Art del Renaixement i Barroc: Obres Mestres i Artistes Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 16,77 KB

Art del Renaixement i Barroc

San Pietro in Montorio

Fitxa Tècnica

Autor: Donato d'Angelo Bramante (Fermignano, 1444 - Roma, 1514)
Cronologia: 1502
Material: Marbre i granit
Estil: Renaixentista
Localització: Roma

Descripció Formal

Pis inferior:

  • Escalinata circular que limita el peristil de setze columnes d'ordre toscà.
  • Sostenen un entaulament clàssic: arquitrau, fris (decorat amb imatges dels instruments del martiri de Sant Pere) i cornisa.

Pis superior:

  • Balustrada que envolta un cos cilíndric a manera de tambor.
  • Finestres obertes, finestres cegues i nínxols en forma de semicúpules coronades amb una petxina.

Cúpula: De mitja esfera, amb nervis que conflueixen en una llanterna acabada amb una creu.

Interior: Única cel·la de planta circular amb pilastres adossades a la paret. Altar de 4,5 m de diàmetre al costat oposat a l'entrada principal.

Funció, Contingut i Significat

  • Commemora el martiri de Sant Pere al suposat lloc de la seva crucifixió.
  • Finançat pels Reis Catòlics.

Models i Influències

  • Inspirat en temples circulars clàssics com el Panteó de Roma.
  • Model per a l'arquitectura renaixentista del Cinquecento.
  • Influència en l'obra pictòrica de Rafael (Les Esposalles de la Mare de Déu).

David

Fitxa Tècnica

Títol: David
Autor: Donatello (Florència, 1386-1466)
Cronologia: 1440
Material: Bronze
Estil: Renaixentista
Localització: Museu Bargello, Florència

Descripció Formal

  • Primera escultura de nu masculí a mida natural des de l’antiguitat.
  • Figura jove i esvelta en contrapposto amb una postura elegant i relaxada.
  • Expressió introspectiva i dolça, amb un cert aire de sensualitat.
  • Detalls: barret, botes, espasa, trepitja el cap de Goliat. Bronze polit amb gran detall.

Funció, Contingut i Significat

  • Simbolitza el triomf de la intel·ligència i la voluntat sobre la força bruta.
  • Emblema de Florència i la seva independència política.

Models i Influències

  • Inspirat en l'escultura clàssica grega i romana.
  • Pioner en el retorn al nu masculí.
  • Influència en el David de Miquel Àngel.

L'Escola d'Atenes

Fitxa Tècnica

Títol: L'Escola d'Atenes
Autor: Rafael Sanzio (Urbino, 1483 - Roma, 1520)
Cronologia: 1509-1511
Tècnica: Fresc
Estil: Renaixentista
Localització: Stanze Vaticane, Ciutat del Vaticà

Descripció Formal

  • Composició arquitectònica grandiosa (inspirada en Bramante), amb arcs de mig punt i voltes de canó.
  • Estructura simètrica i perspectiva lineal cap a Plató i Aristòtil (centre).
  • Figures principals: Plató (món de les idees), Aristòtil (ciència empírica), Sòcrates, Pitàgores, Diògenes, Euclides, Zoroastre, Ptolemeu.
  • Rafael es retrata entre els personatges.

Funció, Contingut i Significat

  • Saviesa filosòfica i recerca del coneixement (Humanisme).
  • Exaltació de l'herència clàssica i la racionalitat.
  • Debat intel·lectual entre escoles de pensament.

Models i Influències

  • Filosofia clàssica grega i Leonardo da Vinci (gestualitat).
  • Bramante (arquitectura).
  • Paradigma de la pintura renaixentista (composició, equilibri, perspectiva).

Dànae

Fitxa Tècnica

Títol: Dànae
Autor: Ticià Vecellio (Pievi di Cadore, 1488/1489 - Venècia, 1576)
Cronologia: 1553-1554
Tècnica: Oli sobre tela
Estil: Escola veneciana
Tema: Mitològic
Localització: Museo del Prado (Madrid)

Descripció Formal

  • Dànae nua al llit, mirant la pluja de monedes.
  • Gosset i serventa recollint l'or.
  • Diagonal que divideix la composició (cos de Dànae i domàs).
  • Concatenació d'accions i sfumato per a l'efecte atmosfèric.
  • Tons càlids (vermell i groc) per a la sensualitat.

