Arquitectura religiosa: Panteó, Sant Pere i més

Panteó de Roma

Ens permet parlar de dues coses. Era un temple ROMà pagà, Dedicat a tots els déus. Al 600, el Papa Bonifaci IV consagra aquest edifici al culte Cristíà, i el dedica a la Verge i a tots els sants. A partir d’aquest moment segueix Sent un edifici fantàstic però cristíà, pel que és un model de prestigi, i després D’aquest moment es faran molts edificis dedicats a la Verge amb planta circular. Ex: Davant la catedral de Vic es fa un temple circular dedicat a la Mare de Déu. 

Sant Pere del Vaticà

La basílica estava orientada cap a l’oest. El Vaticà és una tomba santa, i a partir d’aquí s’entén tot el que podem Observar d’aquest. El motiu de la seva construcció és perquè hi ha Enterrat el màrtir més important de la seva religió, Sant Pere. Aquí hi Havia el circ on havia mort Sant Pere, segons s’explicava a l’any 65, En època de Neró, Sant Pere va ser executat públicament. Això marca Un lloc sant i una necròpolis que és on va ser enterrat. El que fa Constantí, és monumentalitzar el lloc on anaven molts fidels a fer culte, per tant, el Que fa és monumentalitzar una tomba. La tomba és al subsòl i a sobre es construeix Un edifici, la tomba esdevé edifici, es tractava de venerar la tomba d’un sant. Es fa Amb una estructura arquitectònica que és el centre de l’edifici, el martyrium, que Són edificis relacionats al culte d’una tomba o llocs sants. Un dels motius de L’aparició i dispersió de les relíquies és la necessitat de consagrar l’altar. L’absis el Que fa és marcar el lloc de culte. L’edifici que monumentalitza la tomba és el transsepte. La tomba queda just a sota D’aquest, i a sobre és on es troba l’altar. Ad sanctos ! Vora dels sants Ad loca sancta ! Vora els llocs sants Martyrium ! Edifici religiós, normalment de planta centralitzada, construït sobre La tomba d’un màrtir o sant. Commemoren un lloc o una tomba santa. Aquests són els tipus d’enterrament, ja que al Vaticà abans estava tot ple de Tombes dels fidels cristians, perquè la gent es volia enterrar ad sanctos. A l’esquerra hi ha dos mausoleus.
La basílica era un espai de culte però només es Feia missa puntualment, només es feia dos o tres vegades a l’any, només els dies Relacionats amb Sant Pere. La diferència és que mentre que el Laterà és una església dedicada al culte regular i Convencional, el Vaticà és un martyrium associat a un cementiri cobert, i el culte se Celebrava puntualment en aquelles festivitats relacionades a Sant Pere.

Basílica de Santa Agnès

És una santa molt important de Roma, Té una capella de culte a fora, en relació amb la tomba Subterrània, més enterraments cristians ad sanctos. La filla de Constantí s’enterra ella sola en un mausoleu imperial. Aquí lo interessant és que va seguir com a lloc de culte el Mausoleu. L’origen és un mausoleu, però després es va convertir en una basílica. Molts Edificis de planta centralitzada són de doble casc. Els mausoleus són murs gruixuts On s’hi obren nínxols. El mausoleu s’ha conservat íntegrament, actualment es diu Mausoleu de Santa Constanza, i va passar a ser una capella. Té un exterior sobri, Propi de l’arquitectura constantiniana. No té cap decoració, aquestes es Concentraven a l’interior. L’arquitectura amb maó és molt romana, encara que no Ho associem gaire. Els mausoleus estan formats per dos cossos, el central més alt, i així permet la Obertura de finestres. El cos central està delimitat per parelles de columnes. El cos Delimitant se sol anomenar deambulatori. L’interior és sumptuós, segurament hi Havia mosaics, que s‘han perdut. Una volta en forma d’anell (volta anul·lar) cobreix El deambulatori; s’han conservat alguns personatges i putti fent la verema Representats allà. El sarcòfag de Constantina, que es troba al seu interior, és una còpia, l’original estava fet de pòrfir. En ell hi ha Representats putti fent la verema, un símbol del pas del Temps, tot i que també se li pot afegir el matís del Cristianisme (raïm ! Vi ! Eucaristia)

Conjunt Palatí d’Aquisgrà

Va ser una de les Diverses residències carolíngies que van existir, Però se’ns dubte és la més important. Actualment Lo únic que queda és la capella.
Aquisgrà reuneix Tots els elements de la ideologia carolíngia, per Entendre-ho s’ha de tenir present aquest afany pel Món clàssic en qualsevol de les seves formes. El Tema de renovatio apareix en els textos carolingis Repetidament. A part dels edificis principals, hi havia molts més secundaris. S’ha dit que tenint en Compte el lloc de la seva construcció és possible que molts dels edificis secundaris Fossin de fusta, per això la seva completa desaparició. La ciutat estava plantejada Segons les normes urbanístiques romanes, per tant, es tractava d’un conjunt Organitzat sobre una quadrícula, i s’organitzava partir de dues vies principals, una D’aquestes vies era una galeria coberta, enmig de la qual s’erigia una porta Monumental que s’ha designat com a "cos de guàrdia”. Quan es parla de la Construcció d’Aquisgrà es parla de la Nova Roma, que s’ha d’entendre inserit dins D’un concepte de renovatio imperii. Ens movem l’entorn de l’any 800. A Aquisgrà hi ha dos focus principals: el civil (vermell) i el religiós (verd). Al nord hi havia el pol civil, i al voltant de la capella el Religiós. Estaven units per una llarga galeria, i al mig hi havia una estructura en Forma d’entrada triomfal. L’edifici civil s’anomenava aula palatina. No es Conversa, i es troba a sota de l’actual ajuntament. La capella i el que podríem dir l’aula palatina de l’altra banda, que a vegades se’l Designa com la sala del tro. La capella és l’esfera religiosa i l’altra és l’esfera civil. Avui la catedral d’Aquisgrà és a la capella i l’ajuntament a l’altra, de manera que la Construcció i distinció d’aquests dos s’ha mantingut. També és molt important la Barrera que hi ha entre l’espai civil i el religiós.