Art de l'Antiga Roma: Colosseu, Panteó, Maison Carrée i més

Colosseu o Amfiteatre Flavi

Autor: Desconegut (encarregat per l'emperador Flavi Vespasia). Cronologia: s. I (72-80). Tipus: amfiteatre. Materials: blocs de marbre travertí, formigó, maó, pedra i estuc. Estil: Roma imperial. Local: Roma.

Estil: Roma Imperial

La cultura i l'art de l'antiga Roma tenen un origen molt eclèctic, amb una notable herència etrusca, grega i hel·lenística. L'arquitectura romana incorpora l'arc de mig punt i la volta de canó o d'aresta, elements d'origen oriental que assumeix a través de l'arquitectura etrusca. També fa servir els ordres grecs tradicionals, als quals afegeix l'ordre toscà, d'origen etrusc, una creació original de l'art romà que consisteix a mesclar elements del capitell jònic. Una característica important és la priorització dels aspectes tècnics i funcionals davant dels estètics, que permet un gran desenvolupament en el camp de l'enginyeria. Pel que fa a l'escultura, cal destacar-ne la gran presència en els àmbits públics i privats i el fet que preval en la majoria d'obres el realisme. Les parets i el terra de nombrosos edificis de tot tipus es decoren amb pintures i amb mosaics, i fan servir tècniques i termes que difereixen en qualitats i conservacions segons el territori.

Descripció formal

La façana que s'ha conservat està articulada en 4 nivells aixecats sobre un estilobat o podi que no es corresponen amb els pisos interiors. Els 3 primers nivells estan formats per una successió de 80 arcs de mig punt, amb columnes adossades que suporten un entaulament purament decoratiu. L'àtic està format per un mur amb pilastres adossades petites rectangulars. De dalt a baix se superposen els següents ordres: dòric-toscà, jònic i corinti. L'àtic estava decorat amb lesenes d'estil corinti i 24 màstics de fusta que sostenien un tendal que protegia els espectadors de la pluja i el sol. La planta el·líptica defineix l'espai de manera concèntrica. Al centre hi ha l'arena, on tenien lloc els espectacles, i al voltant hi havia la càvea, on s'asseien els 50.000 espectadors que podia arribar a ser. L'accés a l'interior es feia pels arcs del pis inferior. Després hi havia una organització de galeries anulars i radials per voltes de canó i d'aresta. Les comunicacions d'un pis a un altre es feien amb escales i rampes que donen accés a les grades a través d'unes portes (vomitoris). Sota l'arena, al subsol, hi havia maons que estava dotada amb un sistema impermeabilitzat de conducció de l'aigua capaç de transformar l'arena en una gran piscina.

Entorn i integració

El Colosseu es va construir sobre les runes del gran parc creat per Neró al voltant del seu palau, conegut com la Domus Aurea, al lloc que ocupava el llac artificial. En un dels extrems dels antics fòrums de la ciutat de Roma, i proper al Circ Màxim.

Significat i funció

A l'amfiteatre Flavi, per l'estàtua de 40m de l'emperador Neró que era situada a prop del monument, es celebraven molts espectacles gratuïts de lluita entre gladiadors i feres salvatges, i també s'escenificaven batalles històriques i naumàquies, per a la qual cosa omplien l'arena d'aigua. La gent es col·locava segons el seu estatus social. La construcció del Colosseu va ser un regal de l'emperador al poble. L'emperador veia els espectacles assegut en una tribuna, podia salvar o condemnar als lluitadors aixecant o baixant el polze de la seva mà.

Panteó de Roma

Autor: Desconegut. Cronologia: 118-128. Tipologia: temple. Materials: formigó, granit, maó, marbre i fusta. Estil: Roma imperial. Local: Camp de Mart (Roma).

