Arquitectura Cristiana i Simbolisme

BASÍLICA CRISTIANA + DUBUIX

La basílica cristiana és el lloc de reunió de la religió cristiana on es recorda a Jesús, celebrada en llocs públics i profans per tal de passar desapercebuts (ja que està prohibit en un principi), per això s’escull aquesta construcció, ja que és un espai de comerç ciutadà.

PETXINA I TROMPA

La petxina i la trompa van ser dos descobriments clau per a la construcció de cúpules a l’Imperi Bizantí, a diferencia de l’Occident. Són les solucions geomètriques de la descàrrega en planta quadrada. La trompa per a una esfera inscrita, es un element estructural que permet superposar dues estructures de diferent traçat geomètric (volta octogonal o esfèrica, cúpula) en una base quadrada, o bé per aixamfranar una cantonada. La petxina per a una esfera circumscrita, es l’element estructural que resol la trobada entre la base circular d’una cúpula i una planta quadrada. És comú inserta un tambor cilíndric amb vitralls entre les petxines i la cúpula per augmentar la seva elevació i il·luminació.

DESMATERIALITZACIÓ

La desmaterialització és fer que l’edifici sembli fet d’esperit. El tipus de desmaterialització més comú és gracies a la llum, que per ells era la materialització de l’esperit sant, com per exemple la cúpula de l’Església de Santa Sofia, que tenia finestres a la base de la cúpula per tal de que sembli enlairada i “flotant”. O la utilització de les obertures als murs per deixar entrar la llum a espais concrets per tal de fer entendre que és l’Esperit Sant. També aplicaven revestiments molt més abstractes i creaven mosaics amb tessel·les folrades amb làmines de or i vidriats. També es va produir la desmaterialització dels ordres dòric, jònic i corinti, que eren ordres pagans.

AL·LEGORIA

Una al·legoria és una representació metafòrica d’idees abstractes per mitjà de figures o de temes plàstics, de manera que s’evoca gràcies a una semblança. Al cristianisme en trobem a l’art religiós, el qual representa a Déu en forma de: pescador (Jesús salvador d’homes i Jesús Crist Salvador Fill De Déu), colom (Esperit sant), pastor (Jesús guia als homes). Aquest art paleocristià creu que no és important el refinament sinó ser ràpid i reivindicatiu (ja que està prohibit en un inici).

PARAULA ESGLÉSIA

La paraula Església prové de la veu grega (transliterada) ekklesia, que vol dir assemblea. És el lloc de reunió de la religió cristiana on es recorda a Jesús, celebrada en llocs públics i profans per tal de passar desapercebuts (ja que està prohibit en un principi), pel que s’escull la basílica, un espai de comerç ciutadà. El desenvolupament històric de l’edifici és degut a l’acceptació d’aquesta nova religió i la permissivitat per a construir temples de culte, que es quedaran amb el nom d’Església i la forma de basíliques, tot i que poc a poc s’afegiran i modificaran parts, com els deambulatoris.

ESGLÉSIA COM ALEGORIA, MAUSOLEU GALA PLACIDA

El Mausoleu de Gal·la Plàcida a Ravenna és un edifici de caràcter funerari i martirial (ja que es va dedicar a Sant Llorenç) i té una planta centralitzada amb forma de creu grega. La seva aparença exterior presenta un model clàssic: revestiment de maons i pedra units per argamassa i un sostre cobert de “tegola” plana de 2 o 4 aigües. La seva novetat es basa en l’interior i la fomra de la planta: té una cúpula amb mosaics representant a 8 apòstols i figures de coloms. Té voltes de canó als arcs laterals i les parets estan decorades de més mosaics, com el Pastoral celeste (Jesús de Bon Pastor rodejat d’ovelles). Els panells prims i translúcids de pedra permetes que passi la llum a l’estructura a tráves de les finestres. La decoració basada en motius cristians posseeix un important simbolisme, presentant temes vegetals (evocant el paradís) i geometries i figures de màrtirs i àngels. Per últim, l’absis presenta una decoració d’un cel estrellat amb àngels a les cantonades.

REVESTIMENT I LLUM

A l’Imperi d’Orient, els edificis es tracten amb obertures per crear una llum mística i la tècnica del tractat del pa d’or aconsegueix que la llum es reflexi, tot junt, evocant la representació de l’esperit. Aquests revestiments, al igual que els emprats a l’època de l’Imperi Romà, serveixen per dotar de prestigi a la construcció, amb enguixats de plaques i motllos o amb paviments amb mosaics dels romans, mentre que els cristians fan servir frescos.