts plàstiques tradicionals).
• Hiperrealisme/Fotorealisme: Distanciament de les manifestacions conceptuals radicals i represa del realisme a partir de la fotografia (Close, Nottingham, Estes).
• Individualitats artístiques (Escola de París): Modigliani (sensualitat), Balthus (noies adolescents, erotisme), Schiele (perversió), i Freud (hiperrealista amb subjectivitat).
• Tendències postmodernes: Neoexpressionisme alemany (colors intensos i contrastos: Kiefer, Immendorf, Baselitz), Transavanguardia italiana (homogeneïtat d'estil, ironia, desmitificació, barreja de tècniques i temes, llenguatge figuratiu i abstracte: Chia, Clemente), i Nomadisme artístic (llenços grans, bidimensionals, figuració com a llenguatge expressiu).
• Altres tendències a partir dels 80: Revival (aparició de noves tendències), Pattern & Decoration (plantilles per a composicions, influència exòtica, horror vacui: Kozloff, Kushner, Haring), Neominimalisme i Neopop (revival: abstracció geomètrica i elements de còmic i cinema: Koons).

Autors destacats: Moore (gust per les cultures primitives, surrealisme i abstracció, figura humana femenina), Solano, Aguilar, Chillida (ferro forjat, abstracció propera al minimalisme i a la natura), Oteiza (abstracció radical, constructivisme rus), i Bourgeois (art confessional, entre escultura i instal·lacions: Maman, 1999).

El Disseny Industrial

Contribució a la difusió de l'estètica industrial a la vida quotidiana. Aalto (Gerro), Loos ("Ornament i delicte": l'home modern no necessita ornament), Van der Rohe ("Menys és més"). Comoditat i simplicitat estètica en aparells domèstics. Gugelot (Carousel Kodak), Ascanio (Vespa, màquina d'escriure Olivetti Lettera 22). Primeres escoles de disseny: FAD (Foment de les Arts Decoratives), IDIB (Institut...).