Arquitectura i escultura del segle XX

LacasaMilàIAtr:AntoniGaudíCro:1907.1910

Estil:

Modernisme

Materials:

Pedra, maó, ceràmica i ferro

Localització:

Barcelona

Context Històric:

A la Catalunya del XIX apareix una nova societat: industrial, burgesa i liberal, gràcies als canvis propiciats per la 1a i 2a Revolució Industrial. A finals del segle, aquesta burgesia catalana comença a posar-se en contra dels interessos del Govern d’Espanya. Intenten crear una Catalunya nova que fos autònoma, liberal, culta i cosmopolita. Aquests moviments es nomenen com “la Renaixença”, ja que són de després del llarg període que havia passat Catalunya. Aquest ressorgir català va sembrar un nacionalisme que acabà estenent-se en tots els àmbits (polítics, econòmics, artístics...). Durant la construcció de la Casa Milà a Barcelona hi va haver una crisi (1909) que afectà la situació política i la societat catalana.

Exterior:

L’edifici està format per dues cases adossades de cinc pisos que s’organitzen al voltant de dos patis. Les seves dues façanes, construïdes amb pedra, ferro als balcons i ceràmica, són ondulades. Aquesta ondulació aporta moviment a la composició, la qual té un ritme marcat per l’horitzontalitat. Cal dir que la façana és una estructura independent que es connecta a l’edifici amb bigues i tirants de ferro. Les finestres són totes de diferent mida.

Interior:

Planta lliure gràcies a que l’edifici està sustentat per pilars i jàsseres, elimina la necessitat de murs de càrrega. Les cambres adopten formes poligonals. A la planta baixa s’hi troba una escala principal que dóna accés al pis de la família Milà.

Estil:

El Modernisme sorgeix als 1890-1910, i es caracteritza per reaccionar en contra de l’historicisme acadèmic, proposant una arquitectura decorativa inspirada en la natura. Els seus trets més característics són: trencar amb la tradició, aprofitar els avantatges que ofereixen la tècnica i la Indústria, la integració i relació de les diferents arts, i reivindicar el treball artesà.

Significat:

La manca de línies rectes fa que l’edifici prescindeixi de les nocions d’uniformitat convencionals. La façana ondulada pot recordar a les ones del mar. Per a molts, la Pedrera més que una arquitectura és una escultura gegant. Funció: Casa per ser habitada. Actualment és un museu. Gaudí va rebre moltes influències al llarg de la seva vida: tenim la influència i l’amor per Catalunya, la religió, i agafa molts elements del món oriental i àrab, del clàssic, de l’edat mitjana i de la natura, sorgint-ne un estil molt típic.

Pavelló alemany: Mies Van der Rohe Cro: 1929

Tipus:

Pavelló d’expo

Materials:

Marbres de color, travertí, vidre, ònix daurat i acer

Estil:

Funcionalista

Localització:

Parc de Montjuïc (Barcelona)

Context Històric:

El principi del S.XX va quedar marcat per la crisi de la Primera Guerra Mundial. Nou paper de la dona a la societat. Caiguda dels imperis (Rússia, Alemanya, Àustria-Hongria) i remodelació de les fronteres europees. Arribada de les idees marxistes al poder per primera vegada (Revolució Russa, 1917). Els Estats Units: Potència político-militar.

