Arquitectura Romànica: Característiques i Influències

Arquitectura Romànica

L'arquitectura religiosa i civil estan lligades, definida per la monumentalitat i perdurabilitat, sòlida i duradora. Imitar grans edificis romans i divulgar la importància església. L'utilitzar la volta de pedra era per protegir-los dels incendis i donar-los solidesa i monumentalitat, distribueix el pes, edificis romànics es disposen en funció d'un joc de tensions i contratensions originades per la volta de pedra.

Models Arquitectònics

Es van crear dos models per solucionar-ho: el sistema llombard que descarrega amb els laterals, no finestres, oscuritat; l'altre sistema és el normand, que juga amb tres elements: les naus laterals, el matroneo i el claristori. La típica volta romànica és la d'aresta, es va superposar un nervi als arcs que separaven cada tram de la volta i es van originar els pilars polistils. Van originar la volta de creueria. Els trams tenien dos punts febles: la façana i la capçalera. La solució per a la capçalera va ser l'absis que amb la seva volta s'oposaven els impulsos que anaven cap a l'exterior. Per a la façana s'engreixava el mur o se li incorporaven contraforts. L'arquitectura és hermètica, obsessionada en la definició d'un espai interior.

Monestirs

El disseny del monestir respon a una voluntat de correspondència amb les harmonies universals. La seva organització volia reflectir l'organització de la cort celestial. A la dreta hi ha els llocs per a les funcions espirituals, l'escola i el taller d'escriptura; a l'esquerra, els llocs destinats al manteniment del cos. Destaca Sant Diumenge de Silos.

Esglésies

Per al cristià, l'església és la reproducció del santuari de la creació. Hi ha una relació simbòlica entre l'edifici sagrat i l'univers. La seva planta de creu llatina és el símbol de camí des de les tenebres cap a la llum (l'absis, que està il·luminat). Però també és un edifici funcional. El nàrtex, pòrtic tancat i cobert, és el lloc dels que no tenen dret a entrar a l'església. El presbiteri és el lloc de l'altar i del celebrant. El deambulatori facilita la circulació al voltant de les relíquies del sant a les esglésies de peregrinació. L'església romànica és el temple de Déu a la terra, i es reflecteix en la seva estructura.

Context Històric

Definim com manifestació artística, continuador del romà, llenguatge estètic de la societat feudal, predomina fe sobre raó, principis orientadors, principis d'autoritat, jerarquia, i teocràcia en visió antinatural, esser humà subjecte a deu espai interior protegit, fosc, caràcter simbòlic.

A principis s.XI es creen a Europa formules artístiques amb suficient coherència com per a considerar-se un estil, el romànic, coincideix amb l'esclat del feudalisme, reforma unificadora de la església i la hegemonia, creixement econòmic i demogràfic, enriquiment comercial, peregrinacions.

Procesos històrics: El terror de l'any 1000: invasions ambient insegur, terror amb sentiment religiós per l'apocalipsi, en camp artístic una renovació de l'art religiós, va omplir esglésies monstres i inferns. El feudalisme: la terra principal riquesa i poder, noblesa i clergat grans propietaris, economia de subsistència, castells i monestirs. El monaquisme: al s.IV, vida monàstica occidental, al monestir la hospitalitat, cura i ensenyament, al s.X reforma benedictina, economia de monestir sobre el papa, art caràcter unitari a la vida monàstica. Les peregrinacions: expressió de fe a Roma, Jerusalem, Santiago.

A la península: coincideix amb la formació dels regnes hispànics en lluites constants contra el califat de Còrdova i regnes de taifes, influències de Lombardia. Santiago en meta de circuit de peregrinació continental. Conflicte entre cristians i musulmans. Deriven peculiaritats en el romànic, barreja de creacions cristianes amb elements àrabs, influència francesa i de Lombardia.