Art Clàssic: Grècia i Roma - Evolució i Característiques

Art Clàssic: Grècia

El naixement de la cultura i l'art grec va tenir lloc als segles IX i VIII aC, quan el món hel·lènic va superar la profunda crisi provocada per l'enfonsament de la civilització cretomicènica, després de la invasió dòrica al Peloponès. Aquest període inicial es va caracteritzar per la recuperació del comerç i la colonització de territoris a l'extrem occidental del Mediterrani.

Al segle VII aC, el contacte amb la cultura egípcia i mesopotàmica va provocar l'eclosió de l'arquitectura i l'escultura grega, que van assentar les bases de l'art hel·lènic. Segles després, la victòria contra els perses a les Guerres Mèdiques va servir per iniciar un període de completa autonomia cultural i artística, l'epicentre de la qual estava fixat a la pròspera Atenes de Pèricles.

Les Guerres del Peloponès van propiciar la decadència econòmica de les ciutats gregues. Aquesta situació va ser aprofitada pels macedonis que, sota el lideratge de Filip II i, posteriorment, del seu fill Alexandre el Gran, van unificar les polis i van aconseguir els dominis perses.

La mort d'Alexandre el Gran va fragmentar l'imperi macedoni en diversos regnes, i la cultura de l'antiga Grècia es va traslladar cap a orient, amb noves ciutats com Pèrgam o Alexandria. La influència grega es va estendre fins a l'any I aC, quan Roma va aconseguir el domini del Mediterrani.

Tres Grans Períodes:

• Arcaic: Es caracteritza per la representació de figures humanes masculines, els Kuroi, i femenines, Korai. Reflecteixen clarament la influència dels models orientals de l'antic Egipte: rigidesa i frontalitat, només trencada per la cama esquerra una mica avançada. Podien fer fins a 3 metres d'alçada. (Exemple: la Dama d'Auxerre).
• Clàssic: Es reprodueix l'anatomia humana amb proporcions equilibrades, en el qual s'intenta assolir el model ideal de bellesa humana. S'adopten postures més naturals, com el contrapposto, que defineix la posició més natural i equilibrada de la figura en repòs, o la corba praxiteliana, un lleuger arqueig de l'escultura en forma de S invertida. Es perd la rigidesa i la frontalitat, i s'adquireixen cànons de proporció matemàtica. Aquí dins també hi ha el postclàssic, on es mostra preocupació per expressar sentiments i emocions amb l'expressivitat dels rostres. (Exemples: Discòbol o el Dorífor).
• Hel·lenístic: Sintetitza tot el camí recorregut de l'etapa anterior i trenca amb els cànons de serenitat i equilibri clàssics. La idea d'harmonia i proporcionalitat encara és visible, però apareixen les noves formes caracteritzades per la tensió i el moviment. Els rostres dels personatges s'expressen amb una expressivitat que mostra sentiments de patiment i passió. Sorgeix el retrat i l'anècdota. (Exemple: El nen de l'espina).

Antecedents:

• Art Cretenc o Minoic: El palau, les columnes vermelles amb fust, capitell, equí i un àbac d'estil dòric grec. A l'interior dels palaus, els murs estaven decorats amb baixos relleus i pintures al fresc, herència dels egipcis.
• Art Micènic: Grans muralles. També destaca el palau, on hi ha el mègaron amb la domos i prodomos. També són importants els tholos (tombes).

Característiques de l'Art Grec:

Conceptes com home, natura, raó, harmonia i bellesa són pilars fonamentals i seran un model per a l'art romà. L'home és la mesura de totes les coses.

Urbanisme:

Tres factors: caràcter independent de la polis, topografia muntanyosa del terreny i introducció a la democràcia a Atenes.

Les polis estaven a l'interior d'un recinte emmurallat, i destaca la zona més alta, l'acròpolis, on construïen tots els edificis de caràcter sagrat.

L'Arquitectura Grega:

Utilitza el sistema constructiu arquitravat, en el qual predominen les línies horitzontals i verticals, estructurat a partir de la superposició de tres elements fixos: base, fust i entaulament, en el qual es diferencia l'arquitrau, el fris, la cornisa i el frontó.

Les proporcions i línies s'uneixen per aconseguir una simetria i harmonia visual total. Utilitzen càlculs matemàtics per corregir nombroses il·lusions òptiques, que s'anomenava èntasi.

