Art Clàssic Grec: Arquitectura i Escultura

Partenó (447-432 aC)

Context Cultural

Aquest temple és l'obra culminant de l'ambiciós programa de reconstrucció de l'Acròpoli d'Atenes, promogut pel polític Pèricles i projectat per l'artista Fídies, després de la devastació produïda per les guerres Mèdiques.

Context Històric

Es va construir en l'època de màxima esplendor d'Atenes (s. IV aC), període posterior a les guerres Mèdiques.

Estil

Edifici d'estil clàssic dòric amb sistema arquitravat. Edifici fet a escala humana.

L'home és la mesura de totes les coses. Però també reflecteix una cosmovisió basada en la recerca de la bellesa, aconseguida mitjançant la matemàtica, l'ordre, la proporció, el número i l'equilibri.

Però sense rebutjar la sensualitat. Major grandària de les columnes de les cantonades que s'inclinaven cap a dins. Planta rectangular amb dues naus: naos i opistòdom.

Cromatisme exuberant a les escultures fetes per Fídies a les 92 mètopes i al timpà.

Elements de Suport

Columnes d'estil dòric, sense base; fust robust i estriat, estries d'aresta viva, de baixa alçada; capitell compost per un collarí, equí i àbac. Murs que tanquen la cel·la (naos) i opistòdom.

Elements Suportats

Entaulament format per l'arquitrau, llis i sense ornamentació, fris, dividit en tríglifs i mètopes, i la cornisa.

El frontó amb la cornisa com a base que té una superfície llisa: el timpà, aprofitat pels escultors per treballar-hi escultura en relleu.

Coberta inclinada a dues aigües que acaben en les acrotèries.

Espai Interior

El Partenó és un edifici de planta rectangular amb una cel·la o naos interior dividida en dues estances incomunicades.

La cel·la més gran, orientada a l'est, estava dedicada a la deessa Pal·las Atena (12,8 m d'alçada), i era on es trobava l'estàtua criselefantina (d'or i ivori feta per Fídies) de la deessa.

La cel·la més petita, anomenada opistòdom i orientada a l'oest, guardava el tresor del temple.

Espai Exterior

El Partenó s'alça sobre un estilòbat i dos estereòbats, que constitueixen l'escalinata que dona accés a l'edifici des de qualsevol dels costats. Sobre aquest s'aixequen les columnes dòriques, ja descrites, i sobre aquestes l'entaulament, la cornisa i el frontó, també descrits.

El Partenó és un temple octàstil de 8 columnes a cadascuna de les façanes i 17 als laterals. Després hi ha dos pòrtics hexàstils (de 6 columnes) a continuació de les façanes.

El Partenó és un temple perípter, envoltat de columnes.

Contingut i Significació

Aquest temple és l'edifici més important de l'època de màxim esplendor de la Grècia Clàssica al segle V aC. També és reflex d'una cosmovisió que es basa en una bellesa ideal que s'aconsegueix matemàticament: número, proporció, harmonia, ordre. Però sense rebutjar la sensualitat, policromia, etc.

Funció

Té diferents funcions. D'una banda, tenia una funció religiosa. De l'altra, era dedicat a la deessa Pal·las Atena convertint-se així en un monument exaltador i commemoratiu. Finalment, té una funció estètica.

Erectèon (Mnèsicles) Segle V aC (421-405 aC)

Context Cultural

Aquest temple és una de les darreres grans construccions de l'Acròpoli d'Atenes en plena època de les Guerres del Peloponès

(431-404 aC). Guerres que enfrontaren als atenesos amb els espartans, arruïnant l'esplendor de les polis clàssiques.

Context Històric

Es va construir a l'Acròpolis d'Atenes al segle V aC (475-303 aC) entre el final de les guerres Mèdiques, la guerra contra els perses (499-479 aC) i la mort d'Alexandre el Gran. Després de la victòria grega s'inicia un període d'autonomia cultural i artística amb centre a la pròspera Atenes de Pèricles. És l'etapa de màxima esplendor artística.

Estil

Estil grec clàssic jònic. Resulta un estil refinat que aspira al refinament ideal que pretenia evadir-se de la realitat. És el temple més sofisticat i complex de l'arquitectura grega religiosa.

