Aqüeducte de les Ferreres a Tarragona: Història, Estil i Significat

Context Històric

La història de Roma es divideix en tres grans periòdes: Monarquia, República i Imperi. Amb l’estructura social, jurídica, política i comercial, el poble romà va rebre influència cultural de la civilització etrusca i de la cultura grega. L'imperi pertany al s. I AC fins al V dC en el qual s’inclou l’art tardoromà iniciat a la darreria del s. III dC. L’aqüeducte de les Ferreres, conegut com el Pont del Diable, va ser construït per un desconegut a la primera meitat del segle I dC a Tarragona.

Característiques de l’Estil

L’aqüeducte de les Ferreres és d’estil romà republicà tardà, tot i que es d’estil etrusc. La diversitat d'influències es veu en l’arquitectura on el model etrusc i grec es fusionen. L'aqüeducte de les Ferreres es caracteritza per ser un art pragmàtic i funcional, fusionant l’art etrusc i l’art grec.

Anàlisi Formal

L’aqüeducte té el punt d’origen a uns 15 km de Tarragona, a l’actual localitat de Puigdelfí, on pren aigua del cabal del riu Francolí, aprofitant els pendents dels terrenys naturals. La canalització arriba fins al barranc dels Arcs, on s’aixeca la part visible de l'aqüeducte. Té 25 arcs a la fila superior i onze a la inferior. La distància entre el centre dels pilars és de 7.95 metres.

L’amplada és de 1.98 i tots els arcs són de mig punt. La cara externa és llisa a nivells dels arcs i presenta un encoixinat rústic als pilars. Està ubicat al Barranc dels Arcs a Tarragona.

Significat i Funció Models i Influències

Una llegenda n'atribueix aquesta construcció al diable, per aquest motiu és conegut com «el Pont del Diable», ja que es diu que al constructor que estava construint amb un fort temporal li va fer caure i va haver de demanar ajut al diable per reconstruir-lo.