Art del Segle XX: Bauhaus, Fotografia i Cinema

Bauhaus

Bauhaus - una escola d'art, arquitectura, disseny i artesania fundada el 1919 (fins al 1933) a Weimar. Es dedicaven a fer creacions funcionals, sense un estil clar ni decoració.

Walter Gropius la va crear. Objectiu: cercar vincles entre el disseny funcional i les necessitats de l'home en totes les disciplines: la forma segueix la funció, disseny segons la utilitat. L'escola pensava que no es neix sent artista, sinó que t'hi pots educar. Explotaven els lligams entre la indústria i l'art tradicional. Apostaven per trencar amb la tradició decimonònica d'estils, amb productes constituïts per geometria i formes elementals: manca d'estil. Gent minimalista, sense decoració, cap estil definit a la Bauhaus.

Fotografia

Pictorialisme - finals del segle XIX, moviment que vol considerar la fotografia com a art, es desenvolupa a nivell mundial. Reacció a la fotografia d'afeccionats, considerada vulgar. Volien una fotografia com a còpia de la realitat, però el procés l'allunyava d'aquesta (no repetible i sí única), més art per ser irrepetible. Tècniques: ús de filtres, sense negatiu, joc de llums i ombres, desenfocament... Temes: retrats, dones...

Directa - igual que el pictorialisme, però sense preparar o intervenir el tema a representar, és espontani, imatges ràpides i lliures, hi ha múltiples còpies, lectura més subjectiva, no hi ha trucs ni artificis, gent del carrer sense preparar.

Grup f/64 - fotografia directa, gran profunditat de camp, Ansel Adams (1902-1984), fotos de paisatges.

D'avantguarda - manipulació d'imatges, objectiu estètic i original.

• Collage - fotografies retallades i muntades sobre un suport comú (dadaisme).
• Fotomuntatge - descomposició de fotos i les torna a composar. Superposició d'imatges (dadaisme). Hannah Höch.
• Rayografia - foto feta sense càmera, en negatiu, objecte exposat en paper sensible i revelat (surrealisme). Man Ray.
• Constructivisme - expressió de convicció política, nous punts de vista, reeducació, art al servei de la revolució i el poble (fotomuntatge). Rodtxenko.
• Futurisme - nou punt de vista de la realitat, captació d'imatges seqüencial, moviment. Germans Bragaglia.
• Pop Art - totes les tècniques d'impressió, manipulació. Andy Warhol.

Fotoperiodisme - seguit d'imatges per treballar un tema en qualsevol format, organitzat en seccions i lligat a l'evolució tecnològica: actualitat (fet actual, notícia), objectivitat (realitat), qualitat estètica (reflectir la realitat i evocar emocions en la imatge), espontaneïtat. Robert Capa.

Documental - tractar una notícia no tractada i allargada en el temps, estudi de tema. Dorothea Lange.

Fotoassaig - escull el tema, investiga, analitza i mostra la seva pròpia opinió sobre el tema escollit, combina imatge i text. W. Eugene Smith.

Fotografia de carrer - la creació d'imatges en un moment clau o decisiu, mostrar emocions, mostra les coses tal com són. Garry Winogrand.

Cinema

Cinema - art nou a inici del segle XX, comencen a innovar i deixar de ser lineal, afegint tècniques com salts de temps.

• Cinema soviètic - a la Unió Soviètica el 1917, la revolució triomfa. Les pel·lícules importants del 1920 al 1930. És per propaganda, objectiu: educar la nova generació. Argument controlat per l'estat. Característiques: muntatge, realisme d'imatge, temes revolucionaris i patriòtics, mut. Sergei Eisenstein (1898-1948) - La Vaga.
• Cinema surrealista - 1924, pel·lícules entre 1928 i 1930, desapareix al 1930 pels costos, mut. Llibertat al subconscient i properes al món oníric. Característiques: no visió tradicional, fantasia, crítica a la societat burgesa, angles inusuals, efectes òptics i diferents velocitats. Luis Buñuel i Salvador Dalí: Un Chien Andalou.
• Cinema expressionista - inici període d'entreguerres, desapareix als anys 30 (Hitler). Connecta directament amb la psicologia i el món interior. Predomina la versemblança. Característiques: sentiments, subjectivitat, fotografia tenebrosa, angles agressius, deformitat, exageració, temes depressius. Robert Wiene - El Gabinet del Doctor Caligari.

Segona Avantguarda

Després de la Segona Guerra Mundial, els EUA són la màxima potència. Nova York, capital de l'art. L'artista a prop de l'experimentació: nous materials, tècniques i formes. L'obra d'art ja no és valorada pel resultat final, sinó pel procés creatiu mateix.

• Informalisme - moviment pictòric que comprèn tendències abstractes i gestuals i expressives. Importa l'experiència de pintar, no l'obra. Molt impulsiva. Característiques: abstracte, materials nous, sensorial i instintiu, colors ocres. Antoni Tàpies.
• Expressionisme abstracte - EUA, anys 40. Expressió espontània a través de la pintura. Influència del surrealisme. Paral·lel: informalism. Característiques: sense esbossos, estris i materials poc convencionals, subjectivitat, espontani, importa el procés més que el contingut, predomina el traç gestual. Jackson Pollock.
• Art d'acció - inici anys 60. L'artista és el llenç. Canvi d'escenari, activitats que comencen i acaben, barreja de diferents disciplines, l'artista proposa i espera reacció per part del públic, participació de la gent. Característiques: l'art no és mercaderia, acte d'espai i temps determinat, participació de l'espectador, vivència estètica (pot ser agradable o no), espais públics oberts.
• Happening - acció en temps real, improvisació dels qui participen, espais oberts, tancats, públics o privats. Manifestació col·lectiva. Guió no del tot definit. Intervenció del públic més intensa que en la performance.
• Performance - representació artística sense dramatúrgia que cerca aportar una reflexió motivant el públic. No té una participació tan activa. Marina Abramović.
• Art cinètic - després de la Segona Guerra Mundial, obres creades per produir en l'espectador la impressió o il·lusió de moviment a través d'illusions òptiques. També les construccions tridimensionals amb moviment mecànic i els mòbils sense motor. Característiques: desvincula l'obra de l'artista, expressar sentiment, altres suports, obra en ull i ment, materials inèdits, intenció d'urbanisme, manipulació de l'espectador.
  • Estables: fixos, en moviment si l'espectador es mou.
  • Mòbils: en moviment a causa de diferents causes.
  • Penetrables: cal entrar per poder percebre-la.
  Alexander Calder.