Art i Arquitectura Romana: Estils i Evolució

Arquitectura Romana

Les estructures constructives romanes eren més complexes i dinàmiques. Pel que fa a la decoració, introdueixen els ordres toscà (dòric amb base) i compost, que podien tenir el fust llis. Utilitzaven l'arquitectura de volta amb l'arc de mig punt, entre altres. Van incorporar nous materials, com la combinació de totxana amb pedra i el marbre.

Arquitectura Religiosa

L'edifici més destacat és el temple, on l'espai era molt ampli. S'alçaven sobre un podi i només tenien una porta d'accés.

• Temples de planta centralitzada: L'espai era circular, cobert d'una cúpula.
• Edificis funeraris: Se situaven als camins d'accés de la ciutat.

Arquitectura Civil

Els tres edificis lúdics més importants són el teatre, l'amfiteatre i el circ. La tècnica feia que els edificis no s'adaptessin al terreny; hi havia passadissos interns que donaven als vomitoris. Alguns tenien estructures de teles tibades per cordes que proporcionaven ombra.

• Teatre: De mitja circumferència, l'orquestra no tenia importància.
• Amfiteatre: De planta el·líptica, amb un espai central on s'ubicava l'arena. Destinats a la lluita, espectacles amb feres i batalles navals. Les dependències estaven sota l'arena.
• Circ: De planta molt allargada, destinat a curses de cavalls.

L'arquitectura civil també inclou les termes, els mercats i les basíliques.

Arquitectura Paleocristiana

Els religiosos deixen de banda els temples i busquen el model de planta basilical, que tenia molt d'espai. També hi havia temples de planta centralitzada.

Escultura Romana

La tipologia del retrat: el cos era de prefabricació i només se'ls hi canviava el cap quan calia. Servien per decorar els edificis urbans amb la finalitat de legitimar el poder. Es distingia pel realisme. L'altra gran tipologia era el relleu històric, on la iconografia era contemporània.

• Durant l'època republicana: La finalitat de l'escultura era funerària, però comencen a sortir els primers retrats propagandístics. S'introdueixen els relleus narratius.
• Alt Imperi: S'exalta la figura de l'emperador, que es va reproduir en monedes i retrats en sèrie.
• Baix Imperi: Època de crisi, la població s'aferra a les religions orientals. S'introdueixen els sarcòfags.
• Època Constantiniana: La influència oriental fa que l'escultura torni a les composicions simètriques, perspectiva jeràrquica, pèrdua de cànons i proporcions.

Pintura Romana

Cal destacar el realisme i la perspectiva natural. Utilitzaven la pintura al fresc amb una capa de protecció que li donava brillantor i resistència. També van practicar la pintura al tremp sobre taula i el mosaic. El mosaic s'utilitzava per decorar terres, parets i sostres.

La pintura romana té quatre estils:

• Estil d'incrustacions: Imitava els marbres de revestiment de les cases.
• Estil arquitectònic: Creació d'il·lusions òptiques de nous espais vegetals o escenes a través de la perspectiva natural.
• Estil ornamental: S'allunya de la versemblança.
• Estil il·lusionista: Creació d'escenografies sofisticades.

Pintura Paleocristiana

No hi ha figura humana, era simbòlica i d'una gran pobresa decorativa.