Aqüeducte de les Ferreres: Història, Arquitectura i Significat

Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)

Cronologia i Context

Probablement construït entre el 24 i el 22 aC, durant l'estada d'Octavi August a Tàrraco, dins el període de l'Època Imperial (31 aC - 476 dC). L'origen de Tàrraco es remunta a un assentament militar creat pels germans Escipió l'any 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica. L'any 45 aC, Juli Cèsar li va concedir l'estatut de colònia romana, iniciant un programa d'urbanisme monumental, que incloïa la infraestructura hidràulica. L'estada d'Octavi August va impulsar aquest programa. Durant el segle I aC, Tàrraco, capital de la província Tarraconensis (la més gran de l'Imperi), va assolir la seva màxima expansió, amb monuments com fòrums, termes, amfiteatre i circ. Disposava de tres aqüeductes, dels quals només es conserva un tram de l'aqüeducte de les Ferreres, que recollia aigua del riu Francolí. La societat urbana romana feia un elevat consum d'aigua, tant per necessitats vitals com per al costum social dels banys (termes).

Anàlisi Formal

Material: Pedra calcària local (saldó).

L'aqüeducte s'origina a uns 15 km de Tarragona, a Puigdelfí, on pren aigua del riu Francolí. Aprofitant els pendents naturals, la canalització arriba al barranc dels Arcs, on s'aixeca la part visible per salvar el desnivell.

Materials:

• Construït amb pedra calcària local (saldó) tallada en aparell rústic isòdom (als pilars).
• Originalment es creu que estava recobert parcialment d'estuc.

Sistema constructiu: Combina els sistemes arquitravat i voltat.

Elements de suport: Pilars: els de dalt tenen forma rectangular i els de sota, triangular (troncopiramidal).

Elements suportats: Arcs de mig punt.

L'obra s'estructura en dos nivells d'arcs de mig punt, de 5,9 m d'amplada (llum), i alçada variable per adaptar-se a la topografia.

• L'alçada dels arcs és de 5,70 metres on no s'adapten al desnivell.
• Longitud total: 217 m. Alçada màxima: 27 m.

Construït amb carreus isòdoms en sec, sense argamassa ni material aglutinant. Els carreus presenten forma d'encoixinat, excepte les dovelles dels arcs, que són llises. Destaquen les impostes (punt d'arrencada dels arcs), que, juntament amb les cornises, remarquen l'horitzontalitat. El canal d'aigua (specus), de 80 cm d'ample, transcorria per la part superior, possiblement cobert. L'aigua, en arribar a Tàrraco, es depurava al castellum aquae i es distribuïa per canonades de plom.

Entorn i Integració Urbanística

L'aqüeducte és testimoni de l'enginyeria i l'urbanisme romans, i una mostra del seu desenvolupament cultural, artístic i tecnològic. Acredita la importància de Tàrraco durant l'època imperial.

Funció

Obra pràctica que salva una vall, permetent que el canal estalviï una complicació topogràfica, sense alterar el pendent necessari per mantenir la pressió de l'aigua. Abastia d'aigua la capital de la Tarraconensis.

Significat

Manifesta el poder i l'eficàcia de Roma, i els beneficis d'acceptar aquest poder. La construcció d'obres públiques com aqüeductes i xarxes de comunicació eren una eina de propaganda, romanització i unificació del territori.