Aqüeducte de les Ferreres: Història, Arquitectura i Llegenda

Aqüeducte de les Ferreres

Fitxa Tècnica

Títol:

Aqüeducte de les Ferreres

Autor:

Desconegut

Cronologia:

Primera meitat del segle I d.C.

Estil:

Romà republicà tardà

Tipus:

Aqüeducte

Materials:

Pedra calcària local (saldo)

Localització:

Barranc dels Arcs (Tarragona)

Context Històric

Tarragona (Tarraco) es va formar després que els germans Escipió formessin un petit assentament militar durant la Segona Guerra Púnica. Tarraco, a poc a poc, va anar esdevenint més important en la conquesta de la Península. L'any 45 a.C. es va integrar a l'Imperi Romà, que estava sota el govern d'August, i va esdevenir la capital de la província Tarraconensis.

Aleshores va començar un procés d'urbanització de la ciutat, que va arribar a disposar de tres aqüeductes, tot i que només se'n conserva un tros, que recollia l'aigua del riu Francolí. Aquest aqüeducte es va seguir utilitzant fins a l'època medieval i és un dels monuments romans més importants de Catalunya.

Aquest monument es construeix durant l'època de la República (509-31 a.C.), que és l'etapa que comença després de l'expulsió dels etruscs. En aquest període, els romans colonitzen altres territoris i derroten els cartaginesos a les Guerres Púniques.

Els romans van rebre la influència d'etruscs i grecs i tenien una organització social, jurídica, política i comercial molt sòlida. L'art va ser un instrument per ostentar poder, sobretot durant l'època imperial, en què es construeixen molts edificis a les ciutats conquerides.

Pel que fa a l'urbanisme, els romans dissenyaven les ciutats en base a un sistema geomètric en quadrícula. La ciutat es divideix en quatre quadrícules determinades per dos carrers principals: cardo (nord-sud) i decumanus (est-oest). El fòrum es troba a l'encreuament entre aquests i és una plaça on hi ha els edificis públics més importants (com l'àgora grega). Els edificis i monuments variats que formen aquests fòrums donen un aspecte incoherent al conjunt.

Les vies de comunicació són molt importants per al desenvolupament del territori; la principal era la Via Augusta, que unia Roma amb Cadis. També són importants les obres d'enginyeria (ponts i aqüeductes), que tenen la funció de portar l'aigua des dels pantans a les ciutats.

Descripció Formal

Aquest aqüeducte sorgeix a uns 15 km de Tarragona, a Puigdelfí, on agafa aigua del riu Francolí. A partir d'aquí, surt un canal que va en paral·lel al riu fins al pont de Codony. El canal aprofita els pendents naturals del terreny per arribar fins al barranc dels Arcs, on hi ha la part visible de l'aqüeducte, que se situa sobre el desnivell d'una vall.

El pont està format per dues fileres d'arcs de mig punt superposades. La filera inferior té onze arcs i la superior, vint-i-cinc. Els arcs mesuren 5,7 m d'altura (on no s'han d'adaptar al desnivell), l'obra fa 217 metres de llarg i assoleix una alçada màxima de 26 m.

L'obra està construïda mitjançant carreus en sec, és a dir, que estan ensamblats sense utilitzar cap tipus de ciment que els uneixi. Els carreus tenen forma d'encoixinat, excepte les dovelles dels arcs, que són llises. Per altra banda, cal destacar la importància de les impostes, que són els punts on s'inicien els arcs, que, juntament amb les cornises, separen els dos pisos i la canal de l'aigua i donen horitzontalitat i solidesa a l'obra.

La canal per on circulava l'aigua se situava a la part superior de la segona arcada i ha patit moltes modificacions, però es veu que havia estat coberta. Té una amplada de 80 cm.

Un cop passada la vall, la canal passava per l'antic camí de l'Àngel i entrava a Tarragona ciutat mitjançant l'avinguda Catalunya, fins a la torre de l'aigua, on es depurava i es distribuïa per tota la ciutat per les canonades de plom.

Entorn i Integració Urbanística

Aquesta obra és una mostra de l'enginyeria i l'urbanisme romà a les nostres terres, i també del desenvolupament cultural, artístic i tecnològic dels romans.

A més, demostra la importància de Tarragona durant l'època romana imperial i és un exemple de les nombroses obres que s'hi van fer després que s'establís com a capital de la província romana.

Funció, Contingut i Significat

Contingut:

És un dels tres aqüeductes que es van construir a Tarragona.

Funció:

La seva funció era abastir d'aigua Tarragona i va estar en funcionament fins a l'Edat Mitjana.

Significat:

També se l'anomena Pont del Diable, ja que s'atribueix la seva construcció a un diable. Segons la llegenda, el constructor ja havia aixecat l'obra, però el temporal la va fer caure. Aleshores va invocar el diable perquè l'ajudés a reconstruir-lo. Llavors, Lucifer li va proposar un pacte: construiria l'obra en una sola nit a canvi de l'ànima del primer que begués de l'aigua que transportava. Aleshores, el constructor va fer que el primer a beure fos un ase, i va ser aquest el sacrifici.

Models i Influències

Els aqüeductes romans van ser una innovació de l'enginyeria romana i van estar presents a la majoria de les ciutats de l'Imperi; aquest, però, és un dels millor conservats.

Influència:

• Se'l considera el primer assaig dels enginyers de superposar dos pisos d'arcades. Això es veu reflectit en la inseguretat dels arquitectes, que el van construir amb pilars troncopiramidals a la base.
• Aqüeducte de Segòvia: Aquesta inseguretat es va superar en aqüeductes posteriors com el de Segòvia, i, per tant, aquest últim va estar influït.