Art i Arquitectura a Roma i Grècia: Guia Completa

Ciutat Romana

Elements característics de la ciutat romana:

• Aqüeducte: Servia per portar aigua a la ciutat.
• Circ: S'hi celebraven curses de carros estirats per cavalls.
• Fòrum: Era el centre de la ciutat, envoltat de botigues i edificis públics.
• Temple: Guardava l'estàtua dels déus als quals estava dedicat.
• Arc de triomf: Commemorava gestes militars.
• Amfiteatre: S'hi celebraven jocs i lluites entre gladiadors.
• Termes: S'hi prenien banys i s'hi feia gimnàstica.
• Teatre: El que més agradava als romans eren les comèdies.
• Muralla: Les ciutats solien estar emmurallades.

Característica principal: Xarxa de carrers en forma de quadrícula.

Casa Romana

Elements de la casa romana:

• Habitacions: A l'interior, a la part superior.
• Botiga: Dona a l'exterior.
• Escala d'accés
• Entrada principal: Porta al mig.
• Alcova: Habitació amb tauleta de nit.
• Triclinium: Habitació amb sofà.

Característica principal: Es manté el pati central o atri.

Temple Romà

• Pronaos: Entrada que dona accés al lloc sagrat del temple.
• Naos o cel·la: Espai sagrat on hi havia la imatge escultòrica de la divinitat.
• Opistòdom: Cambra o nau posterior, adjacent a l'altre extrem de la naos però incomunicada amb ella, on es guardava el tresor del temple.

Laocoont i els seus fills

a) Context històric i artístic: Va ser feta a finals del segle II aC o a principis del segle I aC. A l'època hel·lenística, l'art es fa més dramàtic i expressiu, amb escultures plenes de moviment i emoció. L'arquitectura es torna monumental i diversa, influenciada per altres cultures.

b) Característiques formals: Es caracteritza per l'ús de línies diagonals, moviment i una gran tensió muscular, tot transmetent el patiment dels personatges. Aquestes característiques són típiques de l’estil hel·lenístic, que busca una expressió dramàtica i emocional amb un fort realisme anatòmic i una composició dinàmica i en espiral.

c) Funció: No tenia funció religiosa ni estava vinculada a pelegrinatges; servia per decorar i impressionar en un context públic, recordant la figura de Laocoont com a advertència contra oposar-se als designis dels déus, un tema central de la mitologia grecoromana.

Panteó, Roma

a) Context històric i artístic: Es va construir al segle II dC. S’emmarca en el context de l’alt Imperi Romà, quan Roma es consolidava com un centre de poder i cultura. La construcció de temples monumentals com el Panteó reflectia la riquesa, la tècnica arquitectònica avançada i la forta devoció romana cap als déus.

b) Característiques formals: El Panteó és conegut per la seva impressionant cúpula amb un òcul central, la més gran de l’època antiga, que permet l’entrada de llum natural. L’estructura és simètrica i harmoniosa, amb una rotonda circular i un pòrtic d’entrada amb columnes corínties, d'influència grega.

c) Funció: El Panteó estava dedicat a tots els déus, oferint un espai de culte general i demostrant la tolerància religiosa romana. Tot i que no formava part de rutes de pelegrinatge religiós com les entenem avui, era un lloc de gran importància espiritual i simbòlica dins la ciutat de Roma.

Coliseu, Roma

a) Context històric i artístic: Construït al segle I dC. Forma part del context de l’Imperi Romà, un període en què Roma va consolidar el seu poder i va dedicar molts recursos a obres públiques que demostraven la seva grandesa i magnificència.

b) Característiques formals: El Coliseu és una estructura ovalada monumental, de quatre pisos d’alçada, amb un sistema de voltes i arcs que li donen solidesa i lleugeresa. Està construït en pedra i formigó, amb façanes de columnes d’ordre dòric, jònic i corinti en els diferents nivells, demostrant la influència de l’arquitectura clàssica romana.

c) Funció: El Coliseu es va construir com un amfiteatre per oferir entreteniment públic, especialment lluites de gladiadors, espectacles amb animals i altres esdeveniments massius. Tot i que no tenia una funció religiosa ni estava vinculat a pelegrinatges, era un punt de reunió i un símbol de l’esplendor romana.

August de Prima Porta

a) Context històric i artístic: Feta a principis del segle I dC. Aquesta obra s’emmarca dins el context de l'Imperi Romà en l'època de l’Augustan Peace (Pax Romana), un període de prosperitat i estabilitat interna després de les guerres civils. L’obra reflecteix el poder i la divinitat de l'emperador August, i s'utilitzava com a peça de propaganda política per enfortir la seva autoritat.

b) Característiques formals: Mostra August en una postura de comandament, amb una mà aixecada com si estigués donant ordres. El seu cos és idealitzat, amb una musculatura ben definida però estilitzada. La figura està pensada per expressar majestuositat, poder i autoritat. Aquesta escultura és un exemple de l'estil realista i idealitzat propi de l'art romà, que combina una representació fidel del cos humà amb una idealització per transmetre el poder i la divinitat de l'emperador.

c) Funció: Era principalment propagandística. Representava l’emperador com un líder diví i imbatible, reforçant el seu poder i legitimitat davant el poble romà. Aquesta escultura no estava vinculada a vies de pelegrinatge religiós, però sí que formava part de la cultura pública de l’època, on imatges de l’emperador eren exhibides en llocs públics per mantenir la seva imatge divina i autoritària davant la ciutadania.

