Art Barroc i Rococó: Característiques, Obres i Artistes Clau

Art Barroc i Rococó

Introducció

L'Art Barroc es va desenvolupar a Europa i l'Amèrica Llatina durant el segle XVII. Va néixer a Itàlia (Roma) com a resposta a l'art anterior, considerat pejorativament. El context històric estava marcat per la Contrareforma catòlica, la Santa Inquisició, la censura, l'absolutisme i el descobriment d'Amèrica. L'objectiu principal de l'art barroc era impressionar i emocionar per expandir la religió catòlica, donant lloc a un art escenogràfic.

El Barroc va destacar en la pintura (murals i teles, ús de la llum i el clarobscur, color sobre la línia, realisme, natures mortes, paisatges, nus), l'escultura (gran tècnica, moviment, llum a través dels gestos, temes religiosos, mitològics i funeraris) i l'arquitectura (edificis grans amb ordres ondulats, façanes importants, plantes complexes i ovalades, línies corbes, teatralitat amb la llum, molta decoració amb volutes i aletes, esglésies, palaus i urbanisme amb places i avingudes).

Obres representatives del Barroc

Arquitectura

• San Carlo alle Quattro Fontane, Borromini, s.XVII, Roma (Itàlia). Construïda amb maons i estuc, combina elements arquitravats i voltats. Borromini, un autor molt religiós, es va suïcidar perquè pensava que la façana no estava a l'alçada.
• Palau de Versalles, Hardouin-Mansart, s.XVII i s.XVIII. Construït amb pedra i marbre, amb una gran profusió de miralls, el palau té més de 600 metres de longitud. Representa el poder absolutista del rei Sol (Lluís XIV de França) amb un interior ric i sumptuós i un exterior harmònic i equilibrat.

Escultura

• Apol·lo i Dafne, Bernini, s.XVII, Galeria Borghese (Roma). Escultura exempta, monocromada i de gran alçada, representa el mite d'Apol·lo i Dafne. Va ser un encàrrec del cardenal Scipione Caffarelli Borghese per decorar la seva vil·la.

Pintura

• La mort de la Mare de Déu, Caravaggio, Museu del Louvre (París). Pintura a l'oli sobre llenç de grans dimensions, representa la mort de la Mare de Déu amb Magdalena i els apòstols plorant. Caravaggio utilitza el tenebrisme, un joc entre la llum i l'ombra, per representar un tema religiós de manera quotidiana.
• Vista de Delft, Vermeer, s.XVII, Mauritshuis (Haia). Considerada una obra original de la pintura europea, plasma l'escenari de la vida de Vermeer: el canal de Rotterdam. Destaca el reflex de les cases, la llum, les dones, l'espera i el realisme.
• La lliçó d'anatomia del professor Tulp, Rembrandt, s.XVII, Mauritshuis (Haia). Representa el professor Tulp practicant la dissecció d'un cadàver per explicar el funcionament dels tendons del braç. És el quadre de medicina més famós del món i el primer retrat de grup de Rembrandt. Destaquen el color vermell, la llum, la figura del professor, la composició triangular, les cares allargades i pàl·lides, i l'ús del color negre.
• Les 3 gràcies, Rubens, s.XVII, Museu del Prado (Madrid). Pintura a l'oli sobre taula de grans dimensions, representa les tres gràcies nues, seguint el cànon de bellesa de l'època. Rubens utilitza una paleta de colors rica amb vermells, grocs i blaus, destaca la llum, els traços sinuosos i la sensualitat de les figures. La interpretació de l'obra es basa en la mitologia grega, representant les deesses de l'alegria, la bellesa i el plaer.
• Las Meninas, Velázquez, s.XVII, Museu del Prado (Madrid). Pintura a l'oli sobre llenç de grans dimensions, representa un retrat de la infanta Margarida amb els reis i el pintor. Destaca el joc de miralls, la humanització dels personatges, la figura de Felip IV, l'ús del clarobscur, la sensació de formar part del quadre i el punt de fuga.
• Nens menjant raïm i meló, Murillo, s.XVII, Alte Pinakothek (Munic). Pintura a l'oli sobre tela, representa dos nens del carrer mal vestits i descalços menjant raïm i meló. Murillo utilitza un fons fosc per destacar les figures, precisió en el dibuix, naturalisme i una paleta de colors amb blancs, negres i tonalitats terroses. La interpretació de l'obra es basa en el context social de la Sevilla del segle XVII, un important centre mercantil que va patir una crisi econòmica i la pesta de 1649.

Art Rococó

El Rococó va ser un moviment artístic que va sorgir a França a principis del segle XVIII com a continuació del Barroc. Es caracteritza per la seva elegància, la decoració recargada, la frivolitat i l'ús de colors pastels.

Obres representatives del Rococó

• El gronxador, Fragonard, s.XVIII.