Arquitectura i Ciutat: Evolució Històrica i Social

Arquitectura i Ciutat

Desenvolupament Comparatiu

Dates Clau

• Inici dels Moviments:
  Renaixement (s. XV - XVI)
  Barroc (s. XVII - XVIII)
  Neoclassicisme (mitjans s. XVIII)
  Romanticisme (inici s. XIX)
  Realisme (segona meitat s. XIX)
• Caiguda Imperi Romà (476 d.C.)
• Revolució Francesa (1789 - 1799)

1. Distinció entre Imperis Hidràulics, Grecs i de la Cultura Clàssica

• Polis grega: Ciutat alta (acròpolis) amb temples, i la ciutat als seus peus.
• Ciutat mesopotàmica: Emmurallada amb recinte i santuari. Domina el palau (porta a prop). Organització política i social autocràtica.
• Any 1100: Desordre a Grècia, manca d'edificis de culte i desestructuració política.
• s. VIII: Unitats familiars formen la polis (temple de culte comú). Cada polis busca un déu protector. Aparició del ciutadà (propietari, defensor).
• Àgora: Debat polític (logos, raó). Grècia: alfabetització, moneda, separació públic (polis) i privat (oikos).
• Civilitzacions hidràuliques: Depenen de l'aigua (rius i ports).
• Civilitzacions micèniques (1600 al 1100 aC): Ciutats fortificades amb acròpolis, cisterna i sortides. Prototip ciutat fortalesa. Megaron, Propileos. Habitatges quadriculats, 5-30 m2 segons classe social.
• Invasió dòrica: Ensorrament món micènic. Període geomètric.
• El temple: Aparició del llenguatge clàssic.

El Megaron i la Transició al Temple Grec

El Megaron: arquitectura privada, culte als avantpassats. Transició al temple grec (presència exterior). s.VII: materials duradors, escultura pètria. Transició fusta a pedra: teules, columnes, decoració. Ordre dòric (construcció arquitravada).

Erecteó: Nucli sagrat de l'Acròpolis. Combina ordre jònic oriental i àtic.

Fi Grècia Antiga: Mort Alexandre Magne (323 aC).

Grècia Hel·lenística (336-325 aC)

Regnes poderosos. Fi amb conquesta romana o acceptació cristianisme.

Ciutat Hel·lenística (s. III, II, I aC)

Ruptura concepcions ciutat grega. Reducció paper Àgora. Funció religiosa i comercial. Ciutat de masses.

Imperi Romà (s. VII aC - s. V dC)

Àrea llatina i grega. Acròpolis, fòrum, assentament. Arquitectura decorativa (època republicana). Creixement i monumentalització. Influència grega i etrusca.

Arquitectura Romana

• Arquitravada: Columnates, mamposteries, entramats. Tradició hel·lenística itàlica.
• Murària: Arcs i voltes, argamassa. Ordres a l'exterior.

Imperi Bizantí (330 dC - 1453 dC)

Constantinoble (Bizanci). Caiguda amb turcs otomans.

Setge: Envoltar lloc amb gent armada. Acròpolis: Funció defensiva i culte. Heròdot i Pausànies: Historiadors i geògrafs grecs.

2. La Polis Grega i la Ciutat Hel·lenística. Relació amb l'Espai Públic Islàmic

Expansió colonial grega (750-550 aC). Democràcia. Atenes: Confederació ciutats. Cultures dòrica i jònica. Etapa hel·lenística (Alexandre Magne). Increment comerç (s. III, II, I aC).

Cristianisme, Mesquita i Basílica de Brunelleschi

Religions monoteistes: Canvi espai públic. Caiguda Imperi Romà d'Occident (476 dC). Triomf cristianisme. Basílica llatina. Erosió espai públic. Transició arquitectura termal a paleocristiana.

Arquitectura Paleocristiana

Basílica llatina: Ús religiós. Absis, càtedra, transsepte, altar, nartex. vs. Basílica romana: Ús cívic.

Arquitectura Islàmica. Expansió Islam (632 dC - 750 dC)

Context: Absència grans ciutats. Tribus nòmades. Islam: Ruptura passat àrab i civilitzacions. Convergència religioses, ètiques i polític-administratives. Centralitat Mediterrània. Control comerç.

Ciutat islàmica: Mesquita, forn, haman. Eixos comercials (zoco). No espais lliures (excepte entrada mesquita). Islam: Dogma religiós i força polític-social. Sistema cultural. No conceptes arquitectònics, sinó forma de vida.