Exterior:

S’aixeca sobre un podi travertí, al qual s’accedeix per una petita escala de vuit graons tangencial al pla, que també permet l’accés a una piscina de planta rectangular situada a la part esquerra de la plataforma. Darrera d’aquest estany artificial hi ha la zona de serveis, integrats al conjunt mitjançant un mur de travertí recorregut en part per un banc del mateix material, que s’uneix a la coberta de la construcció principal. Aquesta totalment plana i horitzontal, s’estén en voladís i deixa al descobert el cantó contrari, on s’ubica un petit pati rectangular tancat (on hi ha l’escultura femenina de bronza de Georg Kolle. La major part de la superfície mural que limita l’edifici principal és vidrada, et que permet una bona interrelació entre interior i exterior. Aquesta entrada de llum tan generosa permet crear una sensació d’espai més gran, que l’arquitecta reforça per mitjà del reflex del mateix edifici a l’aigua de les dues piscines. Els nous avenços tecnològics i materials permeten que la coberta de l’edifici se sostingui només damunt de vuit pilars metàl·lics i així allibera els murs de la funció habitual de càrrega. L’arquitecta aconsegueix així que les parets il·lusòries de marbres de colors i vidre transparent de l’interior creïn la percepció d’un recinte obert i polivalent. Concebut per ser la seu de la representació d’Alemanya a l’exposició Internacional celebrada a Barcelona l’any 1929, la seva funció principal era d’acollir la recepció oficial dispensada al rei Alfons XIII per les autoritats alemanyes. Acabada l’exposició, el Pavelló va ser desmuntat. Entre el 1983 i el 1986, a petició d’alguns arquitectes importants de la ciutat, es va reconstruir fidelment a l’emplaçament original.

Casa Kauffman: Au: Frank Lloyd Wright. Cro: 1938.

Tipus:

Casa unifamiliar

Materials:

Formigó armat, pedra, vidre i alumini

Estil:

Organicista

Localització:

Pennsilvània

Context Històric:

Període d’entreguerres. Superació del crac de la Borsa de Nova York del 1929. Pujada del nazisme a Alemanya i del feixisme a Itàlia. Consolidació del comunisme a l’URSS. Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939).

Exterior:

La casa de la Cascada consta de tres plantes, i es construeix a partir d’una composició geomètrica de plans verticals de pedra (murs i xemeneia) que s’oposen als plans horitzontals de formigó (terrasses en volada). Aquests darrers s’equilibren damunt la superfície rocosa i aconsegueixen que el conjunt mostri una gran plasticitat estructural que, consegüentment, evoca la cascada que es troba justament a sota, potenciant l’asimetria entre l’horitzontalitat construïda i la verticalitat natural. Els criteris que constitueixen la lògica compositiva del conjunt són bàsicament tres: l’encreuament continu d’uns volums davant els altres, la manera de projectar l’edifici des de l’interior cap a l’exterior, i la integració de l’edifici en un entorn natural determinat. L’asimetria dels blocs, el desplaçament dels volums i dels pisos, responen a una voluntat figurativa, però reflecteixen també el “desordre” orgànic propi de la natura en la qual s’insereix. A l’interior, cada planta té una distribució totalment lliure, sense cap estructura reguladora d’espais, de manera que s’adapta a les necessitats concretes de cada zona. D’altra banda, l’ús del vidre a tots els angles i el fet que tots els espais interiors s’estenguin al llarg de les amples balconades cap al paisatge suposa fomentar una gran intercomunicació amb l’exterior, que evita l’opacitat i la sensació d’estar tancat dins una caixa hermètica. Funció: Servei d’habitatge de segona residència dels seus propietaris. Materialització d’un ideal de l’arquitectura organicista: poder viure enmig de la natura sense renunciar a les comoditats de l’arquitectura moderna, i conjugar així ecologia i progrés. Models i influències: La base de l’obra de Wright és el funcionalisme, com podem veure en l’ús de la planta lliure, però també s’inspirà en els ismes i en la senzillesa japonesa. Ell va començar a utilitzar el terme ‘arquitectura orgànica’ per tal d’unir home, arquitectura i natura. Wright tenia present el confort, amb l’ús de totes les comoditats i els avenços tecnològics per facilitar-les. Alvar Aalto també va fusionar Funcionalisme i Organicisme: Vil·la Mairea.

