L'art i l'arquitectura de l'antiga Grècia
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 18,1 KB
L'art grec
Novetats de l'art grec
- Funció estètica: L'art grec va prioritzar l'estètica, deixant en segon pla les consideracions màgiques o religioses.
- L'home com a centre: L'ésser humà es va convertir en el centre de l'interès artístic, sent la mesura en arquitectura i el model de perfecció en escultura i pintura.
- Reconeixement de l'artista: L'artista va adquirir un major reconeixement social, culminant en l'època clàssica (segle V aC).
L'arquitectura grega
Materials
- Pedra (marbre): El marbre era el material principal en l'arquitectura grega.
- Arquitectura arquitravada: Els espais entre columnes o murs es cobrien amb una peça recta anomenada arquitrau.
Construccions
- El temple: Edifici simple, fet a escala humana, compost per dues o tres habitacions rectangulars amb coberta a dues aigües. Els temples eren la llar dels déus, però els fidels no hi entraven, ja que les cerimònies religioses es feien a l'exterior.
Parts del temple
- Pronaos: Cambra d'accés a la naos (opcional).
- Naos o cel·la: Cambra rectangular que contenia l'estàtua de la divinitat.
- Opistòdom: Atri simètric al pronaos, sense comunicació amb la naos, utilitzat com a sala d'ofrenes.
Aquestes habitacions, cobertes per una coberta a dues aigües, estaven envoltades per un pòrtic de columnes (peristil).
- El teatre: Aprofitaven el pendent d'un turó per construir les graderies (koilon). L'escenari (escena) era reduït, donant més importància a l'orquestra, un semicercle on actuava el cor.
Elements arquitectònics
- La llinda: Arquitectura arquitravada, sense arcs.
- La columna: Suport cilíndric amb tres parts (base, fust i capitell), que defineix els tres ordres arquitectònics grecs.
- Frontó: Coronament triangular d'una façana, pòrtic o finestra.
- Timpà: Espai interior d'un frontó.
- Acroteri: Element decoratiu que remata els extrems del frontó.
- Gàrgola: Conducte de desguàs amb formes humanes o d'animals fantàstics.
- Entaulament: Conjunt format per l'arquitrau, el fris i la cornisa.
- Dentells: Ornaments en forma de paral·lelepípede allargassat sota la cornisa.
- Fris: Espai horitzontal entre l'arquitrau i la cornisa. En l'ordre dòric, es divideix en tríglifs i mètopes.
- Mètopa: Element quadrat o rectangular del fris dòric, decorat amb relleus.
- Arquitrau: Part inferior de l'entaulament, que s'apoia sobre les columnes.
- Columna: Suport cilíndric amb base, fust i capitell. Si tenen forma femenina s'anomenen cariàtides i si tenen forma masculina s'anomenen atlants.
Pilar i columna Cariàtides Atlants
- Base: Part inferior de la columna.
- Fust: Part vertical de la columna entre la base i el capitell.
- Capitell: Extrem superior del fust, més o menys ornamentat.
Ordres arquitectònics
- Dòric: Estil més antic, senzill i robust.
- Columnes robustes sense base, amb estries.
- Capitell sense ornamentació (equí, àbac i collarí).
- Entaulament: arquitrau llis, fris amb tríglifs i mètopes, i cornisa.
- Frontó triangular amb acroteris.
- Jònic: Estil més estilitzat i esvelt.
- Columnes amb base i fust amb canaladures.
- Capitell amb motllures, volutes i àbac rectangular.
- Entaulament: arquitrau dividit en tres bandes, fris corregut, i cornisa.
- Frontó triangular.
- Corinti: Estil més tardà, generalitzat en l'art hel·lenístic i romà.
- Capitell amb forma de campana invertida, fulles d'acant i àbac curvilini.
Identificació dels ordres
Per diferenciar els ordres, fixeu-vos en: la base (dòric no en té), el capitell (cada ordre té un de diferent), l'arquitrau (llis al dòric, dividit en tres bandes al jònic i corinti), i el fris (dividit en tríglifs i mètopes al dòric, llis al jònic i corinti).
Tipus de temples
En planta
- In antis: Temple amb pronaos de dues columnes i naos.
- Pròstil: Temple amb pronaos de quatre columnes i naos.
- Amfipròstil: Temple amb columnes a la part anterior i posterior.
- Perípter: Temple envoltat de columnes.
- Dípter: Temple envoltat de doble filera de columnes.
- Tholos o monòpters: Temples circulars amb coberta cònica i columnes al voltant.
En alçat frontal
- Dístil: Dues columnes.
- Tetràstil: Quatre columnes.
- Hexàstil: Sis columnes.
- Octàstil: Vuit columnes.
- Decàstil: Deu columnes.
- Dodecàstil: Dotze columnes.
L'escultura grega
Tipus d'escultura
- Exempta: Representa una persona concreta de forma aïllada.
- En relleu: Esculpida sobre una superfície, formant un grup o escena.
Època arcaica (segles VII-VI aC)
- Escultura amb sentit religiós (estàtues votives: kouroi (masculí) i korai (femení)).
- Característiques: frontalitat, rigidesa, falta de proporcions i estilització geomètrica.
Kurós i Koré
Època clàssica (segle V aC)
- Domini de la tècnica, cànon de bellesa ideal i anàlisi de les formes naturals.
- Autors destacats: Policlet (Dorífor), Miró (Discòbol), Fídies (fris del Partenó) i Praxíteles (Afrodita de Cnido).
Dorífor Afrodita de Cnido Discòbol
Època hel·lenística (segles IV-II aC)
- Recerca de la realitat, figures expressives, formes complicades i esveltes, i expressió del dolor i la tensió. (ex. Gàlata moribund, Laocoont i els seus fills, Victòria de Samotràcia).
- Escultura exempta: Praxíteles (Hermes), Lisip (Hèrcules Farnesio, Apoxiomenos).
- Escultura en relleu: Altar de Pèrgam.
Gàlata moribund Laocoont Victòria Apoxiomenos
La pintura grega
Mal estat de conservació.
- Mosaic: Decoració amb tessel·les. Ex: Batalla d'Issos.
Tessel·les
- Murals: Pintures sobre morter de calç.
- Ceràmica: Àmfores i copes (cílix). Figures negres sobre fons clar, i posteriorment, figures clares sobre fons fosc.
Abans del segle V aC A partir del segle V aC
