Arquitectura Grega: Del Classicisme a l'Hel·lenisme

El Partenó

Documentació general

Edifici: Partenó
Autors: Ictinos i Cal·lícrates
Cronologia: s. V a.C.
Tipologia: Temple
Materials: Marbre del Pentèlic i fusta
Estil: Clàssic Grec
Localització: Acròpolis d'Atenes
Sistema Constructiu: Arquitravat
Dimensions: 69 x 31 m
Columnes: 10 m x 1,8 m diàmetre

Anàlisi Formal

Entaulament d'arquitrau, fris i cornisa. La coberta és inclinada a dues aigües. Columnes dòriques i murs. Està concebut per ser vist des de fora perquè els grecs no entraven a dins, oraven a fora. El Partenó és octàstil (est i oest), 17 columnes (nord i sud). Té 2 pòrtics amb 6 columnes. Planta regular, està apoyat damunt d'un Krepis, recolza directament la columna al ser estil dòric. El fust és més ample a la part sud que nord, està format per tambors que s'uneixen a un eix central.

Té acanaladures d'aresta viva i al centre hi ha èntasi. El capitell dòric està format per 3 peces: Abac, equí i collarí. El frontó triangular (est i oest), l'interior està decorat amb relleus.

Damunt dels 3 vèrtex hi ha Acroteres i als laterals, recollint les aigües de la teulada a 2 aigües, hi ha les gàrgoles representades amb uns caps de lleó.

Correccions òptiques

A les cantonades les columnes són més gruixudes. Els tríglifs sempre estan als extrems. L'arquitrau, el fris i la cornisa són 1/3 de la columna. L'amplada de les mètopes disminueix, les laterals són més amples.

Espai Interior

La planta del Partenó interiorment té 3 parts: la naos, el pronaos i l'opistòdom:

• Pronaos: 6 columnes que donen directament al peristil a la façana est i oest.
• Naos: Sala més gran on està l'escultura d'Atenea feta d'or i ivori, està rodejada de 2 pisos de columnes dòriques.
• Opistòdom: Porta d'accés a l'interior, té 4 columnes jòniques.

Entorn i integració

Situat a l'Acròpolis d'Atenes. Els edificis més importants són els Propileus, la Nike Atenea, el Partenó i l'Erecteu. S'entra a l'Acròpolis per l'oest, el Partenó dóna l'esquena a l'entrada, el primer que es veu a la façana oest és el Partenó. A la façana sud del Partenó hi ha un forat per una bomba que dóna a la ciutat d'Atenes. A la façana nord del Partenó està l'Erecteu.

Característiques de l'Estil

• Arquitravat
• Harmonia visual
• Fet a mesura de l'ésser humà
• Ordres
• Marbre
• Tipologia

Interpretació

Tres grups de relleus: mètopes, fris i frontó. El frontó est correspon al naixement d'Atenea, la decoració del frontó oest correspon a la lluita entre Atenea i Posidó pel domini de l'Àtica. Una part de la façana estava pintada amb colors blaus, ocre... el Partenó tenia uns efectes òptics que servien per crear un ambient sagrat per atreure als Grecs.

El fris era tan visible com les mètopes, les mètopes estan al fris exterior, eren escultures amb relleus, les temàtiques de les mètopes: gegantomàquia, amazomaquia, centauromaquia i escenes de la guerra de Troia, separades per un tríglif.

L'Erecteó

Documentació general

Edifici: Erecteó
Autor: Mnèsicles
Cronologia: s. V a.C.
Tipologia: Temple
Material: Marbre del Pentèlic
Estil: Grec clàssic
Localització: Acròpolis d'Atenes
Sistema Constructiu: Arquitravat

Anàlisi Formal

Quatre façanes diferents amb pòrtics de columnes. Al pòrtic est hi ha 6 columnes jòniques, igual que les 4 columnes adossades del pòrtic oest i les 6 que aguanten el pòrtic nord. La façana sud té 6 cariàtides.

Espai Interior

Pòrtic i pseudocolumnata és hexàstil, Santuari d'Atena, Santuari de Posidó, Santuari d'Hefest, Pòrtic nord, Santuari d'Erecteu-Posidó, Pòrtic de les Cariàtides.

Irregularitats topogràfiques: composició original, ja que integra diversos cossos i façanes a diferents nivells, donant lloc a un interessant joc de volums. La planta és irregular i té dos pòrtics i una tribuna, on les columnes jòniques són substituïdes per cariàtides. Les columnes suporten l'entaulament, amb un arquitrau de 3 franges i amb el fris llis i la cornisa corresponent.

Entorn i integració

Construït al nord del Partenó, sobre l'indret del qual es troba la roca on Posidó va fer una font d'aigua salada, es relaciona harmònicament amb els altres edificis.

