Art i Arquitectura: De l'Antiga Grècia al Neoclassicisme
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,96 KB
Escultures i Monuments de l'Antiguitat
Dorífor de Policlet (s.V aC). Escultura exempta: bronze a la cera perduda, còpia romana marbre. Estil: clàssic grec, primer classicisme. Tema: esportiu. Localització: Nàpols.
Hermes amb Dionís infant de Praxíteles (s.IV aC). Escultura exempta: marbre. Estil: clàssic grec, segon classicisme. Tema: mitològic. Localització: Olímpia.
Laocoont i els seus fills d'Agesandre, Polidor i Atenador de Rodes (s.III-II aC). Escultura exempta: Original en bronze, còpia romana en marbre. Estil: grec hel·lenístic. Tema: mitològic. Localització: Musei Vaticani.
Panteó (s.II dC). Estil: Romà imperial. Temple: formigó, granit, maó, fusta i marbre. Localització: Camp de Mart (Roma).
Colosseu (s.I dC). Estil: Romà imperial. Tipologia: lúdic: formigó, pedra, maó i marbre de travertí. Localització: Fòrum de Roma.
Aqüeducte de les Ferreres (s.I dC). Estil: Romà imperial. Tipologia: enginyeria: pedra. Localització: Tarragona.
August de Prima Porta (14 dC). Escultura exempta: bronze a la cera perduda, còpia romana marbre. Estil: Romà imperial. Tema: commemoratiu. Localització: Museu Vaticà.
Ara Pacis Augustae (s. I aC). Tipologia: religiosa: marbre. Estil: Romà imperial. Tema: commemoratiu. Localització: Roma.
Retrat eqüestre de Marc Aureli (s. II dC). Escultura exempta: bronze daurat. Estil: Romà imperial. Tema: commemoratiu. Localització: Museu Capitolí (Roma).
Pintura i Escultura Neoclàssica
El jurament dels Horacis: J. L. David (finals del s.XVIII). Estil: Neoclassicisme. Tècnica: oli sobre llenç. Tema: literari. Localització: París.
Eros i Psique: A. Canova (finals del s.XVIII). Estil: Neoclassicisme. Escultura exempta: marbre. Tema: Mitològic. Localització: París.
Pobles i Períodes Històrics de la Península Itàlica
A la península itàlica al s. VIII a.C vivien els etruscs, umbres, llatins i sabins.
La fundació mítica de Roma va ser el 753 a.C. per Ròmul i Rem.
Períodes històrics de Roma:
- Monarquia etrusca (753 a.C - 509 a.C)
- República (509 a.C - 27 a.C)
- Imperi (27 a.C - 476 d.C)
Al 391 d.C s’imposa el cristianisme.
Conceptes Clau
Romanització: procés d'assimilació cultural de les regions sota el poder de Roma.
Pax augustea: període de relativa calma i pau durant el govern d'Octavi August.
Característiques de l'Estil Romà Imperial
Precedents de l’art romà:
- Cultura etrusca: realisme i retrat.
- Cultura grega: ordres clàssics (dòric, jònic i corinti).
Arquitectura Romana
Opus caementicium: material de construcció fet de morter i pedres.
Opus latericium: tècnica constructiva amb maons compactats amb morter de calç.
La Urbs Romana
Planta octogonal, carrers principals: Cardo (nord-sud) i Decumanus (est-oest).
El fòrum era la zona amb els principals edificis públics.
Arquitectura Domèstica
- Domus: casa romana per famílies amb cert nivell econòmic.
- Vilae: habitatge rural.
- Insulae: blocs d'habitatges de diversos pisos.
Tipus d'Arquitectura
- Religiosa: Temple
- Administrativa: Basílica
- D'oci: teatre, amfiteatre, circ, stadium, termes.
Parts de les Termes
- Apodyterium: vestuari.
- Caldarium: sala d’aigua calenta.
- Tepidarium: sala de temperatura tèbia.
- Frigidarium: sala d’aigua freda.
Monuments Commemoratius
- Arc de triomf
- Columna commemorativa (columna de Trajà)
Obres d'Enginyeria
- Calçada
- Aqüeductes i ponts
El Neoclassicisme
Des de la segona meitat del s. XVIII fins als primers anys del s. XIX.
S'identifica amb la il·lustració, amb l'objectiu de recuperar el 'bon gust'.
Reacció contra el Barroc i el Rococó.
La raó triomfa sobre els sentiments.
Retorn a l'antiguitat clàssica i el renaixement.
Les Acadèmies vetllaran perquè les obres siguin ajustades als cànons de bellesa.
L'art ha de ser un mitjà per canviar el món.
Circumstàncies que afavoreixen l'estil neoclàssic
Descobriments de les ciutats petrificades pel Vesuvi (Herculà i Pompeia).
Winckelmann (1717 - 1768), teòric del neoclassicisme.