Formes úniques de continuïtat en l ‘espai: Au: Umberto Boccioni Cro :1913

Estil:

Futurisme

Tipus:

Escultura exempta

Materials:

Bronze

Dimensions:

111.2 x 88 x 40 cm

Localització:

Museu d’Art Modern MoMA, NY

Context Històric:

L’obra representa un home en posició de marxa, recorda les figures de l’art grec, alguns autors assenyalen a la Victòria de Samotràcia. La figura de cos sencer, mostra un tors sense braços que han estat substituïts per una forma arrodonida, les cames fixades a dos blocs permetent, no obstant, crear una imatge aerodinàmica deformada per la velocitat. Per aconseguir un efecte de dinamisme i una expressió de la figura humana mecanitzada, el volum del cos es desplaça en un moviment per l’espai generant aquest efecte òptic de moviment, és una figura que sembla avançar a gran velocitat. El contorn de la figura, apareix desdibuixat, obrint-se en diverses perspectives, multiplicant-se, en volums còncaus i convexes que es tallen, creant un joc de plànols on la imatge mostra un moviment d’ales o de roba que juga amb les llums que emanen del propi material, en un resultat final de massa, de màquina però com quelcom vital i espacial. L’escultura és oberta però a la vegada està integrada entre l’objecte en moviment i el context espacial que l’envolta. L’obra vol donar una imatge de l’home modern, un ésser anònim que viu a una gran ciutat, que viu al seu temps. Pot recordar la figura d’un guerrer si es pensa en l’exaltació del militarisme dels artistes futuristes. Experimentació del concepte del moviment en l’escultura, simbolitza la figura humana que avança vers el futur, la força, el moviment, la màquina, elements vitals de l’època industrial i de” l’home futurista que viu en ella. Influències: Els artistes futuristes tenen com a model molt proper, l’estètica impressionista, però aviat fan seves les formes cubistes, en el que serà una visió dinàmica de plànols i elements geomètrics que utilitzaran per analitzar la nova concepció de les imatges que ells crearen, imatges que marcaran els ambients culturals del segle XX, no només de la pintura i l’escultura, també el teatre, el cinema...

El profeta: Au: Pablo Gargallo Cro: 1933(guix) 1936(bronze)

Tipus:

Escultura exempta

Materials:

Bronze

Mides:

235x65 cm

Estil:

Cubista

Tema:

Religiós

Localització:

Reina Sofia (Madrid)

Context Històric:

Marcat per la 1r Guerra Mundial (1914-1918) - 2n Guerra Mundial (1939-1945): el món queda en 2 blocs: Comunistes (Unió Soviètica) i Capitalistes (EE.UU i part d’Europa) Revolució Cubana. Dictadures Sud-americanes. Grans centres Artístics: París, Alemanya, Àustria, etc.

Exterior:

Representa una figura humana feta a base de planxes de metall retallades, estructurades al voltant d’un eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra. A partir d’aquest eix s’endevinen les diferents part del cos, elaborades totes per mitjà de lleugeres planxes metàl·liques que es desenvolupen en el buit, de manera que l’aire passa a ser una part intrínseca de l’escultura. Aquest buit permet un joc molt interessant de formes còncaves i convexes, una combinació d’espais buits i plens que aporta a l’escultura una gran expressivitat i causa un fort impacte emocional. La presència de les diferents planxes dentades (que donen forma als cabells i a les robes) aporta tensió i dinamisme formal. El joc de corbes i contra corbes de les planxes de metall accentua els contrastos de llum i ombra i forma volum virtual. La figura, coberta amb una pell, aixeca enlaire amb fermesa el braç dret, mentre que a la mà esquerra aguanta amb autoritat un bàcul. La seva actitud de repte convida a seguir-lo a causa de la intensa força que desprèn, tant físicament com espiritualment. Més que un tema religiós, la imatge representa la força de la paraula, el magisteri de la veritat com a camí seguir. (el personatge assenyala amb l’energia del seu gest) És l’obra més coneguda de Gargallo però mai la va poder veure fosa en bronze per manca de recursos econòmics. Model: cubisme pictòric de Pablo Picasso. Influència: Henri Moore.