Característiques de l'Estil

• Arquitravat
• Harmonia visual
• Fet a mesura de l'ésser humà
• Ordres
• Marbre
• Tipologia

Interpretació

L'Erecteó va ser projectat per Mnèsicles dins del pla d'obres de Pèricles per a la nova Acròpolis d'Atenes. La construcció es va fer amb moltes interrupcions a causa de la guerra del Peloponès. Va ser l'últim edifici de l'Acròpolis, acabat de construir durant la guerra, que va ocupar el lloc d'un antic santuari dedicat a Atena Poliàs, que havien destruït els perses. Va ser consagrat a aquesta mateixa divinitat i a altres déus i herois mítics fundadors de la polis d'Atenes, com Posidó, Atena, Erecteu que tenien els seus llocs de culte molt a la vora. La disputa entre Posidó i Atena va ser violenta: el primer va clavar el seu trident sobre una roca i va fer aparèixer una font d'aigua salada, mentre que Atena plantava una olivera al seu costat. Els déus declararen Atena vencedora i donaren el seu nom a la polis. L'olivera estava situada en el recinte exterior dedicat a Pàndrosos.

Atenea Niké

Documentació general

Títol: Atenea Niké
Autor: Cal·lícrates
Cronologia: s. V a.C.
Tipologia: Temple
Materials: Marbre del Pentèlic
Estil: Grec clàssic
Localització: Acròpolis d'Atenes
Sistema Constructiu: Arquitravat

Anàlisi Formal

És un temple jònic de planta rectangular amfipròstil i tetràstil. 2 Murs als laterals. Columnes jòniques (4 al davant i 4 al darrere), estereòbat i estilobat.

Capitell decorat amb volutes (imiten el caigut dels cabells arrissats que s'enrotllen suaument sobre el fust). Fust monolític amb estries de cantells plans. Base amb 2 motllures: Tor (convexa) i Escòcia (còncava).

Arquitrau: 3 franges que augmenten de grandària a mesura que se superposen.
Fris: Amb relleus continus i sense les mètopes i tríglifs.
Cornisa: Semblant a la dòrica. Al damunt hi havia el frontó i els acroteris.

Espai Interior

Atenea Niké és un temple jònic de planta rectangular amfipròstil i tetràstil. Dimensions reduïdes: Antropocentrisme grec (proporcions humanes). L'ordre jònic només usat en temples petits al principi. Al mig està la cel·la.

Entorn i integració

Quan s'entra a l'Acròpolis per la Via Sacra aquest és el segon edifici que es veu, i la seva presència inspira solemnitat al visitant. Es troba al costat dels Propileus de Mnèsicles. Cal·lícrates s'adaptà al reduït espai que li varen assignar. S'orienta cap a l'est, que és per on surt el sol, símbol diví.

Característiques de l'Estil

• Arquitravat
• Harmonia visual
• Fet a mesura de l'ésser humà
• Ordres
• Marbre
• Tipologia

Interpretació

Atena Àptera era un altar d'acció de gràcies dedicat a la deessa grega de la Saviesa i de l'Estratègia en la guerra, patrona de la ciutat d'Atenes. Va ser acordada la construcció per tal de commemorar el tractat de pau que Càl·lies havia firmat amb els perses amb el qual es posà fi a les guerres mèdiques. Les dimensions reduïdes són producte del caràcter antropocèntric de la cultura grega, i del fet que en un principi els arquitectes atenesos consideraven l'estil jònic apropiat per a temples petits.

El caràcter jònic s'aprecia a les columnes, Nike Àptera és un edifici de proporcions humanes. Els relleus del fris eren de diferents artistes. Es dedicà a commemorar les victòries d'Alcibíades, les escultures del fris són diferents representacions de la Victòria, sola o acompanyada d'Atena. L'escultura més celebrada és la de la deessa Victòria que porta un brau al sacrifici i al mateix temps es descorda una sandàlia. Actualment, el temple ha estat reconstruït fins a l'alçada de la cornisa.

Teatre d'Epidaure

Documentació general

Edifici: Teatre d'Epidaure
Autor: Policlet
Cronologia: s. IV a.C.
Tipologia: Teatre
Material: Pedra
Estil: Grec clàssic i Hel·lenístic
Localització: Epidaure, al Peloponès
Sistema constructiu: Arquitravat

Anàlisi Formal

L'estructura es divideix en tres parts: l'orchestra, la càvea i les construccions escèniques. L'orchestra té el terra de sorra i un altar de pedra al centre. La càvea és de 120 m de diàmetre, puja pel vessant de la muntanya fins a una alçada de 24 m. El diazoma separa la càvea en dues: part inferior i superior. L'aforament del teatre era de 15.000 espectadors, hi havia 2 tipus de seients: les grades llises de pedra (poble) i amb respatller i braços (personalitats polítiques).

Espai Interior

Orquestra (20,3 m diàmetre). L'escena no s'ha conservat. El prosceni era l'espai elevat on actuaven els actors, entre l'escena i l'orchestra. Càvea totalment integrada en el paisatge del voltant (14.000 espectadors), dividida radialment per 13 escales (120 m de diàmetre), diazoma (passadís perimetral) i l'altar.

Entorn i integració

La càvea es construí sobre un pujol, aprofitant el pendent natural de la muntanya, tal com era típic dels teatres grecs. Es trobava als afores de la ciutat, situada al sud-est del Peloponès. La integració amb el paisatge era perfecta, mostrant la relació art i natura pròpia de l'art clàssic grec.

