L'Arquitectura del Renaixement: Brunelleschi i Bramante

6.1 Brunelleschi: L’arquitecte com a humanista, figura erudita: La recuperació del llenguatge clàssic, idealització i estudi profund de l’art greco-romà (estada a Roma). Trencament de la pràctica gremial (imitació) i pas a l’artista lliberal i intel·lectual (observació). La figura del creador (arquitecte/artista) com a nou rol social, producte cultural. Desenvolupament i avanç tecnològic: Innovació tecnològica en relació a l’estil gòtic i superació de limitacions tecnològiques. La invenció de la perspectiva: 1 sol punt de fuga (vs un eix de fuga), canvi de percepció i experiència de l’espai, espai com a continu geomètric, lleis de perspectiva i la perspectiva com a eina projectual, la pintura com a mitjà d’experimentació geomètrica, correspondència entre planta i espai, qualsevol punt és representable en un plànol.

1418 Solució cúpula Santa Maria dei Fiore: Perfil apuntat (contra-resta empentes). 1. Cúpula autoportant durant la construcció (evita xindris). Introducció de diferents materials segons alçada: pedra arenisca, pedra volcànica, maó ceràmic. 2. Aparell d’espina de peix, inspirat en la construcció de les petites cúpules de les cabanes rurals. 3. Doble casquet: alleugeriment i resistència. Contrast amb les grans masses de les construccions romanes. 4. Filades en catenària (corda blanda) per evitar les discontinuïtats a les arestes. 5. Cèrcol perimetral (Zuncho): Anells de pedra, ferro forjat i fusta de castanyer cenyeixen la cúpula per absorbir les empentes laterals. 6. Llanterna (pes superior per treballar a compressió). 7. Disseny d’una grua com a sistema d’elevació, suspensió i desplaçament lateral de peces de pedra.

6.2 Alberti: Influència a la nova generació vitruviana (d’arquitectes humanistes). Recuperació de l’arquitectura vitruviana i primer teòric de l’art del Renaixement. Utilitza l’arquitectura muraria i no la paleocristiana. Utilitza la bòveda de canó i no la coberta encavallades.

7. Donato Bramante: s. XVI Renaixement: Ús de la perspectiva il·lusinística del presbiteri (influència de Brunelleschi) i, per part d’Alberti, l’arc de triomf com a model. Nova arquitectura civil romana de Bramante en els palaus: Els palaus eren molt més modestos, planta primera noble per la família, planta baixa per a les botigues que procuren una renda i renova el llenguatge de l’arquitectura civil recuperant els ordres de l’antiguitat per donar resposta a la diferència programàtica d’usos. També futura influència en les places reials i palaus britànics.

Basilica Sant Pere del Vaticà: Bramante, reformes previstes a finals del s. XV quan el Papa Juli II proposa l’enderrocament de la basílica antiga per reforçar el caràcter de poder papal i litúrgic. Superposició de creu grega: L’absis serà tant llarg com la meitat del transsepte. Aporta l’herència de l’arquitectura termal, agafa tots els elements de la tradició romana. La figura és el buit i el fons és el traçat murari, no tenim pilars, sinó murs, arquitectura com a experiència d’un espai interior continu portat a l’extrem. Centralitat: Roma es representa com a centre del món cristià (la creu és el terra i la cúpula uneix amb el cosmos) i recupera sagristies octogonals. Cúpula molt gran que no s’aguantava, conceptualment és la culminació de l’espai termal.

Reforma i difusió del protestantisme: Inici de la difusió del luteranisme. -1521 Excomunió de Luter. -1525 Luter acaba la traducció de la Bíblia. Per Luter, la nova basílica de Sant Pere del Vaticà era totalment contrària a l’espiritualitat de la fe. Luterans contra el poder desmesurat de l’església, no contra la religió. Altres reformes: -Anglicanisme, trencament amb Roma 1531. Contrareforma: la resposta de l’Església. Entre 1545 i 1563, es celebren les diverses sessions del Concili de Trento, que acaba amb el triomf dels dogmàtics. El papat recorre a l’arquitectura per reforçar el seu missatge: Bramante, Peruzzi, Sangallo i Miquel Àngel.

7. Basílica Sant Pere del Vaticà: Antonio Sangallo: Continuació i revisió del projecte: Parteix de la creu grega de Bramante, nova nau (trenca la creu grega), xamfrans més voluptuosos, segones pells i capes, i deambulatoris en transsepte i mort a mig procés.