Art del Renaixement i Barroc: Obres Mestres i Artistes Clau
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 16,77 KB
Art del Renaixement i Barroc
San Pietro in Montorio
Fitxa Tècnica
Autor: Donato d'Angelo Bramante (Fermignano, 1444 - Roma, 1514)
Cronologia: 1502
Material: Marbre i granit
Estil: Renaixentista
Localització: Roma
Descripció Formal
Pis inferior:
- Escalinata circular que limita el peristil de setze columnes d'ordre toscà.
- Sostenen un entaulament clàssic: arquitrau, fris (decorat amb imatges dels instruments del martiri de Sant Pere) i cornisa.
Pis superior:
- Balustrada que envolta un cos cilíndric a manera de tambor.
- Finestres obertes, finestres cegues i nínxols en forma de semicúpules coronades amb una petxina.
Cúpula: De mitja esfera, amb nervis que conflueixen en una llanterna acabada amb una creu.
Interior: Única cel·la de planta circular amb pilastres adossades a la paret. Altar de 4,5 m de diàmetre al costat oposat a l'entrada principal.
Funció, Contingut i Significat
- Commemora el martiri de Sant Pere al suposat lloc de la seva crucifixió.
- Finançat pels Reis Catòlics.
Models i Influències
- Inspirat en temples circulars clàssics com el Panteó de Roma.
- Model per a l'arquitectura renaixentista del Cinquecento.
- Influència en l'obra pictòrica de Rafael (Les Esposalles de la Mare de Déu).
David
Fitxa Tècnica
Títol: David
Autor: Donatello (Florència, 1386-1466)
Cronologia: 1440
Material: Bronze
Estil: Renaixentista
Localització: Museu Bargello, Florència
Descripció Formal
- Primera escultura de nu masculí a mida natural des de l’antiguitat.
- Figura jove i esvelta en contrapposto amb una postura elegant i relaxada.
- Expressió introspectiva i dolça, amb un cert aire de sensualitat.
- Detalls: barret, botes, espasa, trepitja el cap de Goliat. Bronze polit amb gran detall.
Funció, Contingut i Significat
- Simbolitza el triomf de la intel·ligència i la voluntat sobre la força bruta.
- Emblema de Florència i la seva independència política.
Models i Influències
- Inspirat en l'escultura clàssica grega i romana.
- Pioner en el retorn al nu masculí.
- Influència en el David de Miquel Àngel.
L'Escola d'Atenes
Fitxa Tècnica
Títol: L'Escola d'Atenes
Autor: Rafael Sanzio (Urbino, 1483 - Roma, 1520)
Cronologia: 1509-1511
Tècnica: Fresc
Estil: Renaixentista
Localització: Stanze Vaticane, Ciutat del Vaticà
Descripció Formal
- Composició arquitectònica grandiosa (inspirada en Bramante), amb arcs de mig punt i voltes de canó.
- Estructura simètrica i perspectiva lineal cap a Plató i Aristòtil (centre).
- Figures principals: Plató (món de les idees), Aristòtil (ciència empírica), Sòcrates, Pitàgores, Diògenes, Euclides, Zoroastre, Ptolemeu.
- Rafael es retrata entre els personatges.
Funció, Contingut i Significat
- Saviesa filosòfica i recerca del coneixement (Humanisme).
- Exaltació de l'herència clàssica i la racionalitat.
- Debat intel·lectual entre escoles de pensament.
Models i Influències
- Filosofia clàssica grega i Leonardo da Vinci (gestualitat).
- Bramante (arquitectura).
- Paradigma de la pintura renaixentista (composició, equilibri, perspectiva).
Dànae
Fitxa Tècnica
Títol: Dànae
Autor: Ticià Vecellio (Pievi di Cadore, 1488/1489 - Venècia, 1576)
Cronologia: 1553-1554
Tècnica: Oli sobre tela
Estil: Escola veneciana
Tema: Mitològic
Localització: Museo del Prado (Madrid)
Descripció Formal
- Dànae nua al llit, mirant la pluja de monedes.