Si el comparem amb el Partenó ens sorprèn:

• Que és un temple que defuig del colossalisme. Les seves dimensions són reduïdes.
• El seu caràcter poc unitari, o sigui, la seva complexitat, degut al fet que estava dedicat a diversos déus i herois i a la necessitat d'adaptar-se a un sòl irregular.
• Com ja hem dit, és el més refinat i esvelt: les columnes són més altes i primes; els entaulaments i els frontons s'alleugereixen; l'ornamentació plàstica es refina fins al punt que van utilitzar or en la decoració de les motllures i també jocs, moviment i cal·ligrafia delicada.
• La decoració, de gran riquesa, consistia, a més de les cariàtides, en dos frisos continus de diferent format, dels quals un envoltava l'edifici central mentre que l'altre decorava tres costats del pòrtic nord.
• Sistema arquitravat.
• Planta rectangular amb tres naus sense opistòdom.

Elements de Suport

La columna d'estil jònic amb base, fust acanalat, més allargat i esvelt i el seu capitell amb volutes. Les cariàtides del pòrtic sud de la part occidental, són unes estàtues femenines que fan de suport (fan de columnes), i sostenen l'arquitrau del pòrtic. Els murs que tanquen la naos del temple.

Elements Suportats

L'entaulament del temple que consta d'arquitrau, amb tres platabandes; fris llis, decorat amb relleus continus, avui perduts. Damunt s'alçava el frontó, amb el timpà i els respectius acrotèris.

Espai Exterior i Interior

La planta del temple és rectangular amb dos pòrtics (també rectangulars) a la part occidental afegits als dos extrems nord i sud de la part occidental. El rectangle principal es divideix en tres cel·les.

L'Espai Exterior

En l'alçat destaca per ser un temple aixecat en dos nivells, adaptant-se a les irregularitats del terreny.

Contingut i Significació

El temple de l'Erectèon va ser dedicat a diversos déus (Atena i Posidó) i herois: Cècrops, llegendari primer rei de l'Àtica, i Erecteu, rei d'Atenes, de qui pren nom l'edifici i a qui se li considera el creador de les festivitats de les Panatenees, les festivitats més importants en honor a la Deessa Atena.

Segons la mitologia, Zeus va promoure una competició divina per escollir el déu protector de la ciutat, competició en què va participar Posidó clavant el seu trident a la roca i fent brollar aigua salada, i Atena que va fer néixer una olivera d'entre les roques. Cècrops, primer rei de l'Àtica, va donar com a vencedora a la deessa, i la polis va adoptar el nom d'Atenes en honor seu.

El nom del pòrtic de les Cariàtides prové de les dones de Cària (ciutat aliada dels perses que combaté contra els grecs a les Guerres Mèdiques), que varen ser esclavitzades pels grecs, fet que rememoraven representant-les com a suport de l'entaulament de l'Erectèon.

Funció

Recuperar vells cultes que després de la construcció del Partenó havien quedat sense santuari. S'hi veneren dos déus alhora que són Atena Políada i Posidó Erecteu.

Altar de Zeus (a Pèrgam, Àsia Menor) 188 aC aprox.

Estil

Estil grec hel·lenístic. L'altar de Pèrgam és el més gran de l'antiguitat. Es tracta d'una de les obres culminants de l'hel·lenisme i la més important de l'Escola de Pèrgam, que destacà per la tendència al monumentalisme i en escultura pel patetisme.

Elements de Suport i Suportats

L'Altar de Pèrgam seguí un sistema constructiu arquitravat:

- L'estructura es basa en un enorme pòdium massís de 7 m d'alçada. Els murs de càrrega del pòdium suporten una plataforma sobre la qual s'aixeca una columnata jònica que forma una A, i que a la façana forma una U invertida.

- Per la seva banda, les columnes jòniques suporten un entaulament pla.

Elements Suportats

Coronat a banda i banda, dels extrems de la U, per unes estàtues.

Les novetats d'aquest altar eren:

• Les seves proporcions gegantines com correspon a l'art hel·lenístic.
• La desproporció que hi ha comparant el pòdium tan elevat, les immenses escales que condueixen a la columnata, amb la reduïda alçada d'aquesta.
• La independització de l'altar del temple, on fins ara eren construïts.
• L'aparició de la façana en l'edifici.
• La seva orientació era a l'oest en lloc d'estar orientat a l'est com fins ara hem vist.

Espai Exterior

L'exterior és pura explosió de vitalitat.

L'altar de Zeus:

- Estava orientat a l'occident.

- Era de planta rectangular quasi quadrada.

