Art i Arquitectura a Grècia i Roma: Obres Mestres

Grècia

Kore del Pèplum

Les kores eren escultures arcaiques.

• Títol: Kore del Pèplum o Kore amb Peple
• Autor: Anònim
• Cronologia: 530 aC
• Tipologia: Talla, escultura dempeus
• Material: Marbre de Paros, 1,20 m, policromada
• Estil: Grec arcaic
• Localització: Museu de l'Acròpoli d'Atenes

Característiques de l'arcaisme

Frontalitat i rigidesa. Influència egípcia. Braços enganxats al cos. Somriure arcaic. Músculs esquemàtics. Ulls ametllats. Policromia. Simetria.

Algunes característiques

Túnica fins als peus, cenyida a la cintura. Caiguda de la roba de forma rígida amb alguns plecs. Pentinats que es van sofisticant i ornamentant. Gest de repartir amb la mà, normalment l'esquerra, una ofrena (magrana?). Sacerdotesses. Ofrenes votives.

El pèplum

Senzill. Es deixen notar els pits. Dòric, 0,1 plecs. Primitiu… camí a Fídies (escultor principal del Partenó). Texturitzat com altres parts de l'escultura. Policromat.

Descobriment

Segle XIX dC. Excavacions a l'Acròpoli d'Atenes. Ple de figures: Korés, Koirais i Kourós. Foren enterrades durant la invasió persa.

Models i influències

Estàtua egípcia: Xoanes.

Partenó

• Autors: Ictinos i Cal·lícrates, amb Fídies com a supervisor i escultor
• Cronologia: 447-438 aC (hipòtesi 432 aC)
• Localització: Acròpoli d'Atenes
• Estil: Grec clàssic
• Material: Marbre rosat de la pedrera del Pentèlic (nord d'Atenes) i fusta
• Sistema constructiu: Arquitravat
• Tipologia: Temple grec

Sobre els autors

• Fídies: És l'escultor i supervisor.
• Ictinos: Treballa sobretot a la segona meitat del segle V aC sota el mandat de Pericles. Temple dòric d'Apol·lo a Basae.
• Cal·lícrates: Treballa sobretot el segle V i fa obres contemporànies.

El Partenó d'Atenes

Context religiós de l'Acròpoli d'Atenes. Eix est-oest. Façana principal a l'est. Façana occidental a l'Acròpoli. Punt més alt del turó. Punt vertebrador. Prop d'altres edificis importants: Atena Nike, Propileus i Erectèon.

Com és el Partenó?

Temple octàstil (8 columnes a la façana principal). Dos pòrtics hexàstils (6 columnes per façana). Perípter (tot envoltat de columnes), 17 columnes laterals.

Com es construeix el Partenó?

Ordre dòric. Naos i opistòdom, cel·la i pronaos. Naos: Gran escultura feta d'or i vori, de la deessa Atena (12,8 m), sobre 3 graons (estereòbata). Accés 4 punts (diferència amb els romans). Rampa d'accés. Ajustaments òptics matemàtics: Arquitrau + cornisa = ⅓ columna. Amplada entre mètopes varia del lateral al frontal. Distància entre columnes igual, inclinades cap al centre i interior. Fust amb èntasi. Variació d'11 centímetres: Pandeig. Columnes terminals una mica més amples i inclinades. Columna: aprimament a la part superior i fust ample. Tríglifs sobre o entre columnes. Línies horitzontals bombades.

Com es guarneix el Partenó?

Fris, mètopes i frontó (primeres vegades). Tríglif també decorat.

El frontó

Fídies i deixebles. Façana principal: Naixement d'Atena (est). Façana secundària: Disputa entre Atena i Posidó (oest). Guerres Mèdiques, regal a la ciutat. Dos aiguavessos. Capitells i entaulament (vermells, daurat i blau).

Les mètopes (92 - 19) - (32 x 14)

Guerra de Troia (nord). Naixement d'Atena. Gigantomàquia (est), Centauromàquia (sud), Amazonomàquia (oest). Acroteris (gàrgoles) decoratives (terracota).

El fris interior

Gran processó de les grans Panatenees (celebració que es feia cada 4 anys). Jocs i concursos. Processó de Dipylon a l'Acròpoli. Fídies capta sensacions (sobretot vedells i cavalls).

Teatre d'Epidaure

• Autor: Policlet el Jove (Argos, segles V-IV aC)
• Cronologia: 350 aC
• Tipologia: Teatre
• Material: Pedra
• Estil: Grec clàssic
• Localització: Epidaure (Peloponès, Grècia)

Context

323 aC mor Alexandre el Gran, sense govern. Fragmentació grega, noves polis importants (Alexandria, Pèrgam). Es crea la Biblioteca d'Alexandria. Matemàtics (Euclides i Arquímedes). Filòsofs (Epicur i Zenó). Escriptors (Teòcrit, Cal·límac i Meandre).

Semblances

Teatre de Dionís, Atenes (segle IV aC).

Policlet el Jove

Policlet el Vell (família). Escultor d'atletes (poc reconegut, eclipsat). Argos (ciutat). Arquitecte: Tholos d'Epidaure, columnes corínties.

Què s'hi feia?

Jornades festives, Dionís (Déu del vi). Orquestra i altar en honor. Actors al prosceni amb bona acústica. Obres de Sòfocles, Eurípides…

Com era?

Orquestra: circular (20 m), terra de sorra i altar de pedra. Càvea (platea): 120 m de diàmetre, ¾ de circumferència i 24 m d'alçada. Construccions escèniques: prosceni i escena. Molt gran, van haver de construir murs.

Els bancs de les càvees

Estil grec, hel·lenístic. Precisos càlculs matemàtics. Tots iguals. 15.000 persones. Seients: Poble: grades llises. Personalitats importants: respatller i braços.

Dorífor de Policlet

• Títol: Dorífor
• Autor: Policlet (Argos, actiu al segle V aC)
• Cronologia: 430 aC
• Tipologia: Talla, escultura, dempeus, 2,12 m
• Material: Bronze i les còpies de marbre
• Estil: Grec clàssic, esportiu (representa un esportista)
• Localització: Museo Archeologico Nazionale (Nàpols)

Context social

Malestar social per la pseudodemocràcia. Atenes guanya pes a la Magna Grècia (Imperi grec) (comerç). Guerres Mèdiques amb els perses (500-479 aC). Pericles: Dirigent d'Atenes amb més democràcia i llibertat. Rivalitat entre Atenes i Esparta (Guerra del Peloponès (431-404 aC).

L'autor

Importància a la Grècia clàssica. Deixeble d'Agelades. Fídies, Miró. Cànon de racionalitat anatòmic 1x7. Bronze, or, marbre… Atletes nus dels Jocs Olímpics (Olímpia).

Descripció formal

Posició corporal: cames, mà, braç… Suport còpia romana. Cànon anatòmic. Contrapposto. Dinàmic vs. estàtic. Tors marcat. Cabells definits.

Temàtica

Atleta en repòs. Home jove preparat. Intel·ligència i físic. Cànon cos i cara. No orgull ni vanitat = gest serè i ètica excel·lent. Només els homes practicaven esport i nus.

Laocoont i els seus fills

• Autors: Agesandre (pare), Polidor i Atenodor (fills) de Rodes
• Cronologia: Segles III-II aC (bronze), segle I aC còpia romana
• Tipologia: Talla, dempeus, d'embalum rodó, 1,84 x 2,42 m d'alçada
• Material: Bronze, marbre
• Estil: Grec, escola hel·lenística de Rodes (323 aC – 31 aC)
• Localització: La Domus Aurea de Neró a Roma. Pati de Bellvedere, Museus Vaticans (Roma)

Els autors: Agesandre, Polidor i Atenodor (context històric)

Quan es troba (1506) no es pot saber l'autor. Palau de Neró (Domus Aurea) ROMA. 1957 li atribueixen l'autoria a aquests rodencs. Escultures de marbre trobades a una cova de Nàpols (Odissea d'Homer) del segle I dC.

Descripció formal

Frontal. Sacerdot que lluita per alliberar-se. Dinamisme i expressivitat. Hel·lenístic. Piràmide + diagonal. Cossos musculats (nens també) + tensió. Patiment (pathos).

Temàtica (conceptual)

Mite guerra de Troia, Laocoont avisa del cavall. Dues serps marines els maten. Troia pensa que és un càstig diví (destrucció?). Hi ha qui diu que va morir perquè es va casar amb algú que no deia Apol·lo. L'Eneida de Virgili apunta la primera opció.

Panteó

• Autor: Desconegut (Agripà? Domicià? Adrià?)
• Cronologia: 118-128 dC
• Localització: Camp de Mart, Roma
• Estil: Romà Imperial. Temple
• Material: Formigó, granit, maó, marbre i fusta

Context històric i cultural

Imperi dividit en províncies (emperador). Romanització. Globalització cultural. Sòlida estructura social, jurídica… Expansió de l'imperi. Emperador: Adrià. Vallum Romanum (conquerir Anglaterra). Literatura: Suetoni, Vida dels dotze cèsars; Virgili, Horaci…

Estructura

• Pòrtic: Perípter i octàstil. Frontó (Grècia). Sobre un pòdium, gran escalinata frontal (Roma). Columnes de 18 m.
• Cel·la circular: Cúpula de 43 m de diàmetre. Òcul central (llum). Sistema de descàrrega ocult.

Anàlisi formal

• Pòrtic: Perípter i octàstil (total 16 columnes). Columnes corínties. 8 frontals i 8 interiors. Columnes de granit egipci i marbre blanc (base). Fusts llisos. Frontó (Grècia). Sobre un pòdium, gran escalinata frontal (Roma). Entaulament, columnes de 18 m.
• Cel·la: Una sola planta circular. Gran tambor amb semicúpules per repartir millor el pes. Esfera perfecta inscrita en un cilindre (geometria pura). Materials portats al límit de la resistència. Mur de 6 metres de gruix (formigó, morter i maó) + 3 files d'arcs de descàrrega (contraforts) + 8 pilars. Rellotge de Sol.

Contingut i significació

Temple dedicat a TOTS els déus de l'Olimp (Pan + Theos = Tots els Déus). A l'interior, cosmologia romana: 7 absis dedicats als déus celestes (el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn). Gran cúpula = volta celeste (creença romana). Òcul central = SOL… 9 metres.

A l'interior…

Terres de marbre. Roma = + importància a l'interior. Tombes de reis d'Itàlia. Obres d'art. Tomba de Rafael (pintor i arquitecte renaixentista). Patrimoni de la Humanitat.

Colosseu

• Autor: Desconegut
• Cronologia: 72-80 dC (segle I dC)
• Localització: Roma
• Estil: Romà Imperial. Amfiteatre
• Material: Blocs de marbre, travertí, formigó, maó, pedra i estuc
• Dimensions: 187 m (llarg), 155 m (amplada) i 525 m (perímetre)

Context

Es construeix sobre el parc creat per Neró al voltant del seu palau, la Domus Aurea. Fou construït com un regal de Vespasià al poble de Roma per tornar-li un espai que Neró li havia pres. Amfiteatre més gran que havien construït mai. 500 anys, jocs i actes (fins i tot després de la caiguda de l'Imperi Romà). Abandonament + 2 terratrèmols = ruïna parcial = pedrera de marbre travertí per a altres monuments.

Descripció formal

4 nivells sobre un estilòbata o podi (no correspondència amb els pisos interiors). 3 primers nivells: 80 arcs de mig punt + columnes adossades + entaulament. 4t nivell (àtic) mur amb pilastres i petites finestres. Ordres: dòric-toscà, jònics i corinti (3 primers nivells) i àtic, lesenes corínties i 24 màstils de fusta que sostenien un velarium (tendal) per a la pluja i el sol. Planta el·líptica concèntrica. Arena i càvea per a 50.000 espectadors. Accés a través dels arcs inferiors. Galeries amb volta de canó i d'aresta que comunicaven tot el recinte (radials i anulars). Escales i rampes per a entre grades i vomitoris. Subsòl sota l'arena (dependències de servei i cel·les per a les feres); piscina (impermeabilitzat). Interior i exterior decorat amb escultures.

Funció, contingut i significat

Colosseu = Colossal estàtua de l'emperador Neró. Espectacles de lluites de gladiadors (munera), de feres salvatges (venationes) i fins i tot navals. Entrada gratuïta i classificació per classes socials. Es considera un regal de l'emperador al poble i tenia un lloc presidencial (tribuna) i salvava o condemnava lluitadors amb el polze.

August de Prima Porta

• Autor: Desconegut
• Cronologia: 20 aC; còpia 14 dC
• Localització: Musei Vaticani
• Estil: Romà Imperial. Escultura exempta commemorativa
• Material: Marbre (còpia) i Bronze (original desaparegut)
• Mides: 2,40 m

Context

1863 trobada a Prima Porta. Primera estàtua a peu de l'emperador. Encarregada pel Senat i portada per tot l'Imperi. Propagandística 100% (monedes, arcs de triomf…). Imperi dividit en províncies. Alt Imperi Romà. Romanització de l'Imperi. Pax Romana (després de les guerres). Literats llatins: Horaci, Ovidi, Virgili.

Descripció formal

Dempeus i descalç sobre un pedestal. Túnica + cuirassa esculpida i musculada. Paludamentum, la capa diagonal del braç a la cintura. Braç dret alçat = poder. Cupido sobre un dofí (ajuda a sostenir el marbre). Cànon de Policlet (Dorífor) + Contrapposto. NO bellesa idealitzada… faccions normals (humanitat + naturalitat). Realisme als plecs del vestit. Detallisme en la cuirassa. Frontalisme. Marbre policromat.

Temàtica

Emperador August (63 aC- 14 dC). Militar (legions). Propagandística. Cuirassa: déus i guerres, Hispània i Gàl·lia, fillastre Tiberi, déus Diana i Apol·lo. Original calçat (guerra), còpia descalç (Olimp). Cupido: Origen Diví.