Estil: Roma Imperial

La cultura i l'art de l'antiga Roma tenen un origen molt eclèctic, amb una notable herència etrusca, grega i hel·lenística. L'arquitectura romana incorpora l'arc de mig punt i la volta de canó o d'aresta, elements d'origen oriental que assumeix a través de l'arquitectura etrusca. També fa servir els ordres grecs tradicionals, als quals afegeix l'ordre toscà, d'origen etrusc, una creació original de l'art romà que consisteix a mesclar elements del capitell jònic. Una característica important és la priorització dels aspectes tècnics i funcionals davant dels estètics, que permet un gran desenvolupament en el camp de l'enginyeria. Pel que fa a l'escultura, cal destacar-ne la gran presència en els àmbits públics i privats i el fet que preval en la majoria d'obres el realisme. Les parets i el terra de nombrosos edificis de tot tipus es decoren amb pintures i amb mosaics, i fan servir tècniques i termes que difereixen en qualitats i conservacions segons el territori.

Descripció formal

El Panteó s'obre a la plaça a través d'una pronaos o pòrtic octàstil amb 4 parells de columnes d'ordre corinti monolítiques de granit, que sostenen un entaulament llis, amb la inscripció del temple d'Agripa. Darrere d'aquest enorme pòrtic s'aixeca el cos de transició que s'acobla al tambor que sosté la cúpula hemisfèrica de la cella. El tambor mostra la tècnica de construcció romana a base de morter i maó. Les línies d'imposta delimiten tres pisos superposats d'arcs de maó, la funció de descàrrega dels quals reverteix en els contraforts integrats al mur que, al seu entorn, distribueixen el pes dels 8 pilars repartits per la planta de la cel·la. Sobre el tambor s'aixeca la cúpula coronada per un òcul de 9m de diàmetre, veritable focus de llum i de ventilació. En planta, el temple mostra un pòrtic octàstil de tres naus delimitades per 4 parells de columnes monolítiques corínties. L'entrada a la cel·la s'estableix a partir d'unes portes de bronze gegantines, flanquejades per dos nínxols o concavitats que tanquen les naus laterals.

Entorn i integració

En un principi, el Panteó havia d'estar envoltat d'una plaça que mai es va dur a terme. Ara està situat al cor de Roma, la seva integració a l'entorn urbanístic és total a les seves dimensions, perquè no supera l'altura dels edificis continus i les seves proporcions s'adeqüen perfectament a l'espai de la plaça que l'acull.

Funció, contingut i significat

El Panteó era un temple dedicat a tots els déus de l'Olimp. L'interior era una representació de la cosmologia romana, els set absis estaven consagrats a les set divinitats celestes i la gran cúpula simbolitzava la volta celeste que cobreix la terra a manera de cúpula. L'òcul central és la representació del sol. Concebut per una unió entre l'home i la divinitat, l'emperador Adrià també el va utilitzar com a tribunal públic. El 609, el papa Bonifaci IV el va consagrar com a església i al segle XVII l'escultor italià en va aprofitar el bronze que revestia la cúpula.

Maison Carrée

Autor: Desconegut. Cronologia: 16 aC. Tipologia: temple. Material: pedra calcària. Estil: Roma imperial. Local: Nimes (França).

Estil: Roma Imperial

La cultura i l'art de l'antiga Roma tenen un origen molt eclèctic, amb una notable herència etrusca, grega i hel·lenística. L'arquitectura romana incorpora l'arc de mig punt i la volta de canó o d'aresta, elements d'origen oriental que assumeix a través de l'arquitectura etrusca. També fa servir els ordres grecs tradicionals, als quals afegeix l'ordre toscà, d'origen etrusc, una creació original de l'art romà que consisteix a mesclar elements del capitell jònic. Una característica important és la priorització dels aspectes tècnics i funcionals davant dels estètics, que permet un gran desenvolupament en el camp de l'enginyeria. Pel que fa a l'escultura, cal destacar-ne la gran presència en els àmbits públics i privats i el fet que preval en la majoria d'obres el realisme. Les parets i el terra de nombrosos edificis de tot tipus es decoren amb pintures i amb mosaics, i fan servir tècniques i termes que difereixen en qualitats i conservacions segons el territori.

