Arquitectura Romana: Circs, Amfiteatres, Teatres, Temples i Termes

El Circ Romà

En el circ, en l'època romana, es feien les curses de carros, conegudes com a "carrus". Prové de l'hipòdrom grec, amb la diferència que el circ era allargat, però podia tenir un costat o els dos arrodonits. Tenia tres parts bàsiques: la cavea, el vomitorium i la tribuna o podium. La segona part era l'arena, per on corrien els carros, separada per una mena de mur anomenat "espina", on hi havia monuments i escultures. En una banda hi havia el contador de voltes, normalment 7 peixos. A l'arena s'hi trobava la meta, que era el punt d'entrada i de sortida. La tribuna de l'amfiteatre es deia "pulvinar". Els carros esperaven per sortir al carrer a les "carceres". També hi havia la "porta Triumphalis", per on sortien els guanyadors, i la "porta Pompae", per on sortia la pompa, un ritual que consistia en una desfilada on marxava el responsable del "ludi" amb un carro envoltat de clients, vestit de blanc, amb música de ballarins i la gent que corria. Si la pompa sortia malament, es tornava a fer. Hi havia normalment 4 equips que anaven amb colors diferents. El que tenia més seguidors era el color blau, perquè era el color de l'equip del poble. L'enfrontament més important era entre aquest equip i els dels patricis. Els corredors portaven el color de l'equip a la roba i es deien "aurigues". El carro, si era de dos cavalls, es deia "biga"; si eren de 4 cavalls, es deien "quadriga". Els colors que hi havia eren vermell, blanc, blau i verd. L'auriga estava amarrat al carro per no caure amb unes cintes de cuir. Després portaven el "flagellum"; n'hi havia que portaven un ganivet per si havien de tallar les cordes. Quan queien del carro, la cursa no començava fins que l'autoritat donava la sortida amb un mocador blanc que es deia "mappa". El circ més gran va ser el Circ Màxim de Roma, amb 250.000 espectadors. A Espanya queden restes del circ de Tarragona i a Mèrida.

L'Amfiteatre Romà

La paraula amfiteatre volia dir dos teatres units per l'escena. És un edifici totalment romà. Són part dels "ludi gladiatori", que són els espectacles violents. L'edifici té tres parts: la cavea o graderia en pendent, a la qual s'accedeix pel vomitorium; l'arena, que és la pista on es fan els enfrontaments; i la "fossa", tapada amb fusta i amb unes rampes per poder pujar a l'arena. Entre la cavea i l'arena hi havia un mur de protecció que es deia "podium", per evitar que els animals poguessin agredir els espectadors. A la graderia hi havia la tribuna, per on seia la gent més important. L'amfiteatre més important era el Flavi, anomenat Colosseu, inaugurat l'any 80 d.C., amb una capacitat de 50.000 espectadors. L'amfiteatre de Tarraco és petit, però es conserva bastant bé. A la ciutat d'Empúries sabem que hi havia un amfiteatre, però de fusta. Els jocs que es fan a l'amfiteatre són els "ludi gladiatori". L'entrada a l'amfiteatre era gratuïta i estaven tot el dia. Es feien lluites entre gladiadors ("munera") i contra els animals ("venationes"). Tenia una reglamentació estricta i estaven molt controlats. Una vegada l'amfiteatre estava ple, el representant donava l'inici. Primer sortien tots els que representaven i feien una volta rodant. Després es posaven a la tribuna i feien una salutació: deien "Hola César, els que moriran et saludaran". Després es feia una revisió d'armes i miraven que estiguessin totes perfectes. També es feien "naumaquies", que són batalles navals (agradaven molt, però eren molt cares). S'omplia d'aigua l'arena i feien una batalla naval.

El Teatre Romà

El teatre de Roma prové del teatre grec en l'edifici i amb les representacions que es feien. Els primers teatres eren de fusta i més tard es van fer de pedra. El teatre tenia tres parts:

• Seients on seia la gent (cavea).
• Part en forma de semicercle dedicada als músics i al cor (orchestra).
• Zona plana i allargada (scaena) on es feia la representació.