Estils Arquitectònics:

• Dòric: Estereòbata (primer i segon esglaó), estilòbata (tercer esglaó), el fust, després el collarí, equí i àbac, un capitell sense decoració, arquitrau llis, tríglif, mètopa i fris (aquests tres formen l'entaulament), una cornisa simple, un frontó amb timpà, la gàrgola i l'acroteri.
• Jònic: Base, fust i capitell (amb volutes en espiral), arquitrau de tres franges, fris (decorat amb relleus o pintures), una cornisa, la gàrgola i l'acroteri.
• Corinti: Base, fust i capitell (decorat amb fulles d'acant), un arquitrau de tres platabandes, un fris i la cornisa.

Arquitectura Religiosa

El temple prové del mègaron micènic, amb una prónaos (entrada), naos o cel·la (espai sagrat amb la imatge de la divinitat) i opistòdom (una cambra posterior adossada a l'altre extrem de la naos on es guardava el tresor del temple).

Depenent de les columnes, pot ser: dístil, tetràstil, hexàstil, octàstil, decàstil…

Arquitectura Civil:

El teatre es construïa aprofitant el desnivell d'una muntanya, així disposaven de grades en forma semicircular. Hi havia l'escena, on es representava, i l'orquestra, un espai circular entre les grades i l'escena on hi havia el cor.

Acròpolis d'Atenes:

• Partenó: El van oferir a Atena en derrotar els perses.
• Erectèon: Dedicat a Atena, Posidó, Cècrops i Erecteu.
• Atena Niké: Un altar de gràcies dedicat a la saviesa i estratègia de la ciutat d'Atenes.
• Teatre d'Epidaure: Neix per les jornades festives dedicades a Dionís.
• Altar de Zeus a Pèrgam: Dedicat a Zeus.
• Escultures: Kuros i Kore, Guerrers de Riace, Discòbol (corba praxiteliana), Diadumen, Hermes i Dionís infant, Laocoont i els seus fills.

Art Clàssic: Roma

A la darreria del segle VIII aC, la península itàlica estava habitada per lígurs, umbres, etruscs, samnites, sabins i llatins. Aquests dos últims van fundar Roma: els orígens fundacionals es troben en la llegenda de Ròmul i Rem.

A partir de la fundació, la història de l'Imperi Romà està dividida en tres períodes:

• Monarquia: Etapa fosca governada per reis, dels quals els tres últims eren d'origen etrusc. Van deixar una petjada artística fonamental en l'esdevenir de l'art romà.
• República: Etapa que s'inicia després de l'expulsió dels etruscs. Els romans formen nombroses colonitzacions i conquestes, i van derrotar exèrcits com els cartaginesos.
• Imperi: Etapa en la qual, atesa la impossibilitat de governar un imperi tan gran, s'opta per establir un nou sistema polític liderat per un emperador, i es divideix el territori en províncies. Però a partir del segle V, les tribus bàrbares inicien la reconquesta.

El poble romà va estar influenciat pels etruscs.

Els antecedents de l'art romà es troben en l'art etrusc.

L'art romà es diferencia en dos períodes: republicà i imperial.

Art Etrusc com a Antecedent:

És una barreja d'art grec i oriental.

Arquitectura Etrusca:

L'ús de l'arc i la volta. Les tombes excavades a la roca. Els temples, amb planta quadrangular, descansaven en un podi alt, tenien pòrtic de columnes i, a darrere, hi havia tres cel·les paral·leles dedicades a les divinitats etrusques. El sostre, cobert a dues aigües, sovint estava decorat amb frisos. De la innovació etrusca, en diuen toscà. Té columna llisa amb base i capitell geomètric de manera dòrica, compost d'àbac, equí i collarí. A l'entaulament, hi ha l'arquitrau llis, un fris senzill sense tríglifs ni mètopes, i una cornisa.

Característiques de l'Art Romà:

Assimilaran moltes influències dels diferents pobles conquerits. És notable l'herència etrusca, la grega i l'hel·lenística. Arc de mig punt, volta de canó o d'aresta.

Urbanisme i Arquitectura:

Fòrum, vies de comunicació, Via Augusta, ponts, aqüeductes, cases, vil·les i palaus. Monuments destinats a la diversió, de caràcter administratiu i commemoratiu.

Materials:

Edificis amb pedra o maó i marbre.

Realisme i Idealisme de l'Escultura Romana:

Marbre, bronze i pedra. Influències de l'art grec, com el retrat i el relleu històric.