Descripció formal

El temple està elevat sobre un podi d'influència etrusca, que només permet l'entrada a l'accés principal a través d'una àmplia escalinata. El pòrtic hexàstil està fet per 6 columnes corínties altes i esveltes de 17m, un entaulament format per un arquitrau a tres platabandes, un fris amb una decoració perduda i una cornisa i un frontó. Als murs laterals hi ha columnes corínties les quals estan adossades al mur de la cel·la, el fris lateral manté una decoració floral. El sostre es tanca amb la característica coberta de dues aigües. És un temple pseudoperípter de planta rectangular. Presenta, a més, un pòrtic hexàstil -6 columnes- amb una escala monumental, al qual s'afegeixen 4 columnes exemptes més als costats, que completen tot el perímetre del vestíbul. A l'interior del temple i envoltada per 20 columnes adossades, només hi ha la cel·la, no té cap tipus d'obertura a l'exterior ni tampoc cap divisió interna i només s'hi pot accedir per la part de davant de l'edifici.

Entorn i integració

Actualment es troba al centre de Nimes, però en el seu inici, la Maison Carrée ocupava un lloc preeminent de l'antic fòrum romà, la priorització de la façana de davant per sobre de l'edifici va fer que els temples romans esdevinguessin una peça del traçat urbà i es convertissin en obres pensades per ser contemplades frontalment.

Funció, contingut i significat

Maison Carrée va ser construït per ordre del governador Agripa en honor de l'emperador Octavi August i la seva família. No obstant això, estava dedicat als déus de Roma i a Gai i Luci Cèsar, nets de l'emperador i fills de la seva filla Júlia i del mateix Agripa. Durant l'època d'August es van construir una gran quantitat de monuments públics i commemoratius seguint una política d'unificació de l'imperi mitjançant la romanització dels edificis públics.

Aqüeducte de Segòvia

Autor: Desconegut. Cronologia: 90-105. Estil: Roma. Tipus: aqüeducte. Materials: granit. Local: Segòvia (Espanya).

Estil: Roma

L'aqüeducte s'inicia a uns 16 km als afores de la ciutat, a la serra de Guadarrama, on pren l'aigua del cabal del riu Frío. Des d'aquí surt un canal de 30 cm de diàmetre que es dirigeix, seguint el pendent i en alguns trams sota terra, fins a una torre construïda a la ciutat de Segòvia, en la qual s'eliminava la brutícia que arrossegava l'aigua. La part visible i arquitectònica de l'aqüeducte dividida en dos grans trams: 1) construït amb 78 arcs de mig punt fins a una plaça (Díaz Sanz). 2) A partir d'aquesta plaça 44 arcades dobles que en l'època romana desguassava en un estany. En total són 728m de longitud, amb una alçada mínima de 7 m i màxima 29 en una altra plaça. L'arquería superior es manté sempre invariable. Tots els arcs estan construïts amb grans carreus de pedra granítica tallats de manera tosca i units els uns amb els altres sense cap tipus d'argamassa que en procuri l'adherència. A sobre de la inscripció commemorativa, que ara està desapareguda, situada al capdamunt dels tres arcs inferiors de més alçada.

Entorn i integració

L'aqüeducte és la imatge principal del paisatge urbà segovià, l'art i la tècnica travessen una part principal del centre de la població.

Funció, contingut i significat

Aquest aqüeducte fou construït per proveir l'aigua a la part alta de la ciutat de Segòvia, on s'havia construït un enclavament militar romà. Després d'una petita rehabilitació i adaptació, l'aqüeducte segueix en funcionament. Hi ha una llegenda d'origen medieval que n'atribueix la construcció al diable. Segons la tradició, una noia, cansada de pujar l'aigua cada dia fins a la part alta de la ciutat, va fer un pacte amb Llucifer, i van pactar que si ell podia construir en una sola nit un pont capaç de dur l'aigua, ella li lliuraria la seva ànima. Quan el diable era a punt de col·locar l'última pedra, es va fer de dia i es va salvar la noia.

Casa del Poeta Tràgic de Pompeia

Autor: Desconegut. Cronologia: s. I aC. Estil: Roma pompeiana. Tipus: vicil (domus). Material: pedra. Tècnica: fresc (pintura), opus tessellatum (mosaic). Localitat: Pompeia (Itàlia).