Característiques de l'Estil

• Arquitravat
• Harmonia visual
• Fet a mesura de l'ésser humà
• Ordres
• Marbre
• Tipologia

Interpretació

Les obres de teatre es feien en honor de Dionís (déu del vi i la festa). Primer, finalitat religiosa, oferint ofrenes al déu on el cor explicava l'acció de les obres dramàtiques i el paper dels actors era secundari. Quan el seu paper augmenta es situen al prosceni. Al segle IV a.C. el paper dels actors és més gran que el del cor. El teatre tenia una acústica immillorable, i es veia perfectament de tots els seients. Aquests es dividien en els dedicats al poble i els dels governants, que tenien respatller i braços.

Altar de Zeus

Documentació general

Títol: Altar de Zeus
Autor: Desconegut
Cronologia: s. II a.C.
Tipologia: Altar
Material: Marbre
Estil: Grec hel·lenístic
Localització: Pergamonmuseum (Berlín). Original: Pèrgam (Turquia)
Sistema Constructiu: Arquitravat

Anàlisi Formal

Constava d'un podi rectangular de 7 cm d'alçada, sobre el qual hi havia una columnata jònica amb entaulament i coberta plana decorada amb diversos animals fantàstics i mitològics, que a la façana oest adquiria forma de "U" i deixava al mig una escalinata impressionant. Aquesta escalinata, que a la part baixa envoltava tot el podi, conduïa a un pati interior tancat on hi havia l'altar dels sacrificis de Zeus. Les parets exteriors estaven decorades amb un fris continu d'alt relleu de més de 120 m aprox. i 10 m de pòdium i el pati interior amb un fris esculpit igualment, de temàtica mitològica.

Espai Interior

Edifici de planta rectangular de la qual només es conserva la façana a través de la qual s'accedia a un pati interior tancat on hi havia l'altar per fer sacrificis, el fris mesura uns 150 m aprox. i un pòdium de 10 m aprox.

Entorn i integració

L'altar de Zeus està construït a l'Acròpolis de Pèrgam, sobre una terrassa a la que s'hi accedia per un propileu. Formava part, per tant, de l'espai sagrat de la ciutat, juntament amb altres construccions, com un santuari dedicat a Atena, un teatre... Destruït en part, la façana principal es conserva al Pergamonmuseum de Berlín, on es pot veure una maqueta amb tot el monument i l'entorn urbanístic original.

Característiques de l'Estil

• Més moviment
• Expressions molt marcades
• Pathos/patetisme (màxima expressió)
• És un conjunt de persones posades de totes les formes marcant els músculs i la cara, representen la realitat.

Interpretació

El fris representa la gigantomàquia entre déus i gegants. Es fa un paral·lelisme entre els reis de Pèrgam com els déus i els invasors com els gegants. També hi ha una part amb elements comuns amb el Partenó, un concurs per escollir guanyador (entre Atena i Posidó) perquè la ciutat de Pèrgam es considera hereva dels atenesos. Dins de la columnata hi ha un fris més petit que representava la vida de Tèlef, el fundador de la ciutat. La funció és religiosa, concretament per fer sacrificis, i per commemorar les batalles contra els invasors i donar gràcies a Zeus, el principal déu de l'Olimp grec.

Context Històric

Aquesta obra està situada al període clàssic, situat entre el 476 a.C. fins el 323 a.C., entre les guerres mèdiques i la mort d'Alexandre el Gran. Els perses havien sotmès les ciutats gregues de l'Àsia Menor i es van llançar a la conquesta de les polis de Grècia. L'any 490 a.C. van desembarcar a Marató on van ser derrotats a la batalla de Salamina. A partir d'aquí els perses es retiren de Grècia i Atenes agafa prestigi, pren el domini sobre la resta de les ciutats gregues i creen la Lliga de Delos. Predomini que dura fins a les guerres del Peloponès, en les quals Atenes s'enfronta a les altres ciutats gregues. Mig segle més tard totes les ciutats gregues, molt afeblides per les guerres, passen a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Filip, pare d'Alexandre el Gran. Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des d'Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. A la seva mort, el seu imperi es va dividir en diferents regnes. Un cop acabades les guerres Mèdiques reconstrueixen l'Acròpolis d'Atenes que havia quedat derruïda començant pel Partenó.

Alexandre el Gran va fer un gran imperi però en la seva mort van crear petits regnes, continuant tots amb la cultura grega. Per això durant el període hel·lenístic hi ha diferents escoles que trenquen la unitat clàssica. En molts casos els diferents regnes es corresponen amb escoles artístiques, entre les quals hi ha la de Pèrgam.

Durant el regnat d'Èumenes II, rei de Pèrgam, es va construir l'altar per ordre del propi rei, per commemorar les seves victòries al Pont i a Bitínia.

Va ser descobert per l'enginyer alemany Carl Human i el seu equip en unes excavacions arquitectòniques. El 1930 va ser desmuntat peça a peça i traslladat a Berlín.