Arquitectura i Art a l'Antiga Grècia: Guia Completa

Urbanisme i Edificis

• Acròpolis (Zona alta i fortificada. Contenia els edificis de caràcter sagrat).
• Àgora (Plaça pública on es feien les celebracions públiques, assemblees, mercats, etc.).
• Temple (Eren la llar dels déus als quals estaven dedicats).
• Teatre (S'hi representaven les tragèdies i les comèdies).
• Estoa (Porxo o galeria amb columnes, sovint coberta, que servia com a espai públic per a reunions, passeigs i comerç).
• Palestra (Espai o edifici dedicat a l'entrenament físic, especialment de lluita i exercicis gimnàstics, que formava part dels gimnasos).
• Estadi (Recinte allargat i descobert destinat a competicions atlètiques).

Basament o Plataforma

• Estilòbata (Plataforma sobre la qual s'aixeca directament la columna).
• Estereòbata (Sòcol o pedestal sobre el qual s'aixeca l'edifici).

Elements del Capitell

• Capitell (Element superior d'una columna, situat entre el fust i l'arquitrau, que sovint és decorat i determina l'estil de l'ordre arquitectònic: dòric, jònic, corinti).
• Collarí (Peça que separa el fust del capitell).
• Equí (Peça del capitell que permet la transició d'una secció circular a una forma quadrada).
• Àbac (Peça superior del capitell sobre la qual descansa l'arquitrau).

Elements de la Columna

• Fust (Part central i allargada d'una columna, situada entre la base i el capitell).
• Tambor (Cada una de les seccions o blocs que componen el fust d'una columna. Els tambors són habitualment cilíndrics).
• Èntasi (Bombament suau creat al centre del fust de les columnes).
• Cariàtide (Escultura que representa una figura femenina que serveix de suport arquitectònic, substituint una columna o una pilastra).

Entaulament

• Arquitrau (Element horitzontal que descansa sobre les columnes i forma la part inferior d'un entaulament).
• Fris (Forma part de l'entaulament, entre l'arquitrau i el cornis. Format per mètopes, espais quadrats amb relleus, i tríglifs, plaques amb tres estries verticals alternades).
• Cornisa (Element arquitectònic que forma la part superior d'un edifici, situat per sobre del fris i que sol projectar-se cap a l'exterior).
• Frontó (Element arquitectònic triangular situat a la part superior d'un edifici, entre les dues pendents del sostre (teulada) i per sobre de la cornisa).
• Acroteri (Element decoratiu situat a la part superior d'un frontó, que es col·loca als extrems i, ocasionalment, al centre).
• Gàrgola (Element arquitectònic decoratiu que s'utilitza per canalitzar l'aigua de pluja lluny de les parets d'un edifici).
• Timpà (Espai triangular situat dins d'un frontó, delimitat per les dues costeres del sostre i la línia horitzontal que forma la cornisa).
• Tríglif (Element decoratiu que forma part del fris dòric, caracteritzat per tres canalitzacions verticals que alternen amb les metopes).
• Mètopa (Panell rectangular que forma part del fris dòric, situat entre dos tríglifs. Les metopes poden ser decorades amb relleus, escultures o ser completament llises).

Temple

• Pronaos (Una entrada que dona accés al lloc sagrat del temple).
• Naos o cel·la (Espai sagrat a l'interior del qual hi havia la imatge escultòrica de la divinitat).
• Opistòdom (Una cambra o nau posterior adossada a l'altre extrem de la naos, però incomunicada amb ella, en la qual se solia guardar el tresor del temple).
• Peristil (Espai o pati envoltat de columnes, habitualment situat a l'interior o en la part exterior d'un edifici).
• Temple pròstil (Quan només n'hi ha en un dels pòrtics).
• Temple amfipròstil (Quan només té columnes a les dues façanes del temple).
• In antis (Quan les columnes, que en aquest cas reben el nom d'antis, estan ubicades entre la prolongació dels murs que acullen el pòrtic).
• Perípter (Aquells que tenen el perímetre envoltat de columnes).
• Dístil, Tetràstil, Hexàstil, Octàstil, i Decàstil (Nombre de columnes: dístil, de dues; tetràstil, de quatre; hexàstil, de sis; octàstil, de vuit, o decàstil, de deu).
• Thólos (Temples de planta circular).

Teatre

• Càvea (Desnivell per disposar-hi les grades en forma semicircular).
• Orquestra (Destinada al cor, és un espai central circular situat entre les grades i el prosceni).
• Escena (És l'estructura situada darrere de l'escenari on es desenvolupen les accions de la representació).
• Prosceni (Espai situat davant de l'escena en un teatre grec, que servia com a zona de representació per als actors. El prosceni es trobava entre l'escena i l'audiència).

Escultura i Mosaic

• Koúroi (Figures masculines que representen atletes nus o herois).
• Kórai (Figures femenines que representen dones vestides que es creu que eren sacerdotesses o dames oferents).
• Hieratisme (Formes molt rígides, amb els braços enganxats al cos, les mans tancades, i la mirada al front).
• Cànon (Conjunt de proporcions ideals que els escultors utilitzaven per crear figures humanes harmonioses i equilibrades).
• Contrapposto (Dinamisme contingut, paraula italiana que defineix la posició més natural i equilibrada d'una figura en repòs).
• Corba praxiteliana (Lleugera arcuació de l'escultura en forma de "S" invertida).
• Draps mullats (Tècnica artística en l'escultura grega que representa robes ajustades al cos humà, simulant que estan mullades).
• Amazonomàquia (Tema iconogràfic que representa les batalles entre els guerrers grecs i les amazones).
• Centauromàquia (Tema artístic que representa les batalles entre els centaures i els grecs).
• Gigantomàquia (Tema mitològic i artístic que representa la batalla entre els déus de l'Olimp i els gegants).
• Cera perduda (Tècnica de fundició de metall per crear escultures de bronze. Consisteix a modelar una figura en cera, que es cobreix amb una capa de fang. Després, la cera s'escalfa, es fon i es retira, deixant un motlle buit on es fon el metall).
• Opus tesselatum (Mosaic de tessel·les format per petites peces de pedra de diferents colors tallades amb més o menys regularitat).
• Opus vermiculatum (Mosaic fet amb tessel·les diminutes, amb les quals es podia aconseguir un resultat visual molt proper a la pintura).