Art i Arquitectura de Mesopotàmia, Pèrsia, Fenícia i Egipte

L'Arquitectura de Mesopotàmia

Temples: Es construïen sobre llocs elevats i van evolucionar fins a convertir-se en ziggurats, piràmides amb rampes que culminaven en un temple. El recinte estava envoltat per murs. Exemple: temple de Marduk.

Palaus: Edificats sobre terrasses amb rampes, envoltats de patis i muralles. Exemple: palau del rei Gudea a Lagaix.

Tombes: Excavades amb un corredor que menava a una habitació amb el difunt i el seu aixovar.

A Mesopotàmia, la manca de pedra i fusta va portar a l'ús de la tova (fang). Els mesopotàmics van inventar l'arc i les voltes.

Escultura Mesopotàmica

Exempta: El rei Gudea de Lagaix, figura hieràtica i rígida en posició de pregària.

Relleus: Representaven escenes quotidianes o episodis del rei, com escenes de caça (la lleona ferida) al palau de Minibe. Destacava el detallisme i l'expressivitat.

Esteles o monuments commemoratius: Mostraven batalles del rei i la seva acceptació pels déus. Exemples: estela del rei Naramsin o l'estela d'Hammurabi.

Art Persa

L'arquitectura persa es caracteritzava per palaus i tombes, sense temples. Els palaus es construïen sobre plataformes de maó, fusta o pedra, amb relleus als murs, com el Fris dels immortals al palau de Susa. Les tombes s'inspiraven en els temples grecs o els ziggurats mesopotàmics. Exemple: tomba de Cir el Gran.

Art Fenici

L'art fenici era eclèctic, una barreja d'influències degut a la seva activitat comercial. Destacaven les petites escultures, com la d'Astarte de Galera, i els sarcòfags.

Art Egipci

L'imperi egipci va tenir tres fases: Imperi Antic, Imperi Mitjà i Imperi Nou. Va durar del 3000 aC fins al 31 dC, amb un període de sobirania de 2500 anys fins a la conquesta persa, la recuperació amb Alexandre el Gran i, finalment, la dominació romana amb August.

L'art egipci estava molt relacionat amb la religió i la mort. La creença en la vida després de la mort va portar a la momificació i a la creació de cossos escultòrics per si la mòmia no era perfecta.

Arquitectura Egípcia

L'arquitectura egípcia es caracteritzava per les grans dimensions, els carreus tallats de manera uniforme i l'ús de regles fixes. Les estructures eren arquitravades (rectes), amb gran importància de les tombes i els palaus.

Tipus de Tombes

• Mastaba: Tombes per a faraons, nobles i alts funcionaris a l'Imperi Antic. Consistien en una piràmide truncada de pedra amb un pou que menava a una cambra funerària.
• Piràmide: Al final de l'Imperi Antic, hi havia piràmides escalonades (Djoser) i rectes (Gizeh). Tenien passadissos interiors que portaven a diverses sales, trampes i la cambra reial. Annexos a la piràmide hi havia temples funeraris (alt i baix) connectats per una rampa.
• Hipogeus: Excavacions subterrànies, utilitzades a l'Imperi Mitjà per a persones normals i, a partir de l'Imperi Nou, per a faraons per evitar robatoris. Tenien un passadís que menava a les pertinences del faraó. Els faraons eren enterrats a la Vall dels Reis i les faraones a la Vall de les Reines.

Temples Egipcis

Construccions dedicades als déus. L'accés al temple es feia a través d'una gran avinguda d'esfinxs i una entrada amb dos obeliscs. Després hi havia la sala hipòstila, dividida en la sala hípetra (pati descobert amb columnes, l'única part pública) i la sala hipòstila (sala de pas amb columnes). La Santa Santorum o cel·la era la sala més important, on hi havia la imatge i la barca del déu Amon, accessible només al faraó i al sacerdot.

Els capitells de les columnes podien ser: Papirofirmes, Lotiformes, Palmiformes, Campaniformes i Hathòrics. El fust de les columnes tenia relleus policromats. Exemples de temples: Luxor, Karnak.

El temple espeu, excavat als penya-segats, era una excepció. Exemple: Abu Simbel, que va ser traslladat per evitar que quedés sota l'aigua.