Maman

Au:

Louise Bourgeois

Cro:

1999

Materials:

Bronze, acer inoxidable i marbre

Mides:

8,95x9,80x11,60cm

Estil:

Expressionista

Tema:

Al·lègoric

Localització:

Museu Guggenheim (Bilbao)

Context Històric:

Després de la gran crisi econòmica dels anys 80,i econòmica dels anys 80, la dècada dels 90 va suposar un període d’expansió, millora econòmica i, fet important, començament de la bombolla immobiliària. Maman es troba dins d’aquest context de recuperació i creixement. Els 90, també van suposar, a nivell internacional, la caiguda del mur de Berlín, els inicis d’Internet i de l’era de la globalització, el gran boom dels avenços informàtics.. af: maman és una enorme aranya de 10 metres d’alçada..A primer cop d’ull, és com un monstre enorme i aterrador.Però després veiem que en realitat només està protegint els seus ous, donant-nos aquesta sensació de protecció materna. L’escultura, tot i estar construïda amb materials pesats (com l’acer, el bronze o inclús el marbre), presenta una sensació de lleugeresa i moviment molt notòria, efecte donat també per la forma llarga i estirada de les potes.

La seva composició és clarament tancada, i està feta per ser vista de tots costats o inclús des de sota. El predomini de les línies corbes, tot i que força anguloses, de lespotes és clar. I hi ha un contrast entre la postura amenaçant de l’aranya que comentava ara fa un moment amb la fragilitat de les potes, escanyolides. Això provoca un efecte que fa que sembli que l’escultura estigui en un equilibri difícil. Maman és un homenatge a la seva mare, la qual va protegir-la sempre del seu pare.És qui organitza les coses a casa, protegeix la família i dóna seguretat. A més a mésla mare de Bourgeois era teixidora, així que la relació amb l’aranya és encara més estreta. Decorativa i estètica. Quan comença es diu que té contactes artístics amb el surrealisme (ja que expressaels seus traumes infantils, vivències i emocions profundes), l’expressionisme i inclúsamb l’art primitiu, ja que el seu marit era historiador. També se l’ha relacionat amb Frida Kahlo. Composició IV. Au:Kandisnky.Cro:1911.Es:abstracte.Loc:museu de Düsseldorf,Alemanya. Dim:1’59m X 2’5m. CH: pertany al moviment d’avantguarda abstracte. A començaments del segle XX, els nous descobriments científics i tècnics,etc,provoquen canvis en les idees i els estils de vida, que faran que sigui diferent de les èpoques anteriors. És un moment en què l’art es troba davant d’un desafiament: inventar noves formes amb les quals poder expressar aquest món de conflictes i canvis. AF:està pintada amb pintura a l’oli sobre un suport de tela. hi predominen les línies i una pinzellada molt diluïda.els colors són brillants i plans a base de grans taques de colors purs, càlids i freds distribuïts uniformement per tot el quadre.  No hi ha presència de llum, ve donada pels colors, ja que en les zones brillants s’utilitzen els colors càlids, i les zones amb ombra s’utilitzen els colors freds.la composició  és tancada.Predominen les formes geomètriques triangulars, trapezoïdals. A més de les rectes i corbes hi ha moltes línies rectes inclinades que aporten dinamisme. A la part esquerra hi ha més dinamisme, i a la part dreta hi ha més serenitat. La funció que realitza aquesta obra és estètica i decorativa, però també simbòlica, ja que la seva intenció era obrir nous camins per trobar nous llenguatges pictòrics.Va rebre influències dels postimpresssionistes com Van Gogh i Gauguin, i dels fauvistes com Matisse. Va influir sobre l’expressionisme i tot l’art abstracte posterior.