Temàtica

  • Mitologia grega: Zeus fecunda Dànae (pluja d'or) i neix Perseu.
  • Edat Mitjana: concepció miraculosa. Renaixement: significat pagà.
  • Representació del nu femení.

Models i Influències

  • Venus adormida de Giorgione.
  • Bellini i Dürer (color i composició).
  • Innovació en la pintura a l'oli (influència barroca).

San Carlino alle Quattro Fontane

Fitxa Tècnica

Edifici: San Carlino alle Quattro Fontane
Autor: Francesco Borromini (Bissone, 1599 - Roma, 1667)
Cronologia: 1638-1641
Material: Pedra i estuc
Estil: Barroc
Localització: Roma

Descripció Formal

  • Planta el·líptica (espais concavoconvexos).
  • Façana dinàmica (moviment).
  • Interior: cúpula ovalada (motius geomètrics i il·luminació zenital).
  • Joc de perspectives i llum.
  • Decoració integrada (elements escultòrics).
  • Entramats geomètrics (cercles i òvuls).
  • Cúpula suspesa (il·luminació oculta i motius hexagonals/octogonals).
  • Espai central ovoidal amb columnes adossades.

Funció, Contingut i Significat

  • Arquitectura barroca (espai i llum).
  • Concepció dinàmica i teatral (barroc).
  • Unitat de l’univers (formes geomètriques).
  • Moviment i espiritualitat (Barroc romà).

Models i Influències

  • Miquel Àngel (plasticitat arquitectònica).
  • Distanciament del classicisme bramantí (formes orgàniques).
  • Inspiració per a Guarino Guarini i Fischer von Erlach.
  • Inici del barroc (interacció llum-espai-moviment).

L’Èxtasi de Santa Teresa de Jesús

Fitxa Tècnica

Títol: L’Èxtasi de Santa Teresa de Jesús
Autor: Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 1598 - Roma, 1680)
Cronologia: 1647-1652
Material: Marbre
Estil: Barroc
Localització: Església de Santa Maria della Vittoria, Roma

Descripció Formal

  • Grup escultòric en capella lateral (teatralitat).
  • Santa Teresa reclinada sobre un núvol (èxtasi místic).
  • Àngel amb fletxa d'or (amor diví).
  • Finestra oculta (efecte lumínic).
  • Marbre: plecs del vestit (moviment i lleugeresa).
  • Composició dinàmica i expressiva.
  • Figures en relleu (família Cornaro).

Funció, Contingut i Significat

  • Experiència mística de Santa Teresa.
  • Fervor religiós i Contrareforma (teatralitat barroca).
  • Fusió escultura-arquitectura-llum (impacte emocional).
  • Emoció i transcendència religiosa.

Models i Influències

  • Descripció escrita de l'èxtasi de Santa Teresa.
  • Caravaggio (llum).
  • Innovació en l'escultura barroca (teatralitat).
  • Model: moviment, expressió i llum.

La Mort de la Verge

Fitxa Tècnica

Títol: La Mort de la Mare de Déu
Autor: Caravaggio
Cronologia: Inicis s. XVII

Context Històric

Inicis del segle XVII

Descripció Formal

  • Pintura religiosa. Personatges ploren la mort de Maria.
  • Oli sobre tela. Gran format.
  • Obra figurativa. Tres franges horitzontals: cortina, apòstols i Maria, Magdalena. Teatralitat.
  • Composició: línia diagonal, vista superior, llum potent. Dramatisme.
  • Clarobscur: llum a Maria i a dalt, foscor a baix. Penombra.
  • Personatges realistes (naturalisme). Models reals: bruticia, roba pobre.
  • Sense idealització.

Temàtica

  • Tema religiós: dormició de Maria amb apòstols i Magdalena (evangelis apòcrifs).
  • Realista: cadàver d'una dona ofegada i gent humil. Color vermell rebutjat.
  • Obra rebutjada pels monjos.