- Gosset i serventa recollint l'or.
- Diagonal que divideix la composició (cos de Dànae i domàs).
- Concatenació d'accions i sfumato per a l'efecte atmosfèric.
- Tons càlids (vermell i groc) per a la sensualitat.
Temàtica
- Mitologia grega: Zeus fecunda Dànae (pluja d'or) i neix Perseu.
- Edat Mitjana: concepció miraculosa. Renaixement: significat pagà.
- Representació del nu femení.
Models i Influències
- Venus adormida de Giorgione.
- Bellini i Dürer (color i composició).
- Innovació en la pintura a l'oli (influència barroca).
San Carlino alle Quattro Fontane
Fitxa Tècnica
Edifici: San Carlino alle Quattro Fontane
Autor: Francesco Borromini (Bissone, 1599 - Roma, 1667)
Cronologia: 1638-1641
Material: Pedra i estuc
Estil: Barroc
Localització: Roma
Descripció Formal
- Planta el·líptica (espais concavoconvexos).
- Façana dinàmica (moviment).
- Interior: cúpula ovalada (motius geomètrics i il·luminació zenital).
- Joc de perspectives i llum.
- Decoració integrada (elements escultòrics).
- Entramats geomètrics (cercles i òvuls).
- Cúpula suspesa (il·luminació oculta i motius hexagonals/octogonals).
- Espai central ovoidal amb columnes adossades.
Funció, Contingut i Significat
- Arquitectura barroca (espai i llum).
- Concepció dinàmica i teatral (barroc).
- Unitat de l’univers (formes geomètriques).
- Moviment i espiritualitat (Barroc romà).
Models i Influències
- Miquel Àngel (plasticitat arquitectònica).
- Distanciament del classicisme bramantí (formes orgàniques).
- Inspiració per a Guarino Guarini i Fischer von Erlach.
- Inici del barroc (interacció llum-espai-moviment).
L’Èxtasi de Santa Teresa de Jesús
Fitxa Tècnica
Títol: L’Èxtasi de Santa Teresa de Jesús
Autor: Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 1598 - Roma, 1680)
Cronologia: 1647-1652
Material: Marbre
Estil: Barroc
Localització: Església de Santa Maria della Vittoria, Roma
Descripció Formal
- Grup escultòric en capella lateral (teatralitat).
- Santa Teresa reclinada sobre un núvol (èxtasi místic).
- Àngel amb fletxa d'or (amor diví).
- Finestra oculta (efecte lumínic).
- Marbre: plecs del vestit (moviment i lleugeresa).
- Composició dinàmica i expressiva.
- Figures en relleu (família Cornaro).
Funció, Contingut i Significat
- Experiència mística de Santa Teresa.
- Fervor religiós i Contrareforma (teatralitat barroca).
- Fusió escultura-arquitectura-llum (impacte emocional).
- Emoció i transcendència religiosa.
Models i Influències
- Descripció escrita de l'èxtasi de Santa Teresa.
- Caravaggio (llum).
- Innovació en l'escultura barroca (teatralitat).
- Model: moviment, expressió i llum.
La Mort de la Verge
Fitxa Tècnica
Títol: La Mort de la Mare de Déu
Autor: Caravaggio
Cronologia: Inicis s. XVII
Context Històric
Inicis del segle XVII
Descripció Formal
- Pintura religiosa. Personatges ploren la mort de Maria.
- Oli sobre tela. Gran format.
- Obra figurativa. Tres franges horitzontals: cortina, apòstols i Maria, Magdalena. Teatralitat.
- Composició: línia diagonal, vista superior, llum potent. Dramatisme.
- Clarobscur: llum a Maria i a dalt, foscor a baix. Penombra.
- Personatges realistes (naturalisme). Models reals: bruticia, roba pobre.
- Sense idealització.
Temàtica
- Tema religiós: dormició de Maria amb apòstols i Magdalena (evangelis apòcrifs).
- Realista: cadàver d'una dona ofegada i gent humil. Color vermell rebutjat.
- Obra rebutjada pels monjos.