Elements formadors ciutat islàmica:

• Vincles tribals: Barris per tribus. Islamització progressiva.
• Religió i comerç: Medina (nucli comerç i poder religiós). Posició cèntrica.
• Àrees residencials: Barris (hara hawma, mahalla). Carrers en arbre (privacitat creixent).

Mesquita

Origen: Casa Mahoma (Medina). Espai oració amb pòrtics. Estructura geomètrica porticada amb pati. Minaret, Alquibla, Mihrab, Minbar.

3. Comparació Brunelleschi - Alberti. Arquitectura Murària. Michelangelo

Edat mitjana: Crisi i transició. Florència: Brunelleschi i Alberti.

Filippo Brunelleschi: Arquitecte, escultor, enginyer. Hospital Innocents, Cúpula Santa Maria del Fiore. Multidisciplinarietat.

Leon Battista Alberti: Arquitecte, escriptor, artista, etc. Santa Maria Novella, San Lorenzo, Palazzo Rucellai. Influència vitruviana.

Brunelleschi:

• Humanista, recuperació llenguatge clàssic.
• Innovació tecnològica gòtica (Santa Maria del Fiore).
• Invenció perspectiva.

Santa Maria del Fiore

1. Cúpula autoportant.
2. Doble casquet.
3. Aparell d'espina de peix.
4. Filades en catenària.
5. Anells fusta i ferro.
6. Llanterna.

San Lorenzo: Sagristia vella (reconstruïda per Michelangelo).

Alberti: Recuperació arquitectura vitruviana. Santa Maria Novella (frontó, volutes, òcul).

Comparació: Brunelleschi (arquitectura paleocristiana); Alberti (arquitectura murària).

Arquitectura murària: Arcs i voltes, argamassa. Ordres a l'exterior.

Michelangelo

St. Pere del Vaticà: Ordre gegant. Elevació cúpula. Recuperació cultura clàssica. Transició Renaixement - Barroc.

Barroc

Entre Renaixement i Neoclassicisme. Monarquies absolutistes i Església catòlica. Poder i riquesa.

Michelangelo: Escultor, pintor, arquitecte, poeta. St. Pere: Depuració espais, simplificació, elevació. Retorn proposta Bramante. Eliminació nau central.

4. París, Places Reials i Absolutisme. Paral·lel a Anglaterra

s. XVII-XVIII. Figura arquitecte menys important. Nous valors. Plaça Reial Francesa (model): Grandesa reial. Centre ciutat. Conjunts residencials. Famílies nobles. Regularitat i simetria. Unitat. Parcel·lació regulada.

1. Place Dauphine (1606): Enric IV. Trapezi. Model façana comú.
2. Place Royale (1612): Enric IV. Estàtua Lluís XIII. Pòrtics. Arquitectura palladiana. Façanes-cortina.
3. Place des Victoires (1685): Lluís XIV. Morfologia radial. Capella a cel obert.
4. Place Vendôme (1685): Lluís XIV. Elitització. Coberta dues aigües. Maó. Materials petris.
5. Place de la Concorde (1748): Lluís XV. Plaça oberta. Influència columnata Louvre. Carrer cap a Madeleine.

Anglaterra (s. XVII): Inigo Jones i Pal·ladianisme (Renaixement). Christopher Wren (Barroc).

Reforma protestant. Inigo Jones: Llenguatge clàssic. Estil pal·ladia (base neoclassicisme).

Anglaterra (s. XVIII): Palladianisme georgià (oposició absolutisme). Gran Incendi Londres (1666): Reconstrucció esglésies (estil barroc). Sir Christopher Wren.

5. Squares de Londres i Tipologia Vivenda

Gran Incendi (1666): Renovació West End (Covent Garden). 14 places. Característiques: Quadrades, enjardinament, habitatges unifamiliars, microbarris. Accés centre per nobles. Estil georgià i pal·ladia.

1. Bloomsbury Sq. (1657): Accés tancat.
2. St. James Sq. (1665): Anti-barroc.
3. Hanover Sq. (1750): Encoixinat rústic.
4. Bedford Sq. (1776): Arquitectura georgiana. Propietat vertical.
5. Grosvenor Sq. (1720):

6. Barcelona: Eixample, Autors Modernistes

Metamorfosi ciutat emmurallada (1836-1859). Crema convents (1835). Desamortització (1836). Intervencions urbanes (1836-1895). Plaça Reial (1848): Desamortització. Estil neoclàssic pal·ladia. Època victoriana.