La cavea tenia forma de pendent, per això molts teatres estaven construïts aprofitant una petita muntanya o desnivell. A la part més baixa de l'orquestra estava sentada la part més rica. El "frons scaenae" representava la façana d'unes cases amb 3 parts. Aquestes parts eren per on entraven i sortien els actors. Darrere del "frons scaenae" hi havia una zona amb vestidors i els magatzems. El teatre era a l'aire lliure, no tenia teulada, i en alguns casos hi havia el "velum" per al sol. Les representacions eren de dia i sempre es feien en les festes religioses anomenades "ludi" o "ludi scaenae" (jocs de teatre). El teatre era gratuït. Al principi es feien les obres en honor al déu Bacus. El teatre més important va ser el de Pompeu, que tenia una capacitat de 27.000 espectadors. A la península Ibèrica tenim exemples a Mèrida, Augusta Emerita i Segòbriga. Al mig de l'escenari hi havia un altar que es dedicava als déus. Les representacions sempre mostraven l'acció en un carrer. Les obres eren en vers i tenien una part musical. Les companyies tenien 5 o 6 actors. Un actor podia fer més d'un paper, portava màscares i la gent reconeixia el paper que feien pel tipus de roba i color. Els personatges de les representacions eren fixes. Els agradava molt la "fabula palliata". Hi ha restes a Tarraco i a Mèrida.

El Temple Romà

La religió romana té influències de la religió etrusca i després de la grega. Al principi, el temple principal de la ciutat solia dedicar-se a la Tríada Capitolina, composta per Júpiter, Juno i Minerva. A partir de l'imperi apareix el culte a l'emperador, que es considera una divinitat. Llavors es construeixen temples dedicats a l'emperador. Els temples es situaven en una posició central a la ciutat i en un lloc elevat. L'edifici té influències etrusques i gregues. Els primers temples, d'influència etrusca, només tenien columnes a l'entrada. Després, per influència grega, també es van posar columnes als costats. El temple estava construït dalt d'un podium i s'hi accedia per una escalinata. Només tenia una porta d'entrada i dins l'únic que hi havia era una cambra anomenada "cella". A la "cella" només hi havia la imatge del déu. Només podien entrar els sacerdots. Els ritus es feien a un altar. Les ofrenes es ficaven dins del temple pel sacerdot. Eren rectangulars i també n'hi havia de circulars. Els temples es classificaven pel nombre i tipus de columna. Per exemple, a Catalunya trobem el temple de Vic, restes a Barcino, que és un temple dedicat a August, i també trobem temples gairebé a totes les ciutats importants.

Les Termes Romanes

Les termes servien en primer lloc per a la higiene, però també per fer esport (tractament mèdic, massatges). També servien per relacionar-se amb la gent i fer negoci. S'obrien al migdia fins a la nit, però va haver-hi un període de temps que estaven obertes tot el dia. Depenent de la terma, podien accedir-hi homes i dones. Si era gran, hi havia una zona d'homes i una altra de dones; si era petita, feien horaris diferenciats. Només van haver-hi uns moments concrets que van poder conviure homes i dones, i van veure que això no estava bé. L'"apodyterium" eren els vestidors. La "palestra" era el gimnàs. La "natatio" era la piscina d'aigua freda. Hi ha 3 tipus de cambra d'aigua: hi ha l'aigua freda, que es diu "frigidarium"; aigua tèbia, que es diu "tepidarium"; la piscina d'aigua calenta es deia "caldarium". La sauna humida es deia "sudatio"; la sauna seca es deia "laconicum". A més, podia tenir sala de massatge, biblioteca, botiga per vendre menjar, sala de depilació... L'hipocaust era el sistema que permetia escalfar l'aigua mantenint el vapor. Estava a sota de les termes.