Estil: Roma Pompeiana

La cultura i l'art de l'antiga Roma tenen un origen molt eclèctic, amb una notable herència etrusca, grega i hel·lenística. L'arquitectura romana incorpora l'arc de mig punt i la volta de canó o d'aresta, elements d'origen oriental que assumeix a través de l'arquitectura etrusca. També fa servir els ordres grecs tradicionals, als quals afegeix l'ordre toscà, d'origen etrusc, una creació original de l'art romà que consisteix a mesclar elements del capitell jònic. Una característica important és la priorització dels aspectes tècnics i funcionals davant dels estètics, que permet un gran desenvolupament en el camp de l'enginyeria. Pel que fa a l'escultura, cal destacar-ne la gran presència en els àmbits públics i privats i el fet que preval en la majoria d'obres el realisme. Les parets i el terra de nombrosos edificis de tot tipus es decoren amb pintures i amb mosaics, i fan servir tècniques i termes que difereixen en qualitats i conservacions segons el territori.

Descripció formal

La casa del poeta tràgic tenia dos pisos, però se n'han conservat restes significatives de la planta baixa. En la seva estructura es distingien dos grans espais: l'atrium i el peristylum. L'accés a l'interior es fa a través d'un passadís estret on destaca una obertura zenital al centre de la sala, que es correspon al terra com una pila rectangular encarregada de recollir l'aigua de la pluja. A banda i banda de l'entrada s'obren dos grans espais comunicats amb l'exterior que el propietari de la casa feia servir com a botigues on venia les seves mercaderies. Al voltant de l'atri s'obren diverses habitacions per a convidats o familiars. L'atri i el peristil es comuniquen per un passadís i de la sala més gran de la casa, el tablinum, habitació on l'amo rebia els clients que volia allunyar de la intimitat de la casa. Al voltant del peristil s'obren les estances privades de la casa. Envoltada de columnes hi ha una piscina, a l'extrem esquerra de la qual s'adreça una capella petita on es veneraven els déus de la casa. És important destacar l'absència de finestres a les habitacions, alguns ho relacionen amb el valor de la intimitat familiar i d'altres el vinculen a la protecció dels béns.

Significat

La casa pompeiana era una casa unifamiliar on vivien famílies de nivell social i econòmic alt. Organitzada originàriament al voltant d'un atri. És de dimensions modestes i sembla que pertanyia a una família de classe mitjana enriquida. El nom deriva del mosaic que decora el terra del tablinum, on s'hi representa una escena teatral. Un altre mosaic és el que decora el passadís de l'entrada, s'hi representa un gos lligat a una cadena amb la inscripció “alerta amb el gos”. Els gossos guardians estaven lligats durant el dia i deslligats a la nit per defensar. Tenia nombroses pintures de temàtica mitològica. Es creu que és una rèplica d'una obra del pintor grec Tomantes deixeble de Parrasi.

August de Prima Porta

Autor: Desconegut. Cronologia: 20 aC; còpia de l'any 14 dC. Tipologia: escultura exempta. Materials: còpia en marbre d'un original en bronze desaparegut. Mides: 2,04m (alt). Estil: romà imperial. Tema: commemoratiu. Local: Musei Vaticani.

Estil: Romà Imperial

La cultura i l'art de l'antiga Roma tenen un origen molt eclèctic, amb una notable herència etrusca, grega i hel·lenística. L'arquitectura romana incorpora l'arc de mig punt i la volta de canó o d'aresta, elements d'origen oriental que assumeix a través de l'arquitectura etrusca. També fa servir els ordres grecs tradicionals, als quals afegeix l'ordre toscà, d'origen etrusc, una creació original de l'art romà que consisteix a mesclar elements del capitell jònic. Una característica important és la priorització dels aspectes tècnics i funcionals davant dels estètics, que permet un gran desenvolupament en el camp de l'enginyeria. Pel que fa a l'escultura, cal destacar-ne la gran presència en els àmbits públics i privats i el fet que preval en la majoria d'obres el realisme. Les parets i el terra de nombrosos edificis de tot tipus es decoren amb pintures i amb mosaics, i fan servir tècniques i termes que difereixen en qualitats i conservacions segons el territori.