Models i Influències
- Miquel Àngel (modelatge) i final del Renaixement.
- Mestre del barroc (influència en Rembrandt i Velázquez).
Las Meninas
Fitxa Tècnica
Títol: Las Meninas
Autor: Diego Velázquez (Sevilla, 1599 - Madrid, 1660)
Cronologia: 1656
Tècnica: Oli sobre tela
Estil: Barroc
Localització: Museo del Prado, Madrid
Descripció Formal
- Escena cortesana (Cuarto del Príncipe, Alcázar de Madrid).
- Infanta Margarita, meninas, nan i gos.
- Velázquez pintant, amb creu de Santiago.
- Mirall: Felip IV i Mariana d'Àustria (il·lusió òptica i profunditat).
- Composició complexa (plans i llum: volum i realisme).
- Pincellada solta i difosa.
Funció, Contingut i Significat
- Reflexió sobre pintura, representació i artista.
- Joc de miralls i perspectives (espectador dins l'escena).
- Mirades cap a l'espectador (interacció).
- Obra mestra (complexitat tècnica i narrativa).
Models i Influències
- Pintura flamenca (llum i detall).
- Clarobscur de Caravaggio (més subtil).
- Inspiració per a Goya, Manet, Picasso i Dalí.
Escultures de David (Bernini i Miquel Àngel)
Semblances
- Marbre blanc.
- Figures masculines amb anatomia detallada.
- Tradició escultòrica clàssica (idealització i realisme).
Diferències
Bernini (Barroc): David en acció (postura dinàmica i expressiva). Instant de moviment, cos girat, tensió. Tensió, esforç físic i dramatisme. Moviment, torsió i interacció amb l'espai.
Miquel Àngel (Renaixement): Tensió continguda abans de l’acció. Contrapposto, expressió serena. Calma i introspecció. Perfecció de la forma i harmonia clàssica.
Vocabulari
Baldaquí: Dosser ornamental sobre altars o trons.
Columna salomònica: Fust torçat (Barroc).
Retaule: Estructura decorativa darrere l’altar.
Pas de Setmana Santa: Escultura sobre plataforma (Passió de Crist).
Artemisia Gentileschi (1593-1656)
Pintora barroca italiana. Influenciada pel seu pare (Orazio Gentileschi) i Caravaggio. Habilitat tècnica (anatomia, llum i emocions). Violada pel seu mestre (Agostino Tassi) el 1611. Casada amb un pintor florentí. Acceptada a l’Accademia del Disegno. Obres amb protagonistes femenines fortes (Judit decapitant Holofernes). Treballà a Roma, Venècia i Nàpols. Clarobscur i representació innovadora de la dona. Mort durant la pesta de 1656 a Nàpols.
Sofonisba Anguissola (1532-1625)
Pintora renaixentista italiana. Família noble de Cremona. Educació artística excepcional (Bernardino Campi). Retrats detallats i expressius (emocions i llum). Pintora oficial i dama d’honor d'Isabel de Valois (Felip II). Treballà a Sicília i Gènova. Influència en Van Dyck. Pionera en la història de l’art.
Renaixement
Context Històric
Itàlia, segle XV: estats i ciutats dominats per famílies aristocràtiques i burgeses. Finals segle XV: creixement econòmic i descobriments geogràfics.
Localització i Evolució Artística
Itàlia, S. XV. Quattrocento (XV), Cinquecento (XVI), Manierisme (XVI).
Art del Renaixement
Menyspreu per l'art medieval. Renaixement de l'art clàssic. Nous descobriments: perspectiva i pintura a l'oli. Artistes valorats. Mecenes.
Arquitectura del Renaixement
Principals Característiques
- Inspiració romana.
- Mètodes canònics.
- Arc de mig punt i volta de canó.
- Cúpules.
- Maquetes i dibuixos.
- Ordres: toscà, dòric, jònic, corinti i compost.
- Decoració interior: cortines, motius vegetals, figures en relleu.
- Tipologies: catedral, palau, viles suburbanes, hospitals, teatres, biblioteques, ponts i arcs de triomf.
