Arquitectura i Escultura a l'Antiga Grècia

Arquitectura Grega

L'arquitectura grega es caracteritza per la seva harmonia, proporció i bellesa. Els edificis més importants eren els temples, dedicats als déus. A continuació, es descriuen els elements més importants de l'arquitectura grega:

Urbanisme i Edificis

• Acròpoli: Zona alta i fortificada. Contenia els edificis de caràcter sagrat.
• Àgora: Plaça pública on es feien les celebracions públiques, assemblees, mercats, etc.
• Temple: Eren la llar dels déus als quals estaven dedicats.
• Teatre: S'hi representaven les tragèdies i les comèdies.
• Estoa: Porxo o galeria amb columnes, sovint coberta, que servia com a espai públic per a reunions, passeigs i comerç.
• Palestra: Espai o edifici dedicat a l'entrenament físic, especialment de lluita i exercicis gimnàstics, que formava part dels gimnasos.
• Estadi: Recinte allargat i descobert destinat a competicions atlètiques.

Parts del Temple

• Pronaos: Una entrada que dona accés al lloc sagrat del temple.
• Naos o cel·la: Espai sagrat a l'interior del qual hi havia la imatge escultòrica de la divinitat.
• Opistòdom: Una cambra o nau posterior adossada a l'altre extrem de la naos, però incomunicada amb ella, en la qual se solia guardar el tresor del temple.
• Peristil: Espai o pati envoltat de columnes, habitualment situat a l'interior o en la part exterior d'un edifici.

En l'arquitectura grega, el peristil sol servir com a zona de transició entre l'interior i l'exterior, oferint una àrea coberta per passejar o socialitzar.

• Temple pròstil: Quan només n'hi ha en un dels pòrtics.
• Temple amfipròstil: Quan només té columnes a les dues façanes del temple.
• In antis: Quan les columnes, que en aquest cas reben el nom d'antis, estan ubicades entre la prolongació dels murs que acullen el pòrtic.
• Perípter: Aquells que tenen el perímetre envoltat de columnes.
• Dístil, Tetràstil, Hexàstil, Octàstil, Decàstil: Nombre de columnes. Dístil, de dues; tetràstil, de quatre; hexàstil, de sis; octàstil, de vuit, o decàstil, de deu.
• Thólos: Temples de planta circular.

Parts del Teatre

• Càvea: Desnivell per disposar-hi les grades en forma semicircular.
• Orquestra: Destinada al cor, és un espai central circular situat entre les grades i el prosceni.
• Escena: És l'estructura situada darrere de l'escenari on es desenvolupen les accions de la representació.
• Prosceni: Espai situat davant de l'escena en un teatre grec, que servia com a zona de representació per als actors.

El prosceni es trobava entre l'escena (l'espai on es trobaven els decorats i on es realitzaven les accions dramàtiques) i l'audiència.

Entaulament

• Arquitrau: Element horitzontal que descansa sobre les columnes i forma la part inferior d'un entaulament.
• Fris: Element arquitectònic que forma part de l'entaulament, situat per sobre de l'arquitrau i per sota del cornis. Format per mètopes, espais quadrangulars, decorats amb relleus esculpits, i tríglifs, plaques adornades amb tres bandes o estries verticals que s'alternen.
• Cornisa: Element arquitectònic que forma la part superior d'un edifici, situat per sobre del fris i que sol projectar-se cap a l'exterior.
• Frontó: Element arquitectònic triangular situat a la part superior d'un edifici, entre les dues pendents del sostre (teulada) i per sobre de la cornisa.
• Acroteri: Element decoratiu situat a la part superior d'un frontó, que es col·loca als extrems i, ocasionalment, al centre del mateix. En l'arquitectura grega, els acrotiris solen ser escultures o relleus que representen figures mitològiques, animals o motius ornamentals.
• Gàrgola: Element arquitectònic decoratiu que s'utilitza per canalitzar l'aigua de pluja lluny de les parets d'un edifici. Les gàrgoles solen tenir formes escultòriques que representen figures animals o fantàstiques.
• Timpà: Espai triangular situat dins d'un frontó, delimitat per les dues costeres del sostre i la línia horitzontal que forma la cornisa.
• Tríglif: Element decoratiu que forma part del fris dòric, caracteritzat per tres canalitzacions verticals (o "ribs") que alternen amb les mètopes (panells llisos o decoratius).
• Mètopa: Panell rectangular que forma part del fris dòric, situat entre dos tríglifs. Les mètopes poden ser decorades amb relleus, escultures o ser completament llises, i sovint representen escenes mitològiques, herois, animals o temes de la vida quotidiana.