- S'alça sobre un pòdium gegantí de 7 m d'alçada que serveix de receptacle d'alt relleus, i aquest (el pòdium) està construït sobre una base esglaonada (cinc graons).

- Els cinc esglaons que estaven a la base es transformaven en una impressionant escalinata enquadrada en 2 antepits, i facilita l'accés, per la façana, a la columnata o “stoà”.

- Un cop a dalt una columnata jònica, que envolta a l'edifici per l'exterior:

a) serveix de marc a un pati interior obert (sense coberta) i tancat on es troba l'ara o altar rectangular de Zeus, i...

b) sosté un entaulament amb cornisa i coberta plana rematada per dues estàtues a les cantonades.

A més de l'escalinata, sorprèn l'impressionant fris exterior que resulta de les parets de la superfície del pòdium, que té 200 m de llarg per 2,5 m d'alçada, donant pas a l'aparició d'un fris corregut, on es va crear un alt relleu que tracta de la Gigantomàquia, o aferrissada lluita dels déus olímpics i els gegants, plens de dinamisme i de marcat accent dramàtic. El conjunt aconsegueix un efecte escenogràfic molt especial.

Espai Interior

L'espai interior és obert i senzill. Cal no oblidar que l'arquitectura grega no valora tant l'espai interior com l'exterior, veritable protagonista dels edificis monumentals. Que ara a l'hel·lenisme cobra més valor, per això es fa més espectacular.

Significat i Funció

És l'expressió de l'època de màxim esplendor de la ciutat i del regne hel·lenístic de Pèrgam a principis del segle II aC. L'Altar de Pèrgam és, abans de tot, una obra commemorativa, propagandística, exaltadora del poder del Regne de Pèrgam (i dels seus reis). També òbviament, té una funció de culte religiós: lloc on celebren els sacrificis i ofrenes a la divinitat i que substitueix al temple clàssic. També tenia una funció estètica.

Nike Àptera (Cal·lícrates) Segle V aC. Les obres s'iniciaren el 421 aC.

Context Cultural

Aquest temple és una de les obres més significatives de l'ambiciós programa de la reconstrucció de l'Acròpoli d'Atenes, promogut pel polític Pèricles i projectat per l'artista Fídies, després de la devastació produïda per les guerres Mèdiques.

Context Històric

Es va construir després de la victòria dels grecs sobre els perses el 479 aC. Els conflictes entre Atenes, Pèrsia i Esparta van donar lloc a les guerres del Peloponès.

L'Estil

Estil grec clàssic jònic. En alçat, l'edifici es troba sobre unes grades que l'envolten (estereòbat). Rebuig del colossalisme, que converteix aquesta obra en un edifici de proporcions humanes, construït amb marbre del Pentèlic, no és periscilat, sistema arquitravat. En el fris N. hi ha una batalla entre grecs. En el fris S. s'hi representa la decisiva victòria de Platea contra els perses. A E. i W. es representen escenes de les divinitats olímpiques presidides per Zeus i Atena garantint els seus favors a Atenes.

Elements de Suport

Columnes jòniques de 4 m d'alçada, compostes per base, fust esvelt (prim i alt) i un capitell decorat amb volutes, a les dues façanes. Dos pilars que donen l'accés a l'interior. Murs que tanquen l'espai interior.

Elements Suportats

L'arquitrau que consta de tres franges que augmenten de grandària a mesura que se superposen l'una damunt de l'altra; el fris, amb relleus continus; i la cornisa, força semblants a la dòrica damunt de la qual s'alçaven el frontó, la coberta i els acrotèris.

Espai Exterior i Interior

Es tracta d'un temple jònic orientat a l'est. Planta rectangular, amfipròstil (o sigui, amb pòrtics de columnes en les dues façanes) i tetràstil (amb quatre columnes al davant i quatre al darrere).

Significat

La construcció del temple va ser encarregada a Cal·lícrates el 449 aC, però fins el 421 aC no es va realitzar.

Aquest temple al seu inici va servir de culte. A l'Edat Mitjana va ser desmuntat i els blocs de marbre van ser utilitzats per fortificar l'Acròpolis. Actualment està reconstruït fins a l'alçada de la cornisa.

Els relleus del fris representen escenes de la batalla de Platea entre grecs i perses i de la deessa Victòria (Nike) (que porta un brau al sacrifici, descordant-se la sandàlia, etc.).

