L'arnés del cavaller pere march

Segle XV: Segle d’Or de les lletres catalanes

Hegemonia del
Regne de València: gòtic civil i aparició de la denominació de la llengua “valencíà”.1410: mort de Martí l’Humà. 1412, Compromís de Casp: influència de Vicent Ferrer en el procés.Entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara: els reis introduiran el castellà en l’àmbit familiar. Successor: Alfons V el Magnànim, que es va ocupar de l’expansió mediterrània mentre governaven l’esposa, María de Castella, i el seu germà Joan, rei de Navarra.Van arribar al papat dos valencians de la família Borja: Calixt III i Alexandre VI. El valencíà esdevé llengua familiar de la cúria romana.Els dos estats territorials més grans de la península es van unificar, perquè Joan II deixà com a hereu al tron el promogènit del seu segon matrimoni, Ferran II el Catòlic, que s’havia casat feia uns anys amb Isabel, la qual després esdevendria reina de Castellà.Al s XV el català anava en expansió.La implantació el 1483 a la corona d'aragó de la inquisició castellana amb jurisdicció absoluta per damunt de persones i regnes va comportar la persecució de jueus converos que usaven la nostra llengua.El català continuà sent la llengua corrent.

Els poetes dels segles XIV i XV

en l'obra de pere march destaca una tonalitat motal que conecta amb la preocupació d'altres autors europeus per la funció del governant, vicis i virtuts socials o la conducta cristiana. Un exemple es l'arnés del cavaller obra escrita en noves rimades que descriu de manera al·legòrica el vestit i l'armament d'un cavaller de l'època.
Jaume march autor del llibre de les concordances, diccionari de rimes que servia de guia als poetes de l'època i amb gran valos com a testimoni lingüístic.
Gilabert de Pròixida ens ha deixat un repertori de cançons amoroses dins dels cànosn de l'amor cortés i de la poesia trobadoresca.
Andreu Febrer va participar en diverses croades.Va fer una traducció de la commedia de dant, almenys 20 anys posterior al poema, és la primera feta en una llengua europea.

Jordi de sant Jordi

: fou empresonat a Nàpols, ocasió en que va escriure el poema presoner.Inserit en la tradició trobadoresca, la seua lírica s'allunya de la despersonalització anterior i destaca per la puresa i la musicalitat en l'expressió personal.La poesia es essencialment amorosa i usa també un senhal per a encobrir la identitat de l'aimia. El poema just lo front port vostra bella està considerat una de les millors cançons d'amor de tota la tradició poètica medieval.

Ausiàs march

Va nàixer a València. Fill d’Elionor Ripoll i Pere March. Nebot de Jaume March.Família de cavallers trobadors.Participa en les expedicions guerreres d’Alfons el Magnànim.Senyor de Beniarjó i falconer reial.Casat amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, i per segona vegada amb Joana Escorna.Ausiàs March va passar la seua juventud en l’exercici de les armes.No té fills de les seues esposes, però sí que en té 4 d’il·legítims. Va morir el 3 de març de 1459.Les 128 cançons han estat agrupades en funció dels senyals o pseudònims de la dona a qui van dirigides.

-Plena de seny:

els poemes se centren en la ingratitud de la dama, en les lloances i el desig i les tortures de l’amador, molt en la línia provençal.

-Llir entre cards:

el poeta parla d’un amor total (sensual i espiritual) correspost per la dama. S’afegeix la temàtica de la mort a la de la dolorida passió.

-Amor, Amor:

el poeta es dirigeix a l’amor personificat i es dol de la pèrdua de la seua facultat d’estimar.

-Oh folla amor:

l’amor apareix espiritual, amb refús de l’amor sensual d’èpoques anteriors. Correspon a la maduresa i senectut del poeta. .

-Mon darrer bé:

Comprén només dues poesies adreçadés, segons sembla a una sola dama, de la qual s'enamorà sent l'autor ja vell. Aquest nou amor fa oblidar els mals passats.

Els cants de mort:

El tema de la mort no és exclusiu d'aquest cicle, format només per sis poemes dedicats a plànyer la mort d'una sola dona i sense senyal. La destinatària sembla ser la seua segona esposa, Joana Escorna. El poeta, amb una sinceritat molt humana, reflexiona sobre els temes més comuns que la mort d'una dona estimada hi pot ocasionar: el destí de l'ànima, el dolor per l'absència, el record del temps passat. El poeta fins i tot, se sent culpable de la mort de la seua dona.

Els cants espirituals

És una llarga oració (224 versos estramps) on el poeta invoca déu perquè l’ajude a véncer la falta de religiositat. És un intent de sincerar-se amb ell mateix i amb Déu.
Un dels trets mes característcs del seu estil és la comparació basada en l'experiència viscuda per a explicar un estat d'ànim turmentat. La mètrica és bastant regular: la major part de les cançons presenten decasíl·labs amb cesura masculina a la quarta sílaba.Estan distribuïts per cobles o estrofes, encreuades (ABBA) i capcaudes.En la llengua poètica de March ja no se sent l'empremta del provençal.

Escola Satírica Valenciana

Corrent poètic a la ciutat de valència entre l'ultim 1/3 de s XV i 1/2 de s XVI.Cal destacar el cercle de Berenguer Mercader i el de Bernat Fenollar, que congregaven respectivament el grup aristocràtic i el grup en que predominaven els professionals liberals i els burgesos. El sexe es el tema central de totes les composicions.