Descripció formal

La imatge de l'emperador es presenta dempeus i descalça sobre un pedestal, vestit amb una túnica sobre la qual exhibeix una cuirassa musculada esculpida amb relleus, i una capa anomenada paludamentum que li envolta la cintura i que sosté amb el braç esquerre. Sota la cama dreta hi ha la figura de Cupido sobre un dofí, grup que ajuda a sostenir l'enorme pes del marbre i que a l'original de bronze no hi era. Tant en la composició com en les proporcions s'utilitza el famós contrapposto: manté el tors recte mentre que es marca l'elevació del maluc dret i flexiona la cama contrària. El rostre no reflecteix una bellesa ideal, sinó que mostra les seves pròpies faccions individuals. Aconsegueix captar un retrat psicològic perfecte de l'individu en el qual es barregen autoritat i humanitat. L'escultura està feta amb marbre i l'original estava totalment policromat en colors vius, com el vermell o el blau.

Temàtica

Aquesta escultura representa l'emperador August (63 aC-14 dC) amb la indumentària militar pròpia d'un general romà en l'acte d'adreçar a les seves legions un discurs. A la cuirassa hi ha en relleu nombroses escenes relacionades amb els déus i la història militar del personatge, entre els quals destaca, als dos costats del plastró, la representació de les dues noves províncies conquerides sota el seu mandat, la Hispània i la Gàl·lia. També hi apareix esculpida la imatge del seu fillastre Tiberi i a la part inferior de la cuirassa Diana i Apol·lo, divinitats protectores de la casa imperial. La imatge del petit Cupido sobre un dofí que hi ha al costat de la cama dreta de l'emperador deriva de les que hi ha a les figures gregues d'Afrodita i indica l'origen diví dels Cèsars, tal com era creença en l'època.

Columna Trajana

Autor: Apol·lodor de Damasc (Damasc, 660 - Roma, 125). Cronologia: 107-113. Tipus: relleu. Material: marbre. Mides: 40 m (alt) x 4m (diàmetre). Estil: Roma imperial. Tema: commemoratiu. Local: Fòrum de Trajà (Roma).

Estil: Roma Imperial

La cultura i l'art de l'antiga Roma tenen un origen molt eclèctic, amb una notable herència etrusca, grega i hel·lenística. L'arquitectura romana incorpora l'arc de mig punt i la volta de canó o d'aresta, elements d'origen oriental que assumeix a través de l'arquitectura etrusca. També fa servir els ordres grecs tradicionals, als quals afegeix l'ordre toscà, d'origen etrusc, una creació original de l'art romà que consisteix a mesclar elements del capitell jònic. Una característica important és la priorització dels aspectes tècnics i funcionals davant dels estètics, que permet un gran desenvolupament en el camp de l'enginyeria. Pel que fa a l'escultura, cal destacar-ne la gran presència en els àmbits públics i privats i el fet que preval en la majoria d'obres el realisme. Les parets i el terra de nombrosos edificis de tot tipus es decoren amb pintures i amb mosaics, i fan servir tècniques i termes que difereixen en qualitats i conservacions segons el territori.

Descripció formal

La columna de marbre s'aixeca sobre un pedestal quadrangular, té una base cilíndrica decorada amb motius ornamentals, un fust de 29,78m d'altura i un capitell dòric. Sobre aquest s'aixeca una escultura coronada per l'estàtua de Trajà, feta de bronze que va ser substituïda per una de Sant Pere. Al fust hi ha esculpits 200m de relleus en espiral, l'altura dels quals en les diferents mesures que s'allunya de terra. Les 155 escenes esculpides es van succeint sense interrupció, i hi apareix un total de 2500 figures humanes. L'emperador Trajà hi és representat 59 vegades, sempre vist de manera realista i no divinitzada. La resta de personatges tenen un tracte naturalista. L'escultor mostra una representació no naturalista de l'espai i para poca atenció a la perspectiva, quelcom es detecta en algunes escenes on apareix isocefàlia. No obstant això, la combinació de línies diagonals i verticals aporta un gran dinamisme a l'escena. Al seu inici estava completament policromat en colors vius.

