Arquitectura grega i romana: influències, tècniques i materials

Arquitectura grega i romana

L’arquitectura grega utilitzava la fusta per suports i sostres (de palla i tella), maons sense coure per les parets de les cases i pedra calcària i marbre per les columnes i murs dels temples i edificis públics. Com a tècnica constructiva grega als temples es basa en edificacions elevades, rodejades de columnes (dòriques, jòniques, corínties) amb un interior separat en un coronaos.

D’altra banda, l’arquitectura romana utilitzava el travertí (en comptes de tova com els etruscs) fins que va utilitzar-se el conjunt de pedres i opus caementicium (després maons en comptes de pedra). Es feien revestiments de pedra i marbre per imitar la tradició grega. Com a tècnica constructiva es segueix la utilització de murs i arcs dels etruscs i la composició a façana de les columnes gregues (en aquests cas com a decoració), aconseguint uns espais entre columnes majors gràcies a les voltes de canó. Aquesta possibilitats de tenir espais més grans va fer desenvolupar les basíliques.

Estructura i revestiment

Amb el temps, les obres romanes són cada vegada més grans i construir la pedra es torna un material car, pel que s’utilitzarà el maó i el ciment, amb un revestiment posterior de carcassa i folre, creant el mur de 3 fulles: maó+runa+maó. El revestiment serveix per donar prestigi a la construcció, amb enguixats de plaques i motllos o amb paviments amb mosaics. Aquests paviments es classifiquen en:

• Opus tessellatum: mosaic fet amb peces petites (de 1-4 cm2)
• Opus signinum: mosaic amb poques tessel·les (peces) per a construccions de poc prestigi i diners.
• Opus vermiculatum: mosaic fet amb peces petites i vitrificades.
• Opus sectile: mosaic amb tessel·les grans.
• Opus musivicum: mosaic aplicat en vertical (parets).

Opus caementicium

L’opus caementicium és el morter que serveix per evitar “grapar” les peces i no construir en sec. S’utilitza en columnes d’ordre imposat, només visual i decoratiu, per tal d’assemblar-se al grec però seguir construint en romà. Segons la forma en que es troben disposades les pedres a la tècnica del tufo (pedres prismàtiques col·locades en forma romboïdal), es diferencien:

• Opus incertum: fulles exteriors de pedra sense concertar amb carreus a les cantonades i un emparedat.
• Opus reticulatum: seguint la tècnica del tufo romboïdal.
• Opus testaceum: disposició vertical del material ceràmic.

Arrels temple romà

L’arquitectura romana es troba influenciada per l’arquitectura grega i etrusca. Els temples romans els construïen amb escales només a la part anterior, igual que els etruscs. Per als romans era molt important la imatge del edifici, per tant els importaven les façanes principals i no tant la part posterior. Els temples tenien un pòrtic i columnes, com els grecs; en canvi el pòrtic no hi era a tot el perímetre com feien els etruscs. Construïen amb una estructural adintelada, influencia dels grecs, i amb arcs com el etruscs. Al conèixer l’arc, coneixeran els derivats de l’arc (voltes, cúpules, arcs extruïts) i tindran un repertori major al dels grecs.

Arc romà

L'arc romà és de forma semicircular i construït a partir d'un nombre senar de dovelles, perquè hi hagi una dovella central (clau). Per muntar-los s'utilitza una estructura auxiliar de fusta, la cimbra, que és el suport inicial de les dovelles fins a col·locar la clau a martellades per tancar l'estructura. Es realitza el desmunt de la cimbra i l'arc entra en càrrega i compressió. Els romans van fer servir aquest tipus d'arc semicircular en moltes de les seves estructures tradicionals, com aqüeductes, palaus i amfiteatres, a més amb la col·locació de diferents arcs i cimbres l'una darrera l'altra, es construeixen les voltes de canó, mentre que la cúpula es basa en la mateixa estructura en circular.

Mosaics i paviments

• Opus tessellatum: mosaic fet amb peces petites (de 1-4 cm2).
• Opus signinum: mosaic amb poques tessel·les (peces) per a construccions de poc prestigi i diners.
• Opus vermiculatum: mosaic fet amb peces petites i vitrificades.
• Opus sectile: mosaic amb tessel·les grans.
• Opus musivicum: mosaic aplicat en vertical (parets).

Basílica romana

La basílica romana tenia diversos usos, feia de mercat, lloc de transaccions, culte, lloc de reunió del poble. La basílica té una planta rectangular per una o més naus, sempre nombre senar. La nau central amb àbsides als extrems, és la més alta i gran, i es suportada per columnes interiors. L’espai interior es potència gràcies als revestiments, a més de les voltes, arcs i columnes de decoració als murs. Les diferencies d’altura s’aprofitaven per obrir claristoris d’il·luminació a la part superior.

Llibres Vitruvi

L’hel·lenisme romà és un moviment on els romans es fixaran en l’arquitectura grega. Abans de l’hel·lenisme construïen amb maons perquè no sabien amb pedra. Vitruvi va viatjar a Grècia a aprendre de la seva construcció i escriu un llibre (manual), es considera el tractat més antic de la arquitectura (segle I dC). Vitruvi vol que la arquitectura romana s’assembli a la grega, però és un romà que no sap res sobre la construcció grega, per tant els nous edificis tindran aparença grega però seran construïts a la manera dels romans (més fàcil i barat).