Models i Influències

  • Miquel Àngel (modelatge) i final del Renaixement.
  • Mestre del barroc (influència en Rembrandt i Velázquez).

Las Meninas

Fitxa Tècnica

Títol: Las Meninas
Autor: Diego Velázquez (Sevilla, 1599 - Madrid, 1660)
Cronologia: 1656
Tècnica: Oli sobre tela
Estil: Barroc
Localització: Museo del Prado, Madrid

Descripció Formal

  • Escena cortesana (Cuarto del Príncipe, Alcázar de Madrid).
  • Infanta Margarita, meninas, nan i gos.
  • Velázquez pintant, amb creu de Santiago.
  • Mirall: Felip IV i Mariana d'Àustria (il·lusió òptica i profunditat).
  • Composició complexa (plans i llum: volum i realisme).
  • Pincellada solta i difosa.

Funció, Contingut i Significat

  • Reflexió sobre pintura, representació i artista.
  • Joc de miralls i perspectives (espectador dins l'escena).
  • Mirades cap a l'espectador (interacció).
  • Obra mestra (complexitat tècnica i narrativa).

Models i Influències

  • Pintura flamenca (llum i detall).
  • Clarobscur de Caravaggio (més subtil).
  • Inspiració per a Goya, Manet, Picasso i Dalí.

Escultures de David (Bernini i Miquel Àngel)

Semblances

  • Marbre blanc.
  • Figures masculines amb anatomia detallada.
  • Tradició escultòrica clàssica (idealització i realisme).

Diferències

Bernini (Barroc): David en acció (postura dinàmica i expressiva). Instant de moviment, cos girat, tensió. Tensió, esforç físic i dramatisme. Moviment, torsió i interacció amb l'espai.

Miquel Àngel (Renaixement): Tensió continguda abans de l’acció. Contrapposto, expressió serena. Calma i introspecció. Perfecció de la forma i harmonia clàssica.

Vocabulari

Baldaquí: Dosser ornamental sobre altars o trons.

Columna salomònica: Fust torçat (Barroc).

Retaule: Estructura decorativa darrere l’altar.

Pas de Setmana Santa: Escultura sobre plataforma (Passió de Crist).

Artemisia Gentileschi (1593-1656)

Pintora barroca italiana. Influenciada pel seu pare (Orazio Gentileschi) i Caravaggio. Habilitat tècnica (anatomia, llum i emocions). Violada pel seu mestre (Agostino Tassi) el 1611. Casada amb un pintor florentí. Acceptada a l’Accademia del Disegno. Obres amb protagonistes femenines fortes (Judit decapitant Holofernes). Treballà a Roma, Venècia i Nàpols. Clarobscur i representació innovadora de la dona. Mort durant la pesta de 1656 a Nàpols.

Sofonisba Anguissola (1532-1625)

Pintora renaixentista italiana. Família noble de Cremona. Educació artística excepcional (Bernardino Campi). Retrats detallats i expressius (emocions i llum). Pintora oficial i dama d’honor d'Isabel de Valois (Felip II). Treballà a Sicília i Gènova. Influència en Van Dyck. Pionera en la història de l’art.

Renaixement

Context Històric

Itàlia, segle XV: estats i ciutats dominats per famílies aristocràtiques i burgeses. Finals segle XV: creixement econòmic i descobriments geogràfics.

Localització i Evolució Artística

Itàlia, S. XV. Quattrocento (XV), Cinquecento (XVI), Manierisme (XVI).

Art del Renaixement

Menyspreu per l'art medieval. Renaixement de l'art clàssic. Nous descobriments: perspectiva i pintura a l'oli. Artistes valorats. Mecenes.

Arquitectura del Renaixement

Principals Característiques

  • Inspiració romana.
  • Mètodes canònics.
  • Arc de mig punt i volta de canó.
  • Cúpules.
  • Maquetes i dibuixos.
  • Ordres: toscà, dòric, jònic, corinti i compost.
  • Decoració interior: cortines, motius vegetals, figures en relleu.
  • Tipologies: catedral, palau, viles suburbanes, hospitals, teatres, biblioteques, ponts i arcs de triomf.