Marc Històric de Roma

Monarquia (s. VIII aC - VI aC): Roma es funda segons la llegenda amb Ròmul i Rem. Durant aquesta etapa, la ciutat creix sota la influència dels etruscs fins a l’expulsió de l’últim rei, Tarquini el Superb.

República (s. VI aC - I aC): Amb el sistema republicà, el poder es reparteix entre el Senat (centre polític), els magistrats (responsables de governar) i els comicis (assemblees ciutadanes). Durant la República, Roma s’expandeix per tota la Mediterrània i domina la península Itàlica.

Imperi (s. I aC - s. V dC): Amb l’arribada d’Octavi August, Roma es consolida com a imperi. L’era de la Pax Romana (segles I-II dC) marca un període de prosperitat, però a finals del segle II dC comença la crisi, amb pressions socials i religioses (aparició del cristianisme). El 395 dC, Teodosi divideix l’Imperi en dues parts.

Romanització i Expansió Territorial

L'expansió de Roma va abastar tot el Mediterrani, centrant-se en les zones costaneres, que van ser les més romanitzades. La romanització és el procés pel qual els pobles locals van assimilar els models polítics, socials i culturals romans, integrant-se a l'estructura de l’Imperi. Aquesta influència va ser especialment notable a Occident, mentre que a Orient encara es mantenia l’herència grega.

Eclecticisme Cultural

Els romans van adoptar elements culturals de diversos pobles, com els etruscs, grecs, púnics i egipcis, que van anar incorporant i adaptant a mesura que l’imperi creixia. Aquesta combinació cultural genera sovint dubtes sobre l’autoria i l'origen de les obres artístiques.

Sentit Pràctic i Cultura Urbana

La cultura romana es caracteritzava per un enfocament pràctic, destacant per grans obres d'infraestructura com aqüeductes, ponts i calçades. L’urbanisme era clau per als romans, que van construir ciutats en punts estratègics per assegurar el control de l’imperi i millorar les comunicacions.

Tallers i Anonimat Artístic

Les obres d’art romanes provenien sovint de tallers que operaven sota l'anonimat, i la cultura oficial cohabitava amb una cultura popular i vigorosa, reflectida en elements com els retrats.

Propaganda i Art

El seu art tenia un fort component propagandístic, com l’August de Prima Porta i l’Arc de Constantí, que servien per glorificar l’Imperi i els seus líders.

Urbanisme Romà

Els romans van desenvolupar un model urbà inspirat en els campaments militars. Les ciutats es construïen seguint un patró en quadrícula, amb carrers ortogonals, empedrats i amb voreres.

• Cardo: Eix nord-sud.
• Decumanus: Eix est-oest.

Els dos carrers es creuen al centre de la ciutat, on es troba el fòrum.

Marc Històric i Cultural de Grècia

Període arcaic: Aquest període (s. VIII-VI aC) es caracteritza per l'aparició de les polis gregues i el desenvolupament de les primeres formes d’art independent, amb les escultures de kouroi i korai com a figures més representatives. Les figures encara eren rígides, però ja començaven a buscar un cert naturalisme.

Període clàssic: En aquesta etapa (s. V-IV aC), Atenes viu el seu apogeu cultural, especialment durant l'època de Pèricles, amb grans monuments com el Partenó. Les escultures mostren un gran ideal de bellesa basat en l’harmonia, proporció i equilibri, amb mestres com Fídies i Policlet. És l'època de l'art més perfeccionat i equilibrat.

Període hel·lenístic: Després de la mort d'Alexandre el Gran (s. IV-I aC), l’art es fa més dramàtic i expressiu, amb escultures plenes de moviment i emoció, com el grup de Laocoont o la Venus de Milo. L'arquitectura es torna monumental i diversa, influenciada per altres cultures.

Característiques de l'Art Grec

1. Bellesa: Busca una bellesa ideal, cerca l’idealisme, busca interpretar la realitat des d'un punt de vista ideal.

• Idealisme: Còpia perfecta de la realitat.
• Naturalisme: Còpia imperfecta de la realitat, una còpia real.

2. Harmonia: El conjunt de tots els elements que componen una obra es relacionen entre ells de forma equilibrada.

3. Antropocentrisme: L’home ocupa el centre d’interès de l’artista; temples proporcionats, espai reduït a l’altura de l’home.

4. Racionalitat: Els grecs utilitzaran cànons matemàtics per fer les seves obres i correccions visuals.

5. Proporcionalitat: Les parts d’una obra estan equilibrades i simètriques.

Urbanisme Grec

L’urbanisme va ser un element de gran importància per a l’arquitectura grega. Era una societat complexa que necessitava edificis específics per a cada funció.

Condicionants de l'urbanisme a les ciutats gregues:

• Les polis eren independents entre elles.
• Topografia muntanyosa del terreny.
• Introducció de la democràcia a Atenes.

Les Polis

• Envoltades per un recinte emmurallat (protecció).
• A l’interior hi podem distingir dues zones principals:

Acròpoli: És la part alta de ciutat. Es tracta d’un recinte emmurallat on se situen els edificis religiosos i que serveix de lloc de refugi de la població.

Àgora: És la plaça pública. És el lloc on es desenvolupen les celebracions, assemblees, justícia, gestions administratives, transaccions comercials, etc.

Arquitectura Grega

Característiques

• L'arquitectura grega es basa en la recerca de la bellesa a través de la simetria, l'harmonia i les proporcions perfectes.
• Les construccions estaven dedicades a divinitats i al benestar social.
• Correcció d'il·lusions òptiques.
• Ús predominant de la pedra, especialment el marbre.