Temàtica

La columna Trajana commemora la victòria de l'emperador romà Trajà sobre els dacis. Van seguir la crònica de bello dacico (desapareguda) en la qual es relaten les dues guerres. Al llarg dels 200m esculpits en espiral, s'hi representen, cronològicament i en sentit ascendent, els episodis més rellevants de les batalles i la guerra i els diferents moments d'importància política. A la part inferior de la columna hi ha una cel·la en la qual es van guardar, en una urna d'or, les cendres de Trajà. Segons la documentació renaixentista el papa va regalar aquesta capsa daurada a una família noble andalusa que va tornar a terra sevillana les restes de l'emperador, que havia nascut a Itàlia. Tenia una finalitat la columna que va ser la política imperial de Roma.

Ara Pacis Augustae

Autor: Desconegut. Cronologia: 13-9 aC. Tipus: altar. Material: marbre de Carrara. Mides: 3,68m x 11,60 m x 10,65m. Estil: imperial romà. Tema: commemoratiu. Local: Museo dell’Ara Pacis (Roma).

Estil: Roma Imperial

La cultura i l'art de l'antiga Roma tenen un origen molt eclèctic, amb una notable herència etrusca, grega i hel·lenística. L'arquitectura romana incorpora l'arc de mig punt i la volta de canó o d'aresta, elements d'origen oriental que assumeix a través de l'arquitectura etrusca. També fa servir els ordres grecs tradicionals, als quals afegeix l'ordre toscà, d'origen etrusc, una creació original de l'art romà que consisteix a mesclar elements del capitell jònic. Una característica important és la priorització dels aspectes tècnics i funcionals davant dels estètics, que permet un gran desenvolupament en el camp de l'enginyeria. Pel que fa a l'escultura, cal destacar-ne la gran presència en els àmbits públics i privats i el fet que preval en la majoria d'obres el realisme. Les parets i el terra de nombrosos edificis de tot tipus es decoren amb pintures i amb mosaics, i fan servir tècniques i termes que difereixen en qualitats i conservacions segons el territori.

Descripció formal

L'Ara Pacis és un monument de planta rectangular, sense sostre, que envolta i protegeix un altar central. Té dues entrades: la principal, que s'aixeca sobre un podi amb escales, està orientada a l'oest i era la que utilitzava el sacerdot que oficiava el ritual del sacrifici, per l'altra porta orientada a l'est, eren introduïts al recinte sagrat els animals que havien de ser sacrificats. La cara exterior de l'estructura està totalment coberta de relleus escultòrics. Una cinta de sanefes geomètriques la divideix longitudinalment en dues franges, la inferior està decorada amb fulles d'acant i a la superior es representen escenes mitològiques i històriques relacionades amb l'emperador August. Als cantons i a les bandes de les portes, les franges estan delimitades verticalment per pilastres de capitell corinti. La cara interior de l'estructura presenta una decoració amb bucranis, cranis de bou en perspectiva frontal, de les banyes dels quals pengen garlandes de flors i fruits. La posició de les figures i els plecs de les túniques aporten a la composició una gran movimlitat tot i el predomini de les línies verticals. També cal destacar el realisme dels rostres, que individualitza els personatges, i el detallisme de tots els elements.

Temàtica

Els relleus de l'Ara Pacis exalcen la figura d'August, el primer emperador de Roma. L'atribut d'aquest títol venia a ser una afirmació de la noblesa del llinatge de l'emperador, que vinculaven amb Enees, fill de Venus i heroi de Troia, i amb la dels fundadors de Roma, els bessons Ròmul i Rem. Així als 4 relleus de les façanes d'accés al recinte s'hi representen personatges mitològics que es vol vincular amb la biografia de l'emperador. A la façana oest, a l'esquerra, hi ha Mart, el déu de la guerra i la lloba capitolina. A la dreta, Enees, les faccions del qual es conformen amb les d'August. A la façana est hi ha representat Tellus, deessa de la Terra, amb dues nimfes aquàtiques (alguns investigadors diuen que no es tracta de Tellus sinó de la Pau o de Venus Genetrix). Als laterals s'hi presenta la processó celebrada a Roma per iniciativa del Senat per commemorar la Pax Romana.