L'arquitectura barroca de San Carlo alle Quattro Fontane

San Carlo alle Quattro Fontane

Documentació general

Nom de l’edifici: San Carlo alle Quattro Fontane
Arquitecte: Francesco Borromini
Datació: Església i claustre, 1638-1641; façana, 1665-1667. És una església construïda entre 1638 i 1641 a la ciutat de Roma. Dissenyada per Francesco Borromini (1599-1667), és una de les peces mestres de l'arquitectura barroca.
Localització: Roma (Itàlia)
Estil: Barroc
Materials utilitzats: Maons i estuc
Sistema constructiu: Arquitravat i voltat

Forma part d'un conjunt d'edificis monàstics instal·lats sobre la Muntanya Quirinal. Va ser un encàrrec de l'Ordre dels Trinitaris Descalços, dedicats a l'alliberament d'esclaus cristians, a la Via Quattro Fontane el 1634. Està consagrada a Carlo Borromeo i va ser encarregada sota el patronatge del Cardenal Francesco Barberini, qui vivia en un palau proper.

Anàlisi formal

2.1 Elements de suport

(Com s’aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)

Aquesta obra arquitectònica s’alça amb columnes inspirades en corínties i mur, i en la façana de forma igual. A sobre, trobem un entaulament de formes còncaves i convexes, que sobresurten més; es tracta d’un mur ondulant. En els quatre laterals, trobem a sobre de l’entaulament una volta de ¼ d’esfera, i en cada lateral, quatre petxines amb medallons que aguanten.

2.2 Elements de coberta

(Com està cobert? Volta, cúpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)

Aquesta obra arquitectònica està coberta per una cúpula. En el centre de la cúpula, trobem cassetons amb aire oriental, de forma circular, que a mida que ens apropem són més petits. A dalt de tot, una llanterna que deixa passar la llum natural.

2.3 Espais interiors

El tipus de planta és una planta calculada i complexa, en la qual abunden els triangles: en la planta, en les parts interiors, capelles, altar, en deriven altres triangles. Dóna una sensació de dinamisme, gràcies a les formes còncaves del mur ondulant, encara que els espais siguin petits.

2.4 Exterior

La façana té dos nivells, i el que marca l’estructura són columnes d’ordre gegant en els dos pisos que es combinen amb columnes d’ordre menor. Destaca la cornisa i la balconada, especialment, que li dona majestuositat. A la part inferior trobem nitxos o fornícules i just a la part de sobre de la porta, trobem la fornícula de San Carles Borromeu, el seu fundador. La façana té forma ondulant i està coronada amb un medalló buit i ens recorda vagament un frontó acabat en punta.

2.5 Estil

Pertany al barroc especulatiu. Borromini es caracteritza pel moviment virtual en totes direccions en els seus edificis.

Interpretació

3.1 Context que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració

La Roma del segle XVII, la Roma dels papes, en què ells eren els rics que pagaven als artistes. Els Estats Pontificis són importants i tothom competeix per tenir temples i esglésies.

3.2 Funció de l’obra

Va ser encarregada per l'ordre dels Trinitaris, ordre fundada per Sant Carles Borromeu. Aquest arquitecte va ser el favorit de les ordres religioses per fer les esglésies i temples.

3.3 Contingut i significació de l’edifici

Contingut

És un temple dedicat al fundador de l’ordre, San Carles Borromeu; tota l’obra arquitectònica completa està dedicada al Sant.

Significació

És un temple que per a l’autor porta a l’extrem tota la tècnica, el moviment en la construcció i tot el que ell sabia: la geometria, les distàncies... plasma el seu ideari arquitectònic.