Arquitectura i escultura barroca: San Carlo, Versalles, Apol·lo i Dafne i l'Oració de l'Hort

San Carlo alle Quattro Fontane

Francesco Borromini, 1634-1667, maó i estuc, Roma, església. Descripció: És de planta el·líptica, allargada pels costats, que dona com a resultat uns murs balcats amb forma corba per accentuar el moviment. A l'interior de l'església col·loca 16 columnes adossades de convexitats i concavitats (com onades del mar) amb combinació de nínxols, i així s'aconsegueix un efecte clarobscur que dona sensació de moviment i reforça el mur. Sobre les columnes hi ha un entaulament que segueix la forma de la planta i sosté 4 voltes de quart d'esfera que cobreixen les capelles, els nínxols i les fornícules. Entre les 4 voltes s'articulen 4 petxines que defineixen una cúpula ovalada decorada amb cassetons geomètrics que es van fent més petits seguint les lleis de perspectiva.

Descripció de la façana

Dividida en 2 pisos, cada pis dividit en 3 carrers a partir de la combinació de columnes menors i majors. Els 2 pisos estan separats per un entaulament que reprodueix l'ondulació. Al pis inferior hi ha la imatge de Sant Carles Borromeo envoltat per les ales de 2 querubins i en els laterals trobem els 2 fundadors de l'ordre. Al pis superior, sobresurt un petit templet i sobre ell un medalló sostingut per àngels. Als carrers laterals 2 nínxols buits i al central una balustrada. Al pis inferior 2 finestres ovalades.

Influències

Té influències dels últims treballs de Miquel Àngel, com la Capella Sforza a Santa Maria Maggiore de Roma. La façana també es relaciona amb el temple romà d'el Deir, a Petra.

Palau de Versalles

Descripció formal

2 façanes, la principal orientada al centre de la ciutat i la de darrere que s'obre als jardins. Ambdues s'estenen lateralment i formen un mur continu de més de 600 m de llarg. En alçada, s'estructura en 3 nivells: el basament; el cos principal, amb repetició de pilastres i columnes jòniques gegants que emmarquen uns grans finestrals, i l'àtic coronat per trofeus. L'interior s'articula al voltant d'una escala interna construïda al cos central del palau, lloc on estan les habitacions dels reis. En aquest cos també hi ha la Galeria dels Miralls, decorada amb pintures i làmpades, en la qual es contraposen els grans finestrals que donen al jardí amb els enormes miralls que reflecteixen la llum. La resta de l'edifici és una sèrie de sales disposades en fila i decorades profusament, l'ala esquerra es destinava als prínceps i als nobles i la dreta a les oficines dels ministres. Destaca la Capella Reial.

Influències

Va ser una ampliació d'un antic palau de Lluís XIII. Mescla un interior barroc d'una gran riquesa decorativa amb un exterior dominat per l'harmonia i l'equilibri classicistes. A Espanya, la seva influència es va fer sentir amb força en construccions com el Palau Reial de Madrid.

Apol·lo i Dafne

Damunt una base rocallosa hi ha els cossos juvenils d'Apol·lo i Dafne. El conjunt té una composició dinàmica i helicoïdal. L'artista ha estat capaç de transformar un bloc de marbre fred i estàtic en una imatge de gran tensió i moviment. Aconsegueix que l'espectador intueixi la seqüència completa de la història. Això queda reflectit perfectament en la figura de la nimfa, els peus, les cames i les mans. El treball escultòric és d'una gran qualitat, i Bernini va treballar fins i tot els detalls més mínims amb precisió. Fa una bona captació de l'expressivitat dels rostres, sobretot el de Dafne, i en la magnífica diferenciació de textures utilitzant un mateix material: aspres per les roques i el llorer que creix. Bernini va treballar la llum creant un gran nombre de zones de clarobscur.

Influències

Va conservar del Renaixement l'adopció del punt de vista únic i la recuperació de temes mitològics amb la combinació de Giambologna. Va trencar les restriccions imposades per l'ús d'un bloc de marbre únic i va arribar a combinar aquest material i el bronze en una mateixa escultura.

L'Oració de l'Hort de Getsemaní

Està compost per 2 grups: l'àngel amb Crist, aquest en una imatge de vestir, i tres apòstols dormint. Les figures dels apòstols són d'un gran realisme. El conjunt es completa amb una palmera que conté, entre les seves branques, el Calze de la Passió. Destaca el suau modelatge de les figures, així com la policromia dels vestits i objectes. Demostra una tècnica molt acurada en l'encarnat, de gran suavitat en la cara, cos i braços, sobretot de l'àngel. En el Crist s'observa una certa morbiditat que accentua l'expressió angoixada i en les cares dels apòstols expressa un gran realisme. Sant Joan dorm profundament sobre el seu braç estès; Sant Jaume descansa en actitud descuidada i Sant Pere, amb l'espasa a la mà, està dormint però amb actitud d'alerta. L'àngel ens recorda un Apol·lo cristianitzat.

Influències

S'emmarca en la tradició imatgera espanyola del segle XVII, però incorpora un sentit estètic que recorda Bernini. La tradició dels pessebres napolitans incorpora una mirada a la realitat murciana. També s'inspira en els gravats de la Bíblia Sacra Vulgata de Lió i la Bíblia veneciana.