Arquitectura Religiosa

Plantes:

a) Basílica (creu llatina): 3 naus, cúpula al creuer. Model: basílica romana.

b) Centralitzada (creu grega o circular). Model: Panteó de Roma.

Fris: tríglifs i mètopes. Descontextualització d'elements clàssics. Casetons. Façana: 3 cossos verticals, mosaics.

Arquitectura Palau

  • Planta cúbica.
  • Cornisa.
  • 2 pisos de finestres.
  • Porta principal no destacada.
  • Encoixinat al pis inferior.
  • 3 pisos.
  • Pati clàssic.

Evolució

Quattrocento: Alçada baixa. Arquitectura clàssica. Ordres dòric, jònic, corinti, toscà i compost. Arc de mig punt, volta de canó, cúpules.

Cinquecento: Decoració (marbre, metall, animals). Regles compositives clàssiques.

Manierisme: Ruptura de normes. Arquitectura lliure. Grans cúpules, voltes nervades.

Característiques de l’Arquitectura

  • Inspiració romana (profunditat i monumentalitat).
  • Maquetes i dibuixos.
  • Arcs i ordres clàssics.
  • Volta de canó i arc de mig punt.
  • Tirants metàl·lics entre voltes.

Escultura Cinquecento

  • Continuació del Quattrocento (monumentalisme).
  • Independència escultura-arquitectura.
  • Miquel Àngel: punt de vista frontal i terribilitat.

Escultura Manierista

  • Diversos blocs (punts de vista múltiples).
  • Línies corbes.
  • Cànon: figures allargades i torsoides (serpentinata o helicoidal).

Escultura: Característiques Generals

  • Evolució des del Quattrocento (Florència) fins al Cinquecento.
  • Inspiració clàssica (naturalisme).
  • Interès per l'home (individu i expressivitat).
  • Cànon de 6 caps i contrapposto.
  • Independència de l’arquitectura (segle XVI).
  • Relleus: perspectiva geomètrica i gradació de volums.
  • Tema religiós, mitològic i retrats. Escultura eqüestre (recuperació romana).
  • Materials: marbre, bronze, fusta, guix, pedra.

Pintura: Característiques Generals

  • Realise en cos i rostre.
  • Interès per natura i paisatge. Dibuix, profunditat, enquadrament.
  • Volums i perspectiva (matemàtica/lineal, aèria, esfumato).
  • Composicions harmòniques (triangles).
  • Temes religiosos, pagans i mitològics.
  • Oli (posterior al segle XV). Fresc i tremp.
  • Reproducció realista del cos humà (retrat).
  • Natura i paisatge.

El Cinquecento

  • Oli sobre tela. Clarobscur.
  • Perspectiva lineal, esfumato i perspectiva aèria.

Barroc

Context Històric

  • Crisi a Europa (segle XVII).
  • Art religiós (Roma).
  • Impressionar, emocionar i aclaparar (catolicisme).

Característiques

  • Roma i països catòlics.
  • Art dinàmic (diagonals i corbes). Desproporcionat, exagerat i exuberant.
  • Art passional. Teatre, il·lusionisme, clarobscur.
  • Decoració recarregada (Horror Vacui).

Arquitectura (Barroc)

  • Monumentalitat. Columnes gegantines, frontons, contrastos.
  • Decoració carregada (voltes i interiors).
  • Façana principal: teatralitat (arquitectura i escultura).
  • Clarobscur.
  • Catedrals, esglésies i palaus.

Escultura (Barroc)

  • Figures naturalistes, dinàmiques i exagerades. Moviment.
  • Escenes teatrals (personatges entrellaçats, robes realistes, dramatisme).
  • Gestos exagerats.
  • Jocs de llum (clarobscur), contrastos.

Pintura (Barroc)

  • Color sobre dibuix.
  • Pinzellada ràpida. Jocs de llums i ombres.
  • Profunditat i composició asimètrica.
  • Diagonals i figures en moviment.
  • Clarobscur.
  • Oli sobre tela.
  • Temes religiosos, mitològics, retrats i escenes quotidianes.
  • Caravaggio, Rubens, Velázquez, Rembrandt.

Entradas relacionadas: