Art i Arquitectura a l'Antiga Roma: Característiques i Obres

Característiques Generals de l'Art Romà

En escultura i pintura, els romans representen persones i esdeveniments concrets amb gran detall, destacant el retrat i el relleu històric.

Els creadors d'art eren considerats artesans, i el protagonisme recau en el mecenes o promotor que encarregava i finançava les obres.

Les construccions eren de dimensions gegantines per acollir grans masses i reforçar el poder i la glòria del qui les havia pagat.

Les obres servien per fer propaganda dels seus promotors, com l'emperador o l'Estat, utilitzant símbols que mostraven el seu poder o divinitat.

Les obres tenien una clara funció pràctica, eren creades per complir la seva missió específica, en arquitectura com en escultura.

Els romans combinaven influències de diverses cultures, barrejant elements d'arquitectura arquitravada i voltada per crear innovacions arquitectòniques.

Urbanisme Romà

Ciutats geomètriques en forma de quadrícula. Dos carrers principals travessaven la ciutat, el cardo i el decumanus, i la dividien en 4 parts. Al mig estava el fòrum, la plaça amb els edificis principals públics, com temples, basíliques, arcs commemoratius, etc.

El Temple Romà

Temples rectangulars:

• Construïts amb sistema arquitectònic arquitravat sobre un pòdium.
• Única entrada frontal amb una escalinata.
• Sovint pseudoperípters: envoltats de columnes adossades als murs laterals.
• Espais diferenciats: el pòrtic amb columnes i la cel·la, espai sagrat rectangular i tancat.

Dedicat al culte religiós romà, buscava crear un espai interior simbòlic per venerar els déus. A diferència de l'arquitectura grega, centrada en l'exterior, els temples romans, com el Panteó, destacaven per la funcionalitat i la monumentalitat del seu espai interior.

El tambor que sosté la cúpula és un cilindre amb arcs de descàrrega i pilars interns que suporten el pes de l'estructura. Materials emprats: morter i maons.

Interior de la cel·la amb marbres luxosos, columnes ornamentals i capelles intercalades.

Arquitectura Civil

• Habitatges

  • Domus: Cases privades de famílies adinerades amb diverses dependències organitzades al voltant d'un pati central, decorades amb frescos i mosaics.
  • Insulae: Edificis de pisos per a les classes populars, sovint de materials pobres i amb serveis compartits.
  • Villae: Grans residències rurals, sovint luxoses, utilitzades per rics propietaris i emperadors.

• Edificis Públics de Caràcter Lúdic

  • Termes: Complexos per a banys, esport i socialització, amb piscines de diferents temperatures i zones de gimnàs i saunes.
  • Teatres: Destinats a representacions artístiques, d'estructura semicircular i amb modificacions respecte als models grecs.
  • Amfiteatres: Com el Colosseu, amb planta el·líptica per espectacles sagnants com lluites de gladiadors.
  • Circs: Espais allargats en forma de U per curses de carros, amb un element central anomenat spina.

• Edificis Públics de Caràcter Administratiu

  • Basíliques: Espais públics per a comerç, justícia i reunions. El seu disseny va inspirar posteriorment les esglésies cristianes.

• Edificis Commemoratius

  • Arcs de triomf: Monumentals i decorats, commemoraven victòries militars.
  • Columnes commemoratives: Decorades amb relleus que narraven gestes militars, com les columnes de Trajà i Marc Aureli.

• Obres Públiques

  • Calçades: Xarxa viària que connectava l'Imperi, com la Via Augusta.
  • Ponts i aqüeductes: Solucions tècniques per a transportar aigua o salvar desnivells, amb exemples destacats com l'aqüeducte de Segòvia o el Pont del Diable.

Característiques de l'Escultura Romana

• Gran presència tant en l'àmbit públic com privat.
• Subordinada a l'arquitectura, usada com ornamentació.
• Materials i tècniques similars als grecs: marbre, pedra i bronze amb la tècnica de la cera perduda.
• Estil realista, reflectint retrats, escenes quotidianes i bèl·liques.
• Influència doble: etrusca (realisme) i grega (còpies, temes mitològics, idealització).
• Triple funció: propagandística (principal), commemorativa i estètica (secundària).
• Gèneres propis: retrat i relleu històric.

El Retrat Romà

El retrat romà tenia com a objectiu principal captar els trets únics de la persona, tant físics com de personalitat. No només mostrava com era físicament, sinó també el seu caràcter i la seva manera de ser. Aquest tipus de retrat és una de les aportacions més importants dels romans a l'escultura. El nivell de realisme variava segons l'època: en algunes èpoques eren més idealitzats, i en altres, més simples i directes.

El bust, una forma molt típica de retrat, representava només el cap, el coll i una part del pit. Era molt utilitzat perquè era pràctic i servia per destacar el rostre i l'expressió de la persona representada. Els romans feien bustos tant per motius privats, com recordar familiars, com per motius públics, com homenatjar figures importants.

El Relleu Romà

El relleu històric romà es caracteritzava per explicar històries i destacar esdeveniments importants del passat i present de Roma. També servia per glorificar la figura de qui el pagava, com emperadors o generals. S'utilitzava sobretot per decorar monuments commemoratius com arcs de triomf, columnes i altars, reforçant la seva funció propagandística.

Una de les grans aportacions de l'escultura romana va ser precisament aquest tipus de relleu, que destacava pel seu nivell tècnic. Mostrava un gran detall, amb paisatges naturals (com arbres i rius) i urbans (com edificis i muralles), i tenia un modelat molt precís.

Per aconseguir una sensació de profunditat, els artistes jugaven amb diferents nivells de volum: les figures en primer pla es feien en alt relleu, mentre que les més llunyanes es representaven en mig o baix relleu. Això no només creava perspectiva, sinó que també establia un ordre jeràrquic: les persones més importants socialment sempre apareixien en primer pla.