Funció

El temple de Nike Àptera era bàsicament la llar de la deessa Victòria. No calia que fos gaire gran, perquè les cerimònies litúrgiques de masses se celebraven a l'aire lliure, dedicant-se l'interior a la custòdia de les imatges dels déus.

La seva construcció va ser acordada per commemorar el tractat de pau que Càl·lies havia firmat amb els perses.

Teatre d'Epidaure (Policlet el Jove) 330 aC

Context Cultural

Aquest teatre és un bon exemple de l'època hel·lenística, (especialment a l'Orient Pròxim i Egipte), però també els antics i els vells santuaris (com el d'Epidaure) es veuen sacsejats per una febre constructora al servei del luxe, de la propaganda i l'ostentació.

Estil

A part de dir que pertany a l'estil grec hel·lenístic, manté totes les referències pròpies i les dimensions són molt més grans que la resta de teatres de Grècia. Les construccions dels teatres grecs es basaven en una sèrie de càlculs matemàtics precisos com la raó àuria i la sèrie de Fibonacci.

Elements de Suport i Suportats

Els grecs aprofitaven els pendents naturals dels turons (1rs elements de suport, suports naturals) més propers a la ciutat per construir-hi les graderies (elements suportats) dels teatres. A les graderies (elements suportats) del teatre d'Epidaure, per les seves grans dimensions, s'hi va haver de construir uns murs laterals de contenció del terreny (2ns elements de suport).

Espai Exterior i Interior

Es tracta d'una construcció oberta feta amb pedra. Podem distingir tres parts ben diferenciades:

1. Al nucli central, des d'on s'organitzava tot, estava l'orquestra, espai circular, (d'uns 20 metres de diàmetre) on es col·locava el cor que cantava i dansava. En el seu origen al centre es col·locava l'altar reservat al déu Dionís.

   Les Construccions de l'Escenari

2. El prosceni era la plataforma on els actors representaven el seu paper, posseïa un teló rudimentari per tal de permetre el canvi dels actors o dels decorats. Al darrere es trobava: L'eskené que feia 4 m d'alçada x 2 m de fondària. Podia representar un palau, una cabana, o una tenda, segons el decorat de la part davantera. També servia de vestidors i de magatzem als actors.

La càvea (en llatí) (el koilón en grec, la graderia en català), lloc on s'asseien els espectadors. El koilón envoltava l'orquestra en 2/3 parts, deixant l'escenari fora. El semicercla que formava tenia, en un principi, 30 graderies dividides radialment per 13 passadissos que convergien a l'orquestra, i permetien el ràpid accés al públic. Més tard s'hi van afegir 20 files més separades de les primeres per un corredor. Aquestes últimes tenien 23 passadissos d'accés en comptes de 13. Des de l'últim seient fins al centre de l'orquestra hi havia 70 metres. Des de qualsevol dels seients tots els espectadors tenien una magnífica vista (la càvea estava totalment integrada al paisatge), i una immillorable acústica que permetia sentir perfectament el diàleg dels actors. La càvea podia acollir fins a 14.000 espectadors. Hi havia dos tipus de seients: els destinats al poble que eren seients de pedra normal i els reservats als prohoms i a l'edil, aquests tenien reservats els seients que tenien braços i respatller. El teatre d'Epidaure no disposava de façana; s'hi entrava a través de dos accessos laterals que donaven a un passadís situat entre l'orquestra i l'escena i que permetia el pas del públic a la càvea. Les proporcions del teatre van ser calculades acuradament. Tota la seva concepció tenia com a punt referencial l'ésser humà: “l'home és la mesura de totes les coses”.

Contingut i Significació

Al començament els teatres es construïen de fusta i a l'aire lliure, a partir del segle IV aC van començar a construir-se de pedra. Els teatres, al començament tenien una finalitat religiosa i era on es feien les ofrenes al déu Dionís. Aleshores les obres de teatre que es posaven en escena formaven part de les festes celebrades en honor de Dionís.

Funció

La funció bàsica d'aquesta edificació és la d'acollir les representacions teatrals, l'espectacle per excel·lència a l'antiga Grècia. També servia per fer reunions col·lectives.

La ciutat d'Epidaure es va fer famosa perquè hi havia el santuari d'Asclepi, déu de la medicina que guaria els malalts. A l'època hel·lenística el seu culte va créixer i aquest santuari era visitat per molts malalts de tota l'Hèl·lade. Per això s'hi va construir el teatre més gran de Grècia.