Aristòtil: Biografia, Filosofia i Pensament
Enviado por Duna y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,36 KB
Aristòtil
Biografia
En la primera part de la seva vida, Aristòtil va pertànyer a l'Acadèmia, escola filosòfica fundada per Plató. Mort Plató, Aristòtil marxà d'Atenes per educar el fill del rei Filip de Macedònia, qui seria Alexandre el Gran. De tornada a Atenes, Aristòtil fundà el Liceu, on exercí un magisteri fecund. Al Liceu es dialogava passejant per un jardí, per la qual cosa s'anomenava Peripato (passeig) i peripatètics als deixebles d'Aristòtil.
Teoria hilemòrfica
La Substància (primera -ens- o l'ésser) està composada per Matèria (hyle) i Forma (morphé). A més, s'hi poden afegir els accidents.
- Matèria: es divideix en matèria prima (substrat etern, constituent de totes les coses i incognoscible) i matèria física (sensible).
- Forma: constitueix l'essència de l'individu, permetent conèixer-lo i definir-lo. Aristòtil la descriu com a substància segona o espècie. És eterna, però no existeix separada de la matèria.
Física
Saber que pretén explicar el moviment (actualització d'allò que està en potència). Els principis del canvi són: la substància que canviarà, la forma que adquirirà i la privació de la forma. Les explicacions del moviment són: Material (la matèria), Formal (la forma), Eficient (allò que origina el moviment) i Final (la finalitat).
Lògica
Estudi del logos, investigacions sobre els aspectes formals del llenguatge (organon). Les categories són les formes més generals de descriure el que existeix, els gèneres suprems de l'ésser, característiques aplicables a qualsevol substància. Són fonamentals per a l'explicació de la substància i els accidents de la Metafísica i la Física.
Ètica i Política
Areté significa excel·lència humana. Per Aristòtil, ètica i política són inseparables. L'home és un animal polític, i la virtut i la felicitat individuals són impossibles fora de la polis.
La Teoria Ètica
L'ètica estudia les accions humanes que condueixen al bé de la persona. Aristòtil parteix de la consideració de l'home com a ésser natural que s'adreça a un fi.
La felicitat com a fi de totes les accions
El bé suprem per a l'home és la felicitat. Es poden desitjar béns externs (riquesa, honor...), béns del cos (plaer) i béns de l'ànima (conèixer les coses belles). Aristòtil assenyala l'activitat teorètica o contemplativa com a font de felicitat, ja que compagina amb la natura racional humana.
Teoria de la virtut
La virtut és l'estratègia per aconseguir la felicitat. La virtut ètica és un hàbit, una manera de comportar-nos respecte de les passions. El terme mitjà es pot entendre en relació a la cosa (punt equidistant entre dos extrems) o al subjecte (equilibri entre excés i defecte). La virtut és el terme mitjà entre dos vicis.
La felicitat com a autarquia
La vida feliç és la que es conforma a la virtut. L'autarquia és la pedra de toc de la felicitat. L'home ideal no necessita res ni ningú. La felicitat consisteix en l'activitat contemplativa, exercida autàrquicament. Tot i que l'home ideal seria autàrquic, l'home natural és un animal polític i la felicitat només s'assoleix a la ciutat.