Escultura i Mosaic a l'Antiga Grècia

• Koúroi: Figures masculines que representen atletes nus o herois.
• Kórai: Figures femenines que representen dones vestides que es creu que eren sacerdotesses o dames oferents.
• Hieratisme: Formes molt rígides, amb els braços enganxats al cos, les mans tancades, i la mirada al front.
• Cànon: Conjunt de proporcions ideals que els escultors utilitzaven per crear figures humanes harmonioses i equilibrades.
• Contrapposto: Dinamisme contingut, paraula italiana que defineix la posició més natural i equilibrada d'una figura en repòs.
• Corba praxiteliana: Lleugera arcuació de l'escultura en forma de "S" invertida.
• Draps mullats: Tècnica artística en l'escultura grega que representa robes ajustades al cos humà, simulant que estan mullades.
• Amazonomàquia: Tema iconogràfic en l'art i l'escultura grecs que representa les batalles entre els guerrers grecs i les amazones, un grup de dones guerreres de la mitologia.
• Centauromàquia: Tema artístic que representa les batalles entre els centaures (criatures mitològiques amb cos de cavall i tors humà) i els grecs.
• Gigantomàquia: Tema mitològic i artístic que representa la batalla entre els déus de l'Olimp i els gegants.
• Cera perduda: Tècnica de fundició de metall utilitzada en l'escultura grega per crear escultures de bronze. Consisteix a modelar una figura en cera, que es cobreix amb una capa de fang o argila. Després, la cera s'escalfa, es fon i es retira, deixant un motlle buit. A través d'aquest motlle, es fon el metall (normalment bronze) que omple l'espai deixat per la cera.
• Opus tesselatum: El mosaic de tessel·les format per petites peces de pedra de diferents colors tallades amb més o menys regularitat, anomenades tessel·les. Aquesta tècnica va anar substituint progressivament el mosaic de còdols.
• Opus vermiculatum: En una fase més evolucionada es van fer servir tessel·les de color molt petites (0,5-1 cm), amb les quals es podia aconseguir un resultat visual molt proper a la pintura. Aquest tipus de mosaic fet amb tessel·les diminutes.

Basament o Plataforma

• Estilòbata: Plataforma sobre la qual s'aixeca directament la columna.
• Estereòbata: Sòcol o pedestal sobre el qual s'aixeca l'edifici.

Columna

• Capitell: Element superior d'una columna, situat entre el fust i l'arquitrau, que sovint és decorat i determina l'estil de l'ordre arquitectònic (dòric, jònic, corinti). En l'art grec, el capitell serveix per proporcionar una transició estètica i estructural entre la columna i l'arquitectura que sosté.
• Collarí: Peça que separa el fust del capitell.
• Equí: Peça del capitell que permet la transició d'una secció circular a una forma quadrada.
• Àbac: Peça superior del capitell sobre la qual descansa l'arquitrau.
• Fust: Part central i allargada d'una columna, situada entre la base (si n'hi ha) i el capitell.
• Tambor: Cada una de les seccions o blocs que componen el fust d'una columna. Els tambors són habitualment cilíndrics i es col·loquen un sobre l'altre per formar la columna.
• Èntasi: Bombament suau creat al centre del fust de les columnes.
• Cariàtide: Escultura que representa una figura femenina que serveix de suport arquitectònic, substituint una columna o un pilastre.