Arquitectos y sus obras

Un dels majors representants

Estudia a Massachusetts (escola belles arts) d'on traurà influencia modernista europea. Seva obra es basa en estructures metàl·liques, s'especialitza en grans arquitectures urbanes (edificis comercials, construcció gratacels). Afegeix els elements decoratius del modernisme europeu als seus estudis.

Magatzems Carson/Henry Sullivan/Ultims anys S.XIX/Estil: Escola De Chicago/Tip: Edifici Civil/Ferro, vidre, formigó

Anàlisi: Façana exterior: Distinció de 2 parts: una formada per la planta baixa, entresòl i primer pis (arran de terra) format per grans aparadors emmarcats per 2 parts de decoració naturalista, ferro, amb formes de fulles dacant lobulades, espinoses i espirals. La 2a part formada per la resta de plantes superior formades amb estructura cel·lular (repetició d'un mateix mòdul fet amb finestres horitzontals separades per estructura geomètrica de ferro). Element important: cantonada on Sullivan aixeca pavello de forma circular, la part inferior hi ha més decoració que a l'exterior on en els vidres es pot veure el nom de l'edifici. La façana està concebuda de manera funcional per deixar entrar la llum de l'exterior. Element bàsic: finestres de Chicago, finestres de forma horitzontal i allargada que donen sensació d'horitzontalitat i redueixen la sensació de verticalitat de l'edifici. Interior: Perfectament comunicat amb l'exterior pels finestrals dels aparadors i les portes del pavello donant continuïtat entre el carrer i el vestíbul. Integració urb: Situat al centre històric de Chicago, per l'estructura està totalment integrat al seu entorn, la monumentalitat de la cantonada respon als criteris arquitectònics i comercials. Funció: Ha funcionat fins al 2007 com a grans magatzems de roba i calçat... considerat una de les obres més importants de Sullivan i de les obres més significatives de l'escola de Chicago. Resumeix el funcionalisme segons el qual la forma segueix la funció. Models/inf: Influència per l'arquitectura de ferro i nous materials de finals del segle XIX. Innova per utilitzar aquests materials que permeten fer edificis més grans, de major alçada. L'obra de Sullivan serà base per tot el funcionalisme europeu.

Fou arquitecte i dissenyador

Va començar a treballar després de la 1a Guerra Mundial dins del moviment expressionista alemany. Dissenya un dels seus primers gratacels establint les bases de l'arquitectura moderna. Als anys '30 va ser director de l'escola de Bauhaus. Pel nazisme marxa als EEUU, s'estableix a Chicago i comença a fer els seus gratacels a Chicago i NY.

Pavello alemany, Mies Van Der Rohe/Principis XX/Tip: Pavelló D'exposicions/Marbres de colors, travertí, vidre, ònix daurat i acer/Estil: Funcionalista/Loc: Parc De Montjuïc

Anàlisi: Exterior: S'aixeca sobre un podi de travertí al qual s'accedeix per una petita escala que també permet l'accés a una petita piscina de planta rectangular. Darrere hi ha una zona de serveis i magatzems integrats per un mur de travertí recorregut per un banc que uneix aquesta zona amb la coberta de l'edifici. Coberta: Plana i horitzontal, deixa descobert el cantó contrari on trobem un petit pati tancat on s'aixeca sobre un 2n estanc una escultura de bronze femenina de George Kolle. La major part dels murs són de vidre, permetent una gran relació entre interior i exterior i una entrada de llum natural que dóna la sensació que l'espai sigui més gran. La coberta és sostinguda per 8 pilars metàl·lics, alliberant els murs de la seva funció de càrrega. Mobiliari: Interior format per la cadira Barcelona (feta de tubs d'acer i cuir blanc), una catifa negra i cortina vermella que, amb el mur central d'ònix daurat, fan la bandera alemanya. Integració urbana: Situada dins del recinte firal construït en motiu de l'exposició internacional a Montjuïc. Estava separat de l'eix central de la fira a petició de l'artista ja que destacava envers els altres pavellons de caire històric. Funció: Construït per representar Alemanya a l'Expo 1929 a BCN. Concebut per rebre Alfons XIII per part de les autoritats alemanyes. Quan acaba l'expo se l'emporten a Alemanya, però la resistència d'arquitectes importants de BCN va fer que el reconstruïssin pocs anys després. Models: L'autor seguirà les bases del funcionalisme de l'escola de Chicago. Servirà d'influència per l'arquitectura de la primera meitat del segle XX.

Arquitecte que supera el marc del modernisme en els seus edificis

La seva arquitectura és audaç i lliure de prejudicis tècnics i formals. Utilitza elements sinuosos, paràboles i hipèrboles amb gran estabilitat, utilitza diferents materials i vigila personalment la producció artesanal dels elements (ebenisteria, ceràmica, forja...). Distingeix 3 tipus d'obres: influència historicista (casa Vicens), influència neogòtica (Palau d'Astorga) i obres més personals (Parc Güell, Casa Batlló, Sagrada Família).

Pedrera/Gaudí/Primers Anys S.XX/Tip: Civil/Materials: Pedra, maó, ceràmica, ferro/Estil: Modernista/Passeig de Gràcia

Anàlisi formal: Exterior: Domina la línia corba a tota la façana, formada per planta baixa + dues entrades independents, 5 pisos i àtic amb terrassa. Cada pis separat per una ondulació que recorre tota la façana, donant horitzontalitat. Finestres i balconades modelades en formes vegetals fetes de ferro forjat que segueixen l'estil curvilini. Coberta: S'hi situen xemeneies, caixes d'ascensors, dipòsits d'aigua... tot dissimulat per l'aparença de formes escultòriques. Interior: Pati privat descobert que porta ventilació i llum natural. Al seu voltant es distribueixen diferents plantes amb formes irregulars, donant lloc a habitacions poligonals on hi ha mobles dissenyats i adaptats per Gaudí. El terra del pati prolonga el carrer exterior fent que el carrer central condueixi cotxes al soterrani que feia d'aparcament i les voreres portin a escales i ascensors directament. Elements sustentats: Edifici sostingut per mitjà d'estructura de ferro, pedra i maó, això permet eliminar els murs de càrrega. La façana és autònoma, suportada per bigues i tensors de ferro. Permet que l'espai interior es pugui distribuir lliurement. Edifici de planta irregular on tots els pisos s'articulen a l'entorn del pati de llums. Integració urbana: Ocupa tot el xamfrà del Passeig de Gràcia, el que li permet gaudir de les àmplies perspectives del passeig. Funció: La família Milà encarrega la casa a Gaudí, que va fer un projecte amb aparcament de carruatges i de cotxes al soterrani, botigues a l'entresòl, domicili dels propietaris a la planta principal, 4 pisos de lloguer i terrat. Models: Influència de formes de la natura (ondulació de la façana influïda per formes de muntanya de Montserrat). Es convertirà en el paradigma de l'arquitectura modernista, hi haurà un element de funcionalitat en el fet que els ascensors condueixen als habitatges.