Arquitectura Religiosa
Plantes:
a) Basílica (creu llatina): 3 naus, cúpula al creuer. Model: basílica romana.
b) Centralitzada (creu grega o circular). Model: Panteó de Roma.
Fris: tríglifs i mètopes. Descontextualització d'elements clàssics. Casetons. Façana: 3 cossos verticals, mosaics.
Arquitectura Palau
- Planta cúbica.
- Cornisa.
- 2 pisos de finestres.
- Porta principal no destacada.
- Encoixinat al pis inferior.
- 3 pisos.
- Pati clàssic.
Evolució
Quattrocento: Alçada baixa. Arquitectura clàssica. Ordres dòric, jònic, corinti, toscà i compost. Arc de mig punt, volta de canó, cúpules.
Cinquecento: Decoració (marbre, metall, animals). Regles compositives clàssiques.
Manierisme: Ruptura de normes. Arquitectura lliure. Grans cúpules, voltes nervades.
Característiques de l’Arquitectura
- Inspiració romana (profunditat i monumentalitat).
- Maquetes i dibuixos.
- Arcs i ordres clàssics.
- Volta de canó i arc de mig punt.
- Tirants metàl·lics entre voltes.
Escultura Cinquecento
- Continuació del Quattrocento (monumentalisme).
- Independència escultura-arquitectura.
- Miquel Àngel: punt de vista frontal i terribilitat.
Escultura Manierista
- Diversos blocs (punts de vista múltiples).
- Línies corbes.
- Cànon: figures allargades i torsoides (serpentinata o helicoidal).
Escultura: Característiques Generals
- Evolució des del Quattrocento (Florència) fins al Cinquecento.
- Inspiració clàssica (naturalisme).
- Interès per l'home (individu i expressivitat).
- Cànon de 6 caps i contrapposto.
- Independència de l’arquitectura (segle XVI).
- Relleus: perspectiva geomètrica i gradació de volums.
- Tema religiós, mitològic i retrats. Escultura eqüestre (recuperació romana).
- Materials: marbre, bronze, fusta, guix, pedra.
Pintura: Característiques Generals
- Realise en cos i rostre.
- Interès per natura i paisatge. Dibuix, profunditat, enquadrament.
- Volums i perspectiva (matemàtica/lineal, aèria, esfumato).
- Composicions harmòniques (triangles).
- Temes religiosos, pagans i mitològics.
- Oli (posterior al segle XV). Fresc i tremp.
- Reproducció realista del cos humà (retrat).
- Natura i paisatge.
El Cinquecento
- Oli sobre tela. Clarobscur.
- Perspectiva lineal, esfumato i perspectiva aèria.
Barroc
Context Històric
- Crisi a Europa (segle XVII).
- Art religiós (Roma).
- Impressionar, emocionar i aclaparar (catolicisme).
Característiques
- Roma i països catòlics.
- Art dinàmic (diagonals i corbes). Desproporcionat, exagerat i exuberant.
- Art passional. Teatre, il·lusionisme, clarobscur.
- Decoració recarregada (Horror Vacui).
Arquitectura (Barroc)
- Monumentalitat. Columnes gegantines, frontons, contrastos.
- Decoració carregada (voltes i interiors).
- Façana principal: teatralitat (arquitectura i escultura).
- Clarobscur.
- Catedrals, esglésies i palaus.
Escultura (Barroc)
- Figures naturalistes, dinàmiques i exagerades. Moviment.
- Escenes teatrals (personatges entrellaçats, robes realistes, dramatisme).
- Gestos exagerats.
- Jocs de llum (clarobscur), contrastos.
Pintura (Barroc)
- Color sobre dibuix.
- Pinzellada ràpida. Jocs de llums i ombres.
- Profunditat i composició asimètrica.
- Diagonals i figures en moviment.
- Clarobscur.
- Oli sobre tela.
- Temes religiosos, mitològics, retrats i escenes quotidianes.
- Caravaggio, Rubens, Velázquez, Rembrandt.