Art i Arquitectura a l'Antiga Grècia: Obres Mestres

El Partenó

Títol: Partenó Autors: Ictinos i Cal·lícrates sota la supervisió de Fídies Cronologia: 447 - 432 aC. Període Clàssic. Localització: Acròpolis d'Atenes

Anàlisi Formal

Es tracta d'un temple dòric, octàstil i perípter, situat a la dreta de l'esplanada central de l'Acròpolis d'Atenes. Les dues façanes tenen doble filera de columnes. L'edifici té una disposició simètrica, però els elements verticals equilibren els horitzontals. Domina l'horitzontalitat sobre la verticalitat. El temple està construït sobre un estilòbat i dues grades que donen accés a l'edifici des dels quatre costats.

Anàlisi Estilística

Les columnes dòriques són robustes i amb perfil estriat (20 estries) amb aresta viva. La seva longitud és de cinc vegades el diàmetre del fust per la part inferior. No presenten base. Tenen un abultament anomenat èntasi. L'arquitrau de l'ordre dòric és llis i el fris està format per dues peces: el tríglif i la mètopa. El triangle que rematava la teulada es deia frontó. L'espai interior del frontó es deia timpà i es decorava amb escultures i relleus. Unes escultures anomenades acròteres remataven el frontó. L'aigua de la pluja, conduïda per la coberta, s'expulsava a l'exterior per uns caps anomenats antefixes.

Context Històric i Cultural

En un moment en què Atenes exerceix l'hegemonia sobre les polis gregues, el Partenó és el símbol del poder de la ciutat dins el marc d'un segle de progrés i riquesa.

L'Erectèon

Títol: Erectèon Autor: Mnèsicles Data: 421 - 406 aC. Període Clàssic. Lloc: Acròpolis d'Atenes

Anàlisi Formal

La planta és irregular i s'adapta als desnivells del terreny. El temple era dedicat a diversos déus i herois: Cècrops, Atena, Posidó i Erecteu. El material constructiu és el marbre del Pantèlic. El sistema constructiu és arquitravat. Els elements de suport són tres:

• Murs isòdoms
• Columnes jòniques
• Cariàtides

La il·luminació es fa mitjançant les portes i finestres obertes a la naos. El cos principal presenta façana jònica i hexàstila (oriental). Façana tetràstila amb dues pilastres cantoneres (occidental). L'accés nord mostra un pòrtic tetràstil i jònic. Aquest pòrtic conduïa a l'espai obert on hi havia l'olivera de la deessa Atena. Al vessant sud i, mirant cap al Partenó, hi ha una tribuna de cariàtides (Korai), les quals suporten un entaulament jònic sense fris. Per primera vegada un temple grec presenta gran varietat de nivells i columnes de cànons contraris als preceptes clàssics.

Anàlisi Estilística

L'Erectèon és un temple construït en estil jònic, format per dos temples perpendiculars de característiques i proporcions diferents. El principal és hexàstil i amfipròstil. L'altre es redueix a un pòrtic tetràstil. La seva complexitat anuncia l'Hel·lenisme.

Funció

L'edifici va ser construït amb finalitats religioses per donar culte als déus fundadors de la ciutat d'Atenes i que el culte a Atena havia eclipsat. Les cariàtides venen de les dones de Cària, poble aliat als perses que combaté contra els grecs en les Guerres Mèdiques. Les cariàtides van ser esclavitzades pels grecs.

El Teatre d'Epidaure

Títol: Teatre d'Epidaure Autor: Policlet el Jove (S. IV aC) Cronologia: 330 aC. Període Clàssic Localització: Epidaure (Grècia)

Anàlisi Formal

La planta és semicircular ultrapassada. L'aforament és per a 15.000 espectadors. La càvea està dividida en dues parts per un passadís horitzontal. La part inferior de la càvea té 13 escales radials que porten al diazoma. La part superior, de posterior construcció, en té 23 més. L'orquestra és circular, dedicada a Dionís. En ella actuaven el cor i els músics. L'escenari constava de prosceni i escena. El prosceni era el lloc on actuaven els actors. L'escena era un decorat arquitectònic. El material bàsic és la pedra. El sistema constructiu és arquitravat. Els elements de suport són la vessant de la muntanya. La il·luminació és natural. L'espai exterior és una semi superfície lateral troncocònica invertida. No té façanes. L'edifici està perfectament integrat en l'entorn natural.

Anàlisi Estilística

• L'estil constructiu és el jònic, que es feia present en l'escena, arquitectura de quatre metres d'alçària i dos de fondària.
• Els teatres grecs es construeixen aprofitant el desnivell de la muntanya.
• Té molta més importància l'orquestra (circular) on es desenvolupen els actes litúrgics.

Grècia és la creadora del teatre amb dues finalitats:

• Una sagrada: Donar culte als seus déus. En aquest cas a Dionís.
• Una altra profana: Representar tragèdies i comèdies.

El Kuros d'Anàvissos

Títol: Kuros d'Anàvissos Cronologia: 530 aC. Període Arcaic. Material: Marbre de Paros. Localització original: Anàvissos (Àtica). Localització actual: Museu Arqueològic d'Atenes

Anàlisi Formal

Són representacions d'homes nus (Kuroi) i dones amb una túnica (Korai). Poden ser divinitats, atletes o figures amb funció funerària. Les figures són arcaiques. La tipologia és dempeus, frontal i exempta. Les Korai estan cobertes amb túnica. Són també figures molt estàtiques. La manca de moviment era compensada pel treball dels vestits i les trenes dels cabells.

Anàlisi Estilística

Es parteix de prototips egipcis. S'inicia un intent de naturalisme a l'anatomia del cos humà. Persisteix la frontalitat egípcia però amb un major realisme. Les figures són geomètriques i verticals.

Significat de l'Obra

Els Kuroi representen molts cops els vencedors dels Jocs Olímpics. Les Korai eren sacerdotesses poderoses.

Context Històric i Cultural

En un món on els Jocs Olímpics estan lligats a la religió, els grecs rendeixen culte als vencedors. En el cas del Kuros d'Anàvissos es tracta d'una escultura funerària, ofrena als déus en memòria de la mort del jove Kroisos. A diferència de l'escultura egípcia, la grega és antropocèntrica i representa l'ideal de bellesa humana i no divina.

Els Guerrers de Riace

Títol: Guerrers de Riace (Guerrer A i Guerrer B) Autor: Pitàgores de Reggio Datació: 460 aC. Període Clàssic. Lloc original: Trobats al mar Jònic a prop de Riace. Localització actual: Museu Arqueològic de Calàbria (Itàlia)

Anàlisi Formal

Es tracta de dos guerrers nus vinculats a la guerra de Troia o amb la guerra de Tebes. La funció és estètica. El material és el bronze. La tècnica, la cera perduda. La tipologia, dempeus i exempta. La composició és oberta i asimètrica. Ulls d'ivori. Nineta d'argent. Llavis de coure. Possiblement van ser pensats per a formar una escena i estar adossats a una paret.

Transcendència de l'Obra

• Els guerrers són el graó entre les obres arcaiques i les obres clàssiques.
• Aquestes figures influencien en tota l'obra dels artistes clàssics com Fídies o Praxíteles.