Arquitectura Romànica: Castells, Monestirs i Influències

L'Església Romànica: Elements i Característiques

Tria el sistema de representació que creguis més adient per descriure una església romànica, dibuixa-la i esmenta els seus elements característics. Ajuda't de detalls si ho creus convenients.

Les esglésies del romànic es caracteritzen per ser de pedra i tenir grans proporcions. La seva planta té forma de creu i acostuma a tenir fins a tres naus: dues laterals i una central. Un exemple d'església romànica seria la Cluny III, situada a Borgonya. Aquesta església episcopal consta de 5 naus: una central i 4 laterals. El camí principal està fet amb un ordre romànic i té arcs faixons; aquests arcs els acompanyen pilars amb capitells decorats. Les naus laterals serveixen per passejar i no molestar el cura mentre està donant la missa, aquest lloc s'anomena deambulatori. En el deambulatori hi ha pintures que expressen i mostren elements del cristianisme. El presbiteri, on està situat l'altar i on el cura dona les misses, està just darrere (vist en planta) de la creu que fa l'edifici. Des de fora podem veure que les esglésies del romànic són molt grans i voluminoses. En la part de l'absis, acostuma a haver-hi unes estructures que sobresurten anomenades absidioles. També tenen unes torres ben grans. El conjunt de tota l'església sembla que sigui un castell.

El Castell Medieval: Estructura i Funció

Explica què era un castell, quins eren els seus elements constituents principals i com funcionava.

A l'època medieval, el castell era l'element vertebrador d'una unitat territorial feudal, dispositiu militar i residència del senyor, a la vegada que domini de terres i pobles.

Inicialment era una torrassa, sovint de fusta. Cap al segle XI, la torre va ser ampliada amb un pati d'armes encerclat per una muralla de pedra coronada per merlets, amb espitlleres, un camí de ronda i un fossar.

Cap al segle XII es construïa un altre recinte de muralla exterior i la torre principal es convertia en un edifici més alt de pedra amb una masmorra, el cos de guàrdia, les quadres i els magatzems a la primera planta, i la residència de la família i les habitacions.

Hi havia bastions als punts més avançats i als angles es trobaven les torres circulars o quadrades que protegien la porta. El castell havia de resistir el setge i havia de tenir abundant aigua, menjar i els serveis necessaris dins del recinte emmurallat.

El Monestir: Organització i Vida Monàstica

Explica què era un monestir, els seus elements constituents principals, i com funcionava.

Els monestirs eren fonts de coneixement de distintes matèries, resguardaven el saber i projectaven la difusió cultural i científica. Estan formats per una àrea central de residència i oració envoltada d'una gran àrea productiva on es conserven i transformen els productes de la terra, formada per estables, magatzems, sitges, molins, etc. El centre del monestir és el claustre, un gran pati porxat, entorn al qual es desenvolupen les dependències d'oració i residència. Aquest es troba comunicat amb l'església, que sol tenir un accés independent, i al seu entorn s'hi disposen la sala capitular (on es celebra el capítol), el reflectori o menjador dels monjos, la cuina, el rebost, les latrines i la biblioteca.

L'ordre als monestirs es basava en un treball per igual en diverses activitats. Els dies estaven estrictament regulats per les activitats d'oració, lectura, estudi, treball de la terra i transcripció. Tot aquest treball era per aconseguir un bé comú, deixant de costat el benefici personal.

Canvis Tècnics del Segle XI: Impacte en el Territori i la Ciutat

Esmenta i explica els principals canvis tècnics produïts al segle XI vistos a classe i quines van ser les seves conseqüències en termes de territori i ciutat.

La societat experimenta canvis molt positius: l'economia agrària va creixent, en gran part gràcies a la revolució de la tècnica en els sistemes de conreu:

• Descobriment de la rotació de cultius, on es cultiven 3 camps diferents, en cada any, per deixar reposar la terra.
• Substitució de bous per cavalls, que tenen més força. Un cavall equival a dos bous.
• Canvi de l'arada de fusta per l'arada de ferro, que es clava més a terra degut a que pesa més i només cal un home a sobre per enterrar-la.
• Invenció del molí d'aigua al 1186 que ajuda a moldre el blat.

Tots aquests avenços generen més aliments, i per tant, més població. Això crearà els comerciants, que agafaran aquest excés de producte i el vendran.

Influència Bizantina en l'Arquitectura Romànica

Explica com influí l'arquitectura bizantina en algunes de les arquitectures romàniques i com es produí aquesta influència. Posa exemples.

L'arquitectura bizantina va influir amb la construcció d'un element constructiu com era la cúpula. Quant als materials, van aportar la utilització del maó en comptes de la pedra. Diferents sistemes de decoració i ornamentació com eren els mosaics. També la grandesa de les estructures per realçar l'estructura de la cúpula. Tractament de pa d'or i ornaments com la làmpada de corona típica bizantina i posició de les figures que ens recorda a Bizanci. Un exemple seria la Basílica de Santa Sofia de Constantinoble i la CAPELLA PALATINA D'AQUISGRÀ.

La Cripta en l'Arquitectura Romànica Madura

Explica quin va ser el paper de la cripta en l'arquitectura romànica madura.

A les esglésies romàniques hi hauran una sèrie de desnivells que creen àmbits distints. La cripta és l'espai resultant de la manipulació de la part de l'absis, elevant-lo de manera que queda un espai a sota, cosa que potencia la importància visual de l'absis. És on es guarden els tresors i les relíquies de l'església. La cripta es convertirà en un element típic del romànic.