Aqüeducte de les Ferreres: Història i Arquitectura

Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)

Catalogació

• Títol: Aqüeducte de les Ferreres
• Autor: Desconegut
• Cronologia: Primera meitat del segle I aC
• Estil: Romà republicà tardà
• Tipologia: Aqüeducte
• Materials: Pedra calcària local
• Localització: Barranc dels Arcs (Tarragona)

Context històric

Cal recordar que la ciutat de Tàrraco té l'origen en un assentament militar, creat pels germans i generals Escipió (218 aC) durant la Segona Guerra Púnica. Amb els anys, va adquirir molta importància estratègica i l'any 45 aC se li va concedir el títol de colònia romana, que equivalia a dir que era una ciutat. Aquest fet va ocórrer durant el regnat de l'emperador Octavi August i es va convertir en la capital de la província Tarraconensis. A partir d'aleshores, va iniciar un important procés d'urbanització.

Tàrraco va arribar a disposar de tres aqüeductes que abastien d'aigua la ciutat, però només se n'ha conservat aquest. El riu d'on recollia l'aigua era el Francolí i es va fer servir fins a l'edat mitjana. Actualment, és un dels monuments més significatius de l'arquitectura romana de Catalunya.

Descripció formal

L'aqüeducte té l'origen a uns 15 km de Tarragona i pren l'aigua del riu Francolí. Hi ha un canal que avança en paral·lel al riu, però és al barranc dels Arcs on s'aixeca la part visible de l'aqüeducte. Hi ha un lleuger pendent perquè l'aigua circuli de manera natural.

L'aqüeducte consta de dues fileres d'arcades de mig punt superposades. La filera inferior consta d'11 arcs i la superior, de 25. Els arcs poden arribar a fer 5,70 m, la longitud total és de 217 m i l'alçada màxima, de 26 m.

Està construït amb carreus en sec, és a dir, sense fer servir cap mena d'argamassa o material aglutinant. Els carreus tenen forma d'encoixinat, excepte les dovelles dels arcs, que són llises. Els dos pisos estan separats per una cornisa. Després, trobem el canal d'aigua.

Tot això remarca l'horitzontalitat i la solidesa de la construcció. El canal, que en llatí es diu specus, per on circulava l'aigua, ha patit moltes modificacions. Es creu que originalment estava cobert. La seva amplada és de 80 cm. Un cop superat el barranc, el canal continuava per un antic camí i entrava a la ciutat de Tàrraco per on actualment hi ha l'avinguda Catalunya fins a l'anomenat castellum aquae (torre de l'aigua), on era depurada i distribuïda per tota la ciutat per mitjà de canonades de plom.

Entorn i integració urbanística

L'Aqüeducte de les Ferreres és un testimoni excepcionalment ben conservat de l'enginyeria romana, així com del desenvolupament cultural i tecnològic dels romans. A més, l'aqüeducte demostra la importància que va tenir Tàrraco durant l'època romana.

Funció, contingut i significat

Aquest aqüeducte va estar en funcionament fins a l'edat mitjana. Hi ha una llegenda d'origen medieval que n'atribueix la construcció al diable. La seva funció era fer arribar l'aigua a la ciutat de Tàrraco.

Alguns historiadors pensen que l'aqüeducte seria el primer assaig dels enginyers romans per superposar dos pisos d'arcades, ja que té algun detall que fa entreveure certa inseguretat per part dels enginyers, com ara els grans pilars troncopiramidals. Si el comparem amb l'aqüeducte de Segòvia, que és posterior, ja no té aquests grans pilars.