Renovació urbana: Creixement industrial, expansió econòmica, alta densitat.

Eixample: Connexió amb pobles. Preservació centre històric. Ildefons Cerdà (1859).

1a Fase (1860-1870): Crisi

Comissions, petits promotors. Crisi econòmica. Manca col·laboració governamental. Creixement lent (Eixample Dret). Privatització espais públics. No reformes interiors illa. Eixample: Cases prop Passeig de Gràcia (1860). Palauets neoclàssics. Xalets unifamiliars. Façanes a quatre vents. Tres plantes.

2a Fase (1870-1885): Explosió

Boom mercat vi. Indústria metal·lúrgica i tèxtil. Estabilitat política. Creixement població. Limitació expropiació. Construcció massiva. Barri Poble Sec. Infraestructures.

Cases renda (1870-1880): Estil neoclàssic simplificat. Habitatges arrendar. Quatre-cinc plantes. Enderroc xalets. Parcel·les estretes.

Crítiques Eixample: Burgesia prefereix ciutat antiga.

Ordenances Façana (1891)

Millora econòmica, Escola Barcelona (Elies Rogent), pensament europeu. Augment alçada, planta baixa, cossos sortints, recollida aigües. Construcció Eixample (1850-1960): Fórmules, tipologies, dimensions. Petits inversors. Canvi amb migracions i desarrollismo.

Modernisme

Context: Innovacions tècniques, oci, consum, novetats, Exposició Universal (1888). Paisatge ciutat. Resultat: Plaça Catalunya (centre cultural). Reforma façanes. Edificis modernistes (Puig i Cadafalch, Gaudí, Domènech i Montaner).

Hotel Internacional (1888): Lluís Domènech i Montaner. 53 dies. Sense fonamentació. Estil medievalitzant (Violet-le-Duc). Arquitectura nacional. Estil Beaux-Arts. Monumentalització espai públic. Ciutat burgesa.

Casa Amatller (1898-1900): Josep Puig i Cadafalch. Palau gòtic. Llibertat arquitectònica. Estil neogòtic amb ornaments autòctons.

Casa Batlló (1904-1907): Antoni Gaudí. Remodelació façana, golfes, terrat. Ampliació pati. Estil orgànic. Dramatisme, complexitat. Món marí. Religiositat. Interior: Home vs. Multituds.

7. Viena - Otto Wagner

Ringstrasse (1865): Nous barris. Substitució despotisme per estructures comunitàries. Ludwig Christian Förster. Estils segons ús: Neoclassicisme (racionalitat), barroc (cultura), neogòtic (religió). Ringstrasse: Mobilitat. Pèrdua estratègies compositives.

Otto Wagner: Estudis Viena i Berlín. Influència Schenikel. Professor Viena (1894). Moderne Arkitektur (1895). Realitat tècnica i social. J.M. Olbrich i J. Hoffmann. Romanticisme (Klimt, Moser). Sezession. Jugendstil. Llenguatge modern. Arquitectura residencial: Bellariastrasse, Stadiongasse, Casa Wagner, Ankerhaus (estil renaixentista lliure, elements neoclàssics). Arquitectura comercial: Länderbank (simplificació neoclassicisme, funcionalitat).

Moderne Arkitektur (1895): Arquitectura honesta, crítica estils passat, reflexió interior en façana. Estil experimental (residencial i comercial). Elements nous i històrics. Proto-racionalista: Infraestructures (1893-1901). Ferrocarril Viena. Sezession (1897-1905). Jugendstil. Klimt (compromís crític). Wagner (racionalitat, monumentalitat).

Obres: Ferrocarril metropolità (1894-1901), Estació Stadtpark, Estació Unter Döbling. Estació Karlsplatz: Ornamentació floral, cobertes boulevard parisenc. Sezession Vienesa (1898). Ornament vs. Ordres. Dualitat lingüística: Estil modern (oficines) i Jugendstil (residencial).

Postparkasse (1903-1912): Proto-racionalista. Realitat present. Apogeu Imperi Austrohongarès. Context neoclàssic. Ornamentació sintètica. Alumini. Encoixinat. Transparència. Funcionalitat.

Adolf Loos i Otto Wagner: Moviment Modern s. XX. Escola Chicago (Louis Sullivan). Form follows function (1896). Contenció ornament. Funció, materials, volum. Arquitectura: Moral societat. No estil. Contra invenció llenguatge modern. Supressió ornament. Tradició clàssica desornamentada. Classicisme i modernitat. Sastreria Goldmann&Salasatsch (Looshaus).