Aproximacions a la Religió: Estudi i Anàlisi del Fet Religiós

RELIGIÓ

Aproximacions al fet religiós: L’estudi des de la fenomenologia de la religió

• La religió la formen:

  • Història: com sorgeix? Com evoluciona? Quina influència?

  • Sociologia: com es comporten els grups? Quines relacions s’estableixen? Quina influència té el fet religiós a la societat?

  • Psicologia: com són? En què ens ajuda la religió? La religió dificulta el procés religiós?

Sentit etimològic del mot

• Constant cognitiu: prové del llatí Religare (crear lligams, establir vincles) → humà (temperat, limitat) - Déu (atemperat, il·limitat).

• Procés constant: prové de Re-lelere (més contemplacions, llegir, rellegir) → segona aproximació a la vida de viure.

• Educació escolar: prové de Re-eligare (la que ens convida a triar, opció de vida).

Religió → relació viscuda amb un conjunt d’elements, tant teòrics (els principis, creences) com pràctics (emocions, rituals). Diferències entre persona i realitat suprema.

EL FET RELIGIÓS ÉS: un fenomen -fet (degut a la immigració, aquest fet religiós va evolucionar)

• UNIVERSAL: el podem detectar arreu del món

• VIU: està present en l’entorn, és una preferència

• COMPLEX: està molt lligada amb altres aspectes com l’economia o la política

• PLURAL: cadascuna té els seus trets característics.

• DINÀMIC: sempre evoluciona

Conseqüència per al seu estudi: requereix un pluralisme de disciplines.

COM S’ESTUDIA EL FET RELIGIÓS:

Estudis - disciplines de caire descriptiu (màxim objectius):

• Nivell analític:

  • Història de les religions: estudi descriptiu de les religions des de la perspectiva històrica i des del passat cronològic evolutiu.

Quan sorgeix la religió? Com evoluciona? Quina influència té?

• • Sociologia de la religió: descriu des del mètode sociològic les relacions de les religions o de les vivències. Religió amb altres aspectes de la societat, cultura, tradicions, valors.

Com es comporten els grups? Quines relacions estableixen entre els membres d’un grup? Quina influència té el fet religiós a la societat?

• Psicologia de la religió: estudi de la religió des de la perspectiva psicològica i que té com a objecte la descripció i l’anàlisi dels processos religiosos en el desenvolupament integral de la persona. Experts acompanyats a persones amb experiències místiques.

• Nivell sintètic:

  • Fenomenologia de la religió: disciplina que dona a conèixer de manera sintètica allò més peculiar, específic i significatiu del fet religiós. Es tracta de descobrir les seves múltiples manifestacions del fet religiós, d’interpretar-ho i conèixer la seva estructura.

Estudis - disciplines de caire interpretatiu (màxim subjectius):

• “De fora estant”:

  • Antropologia de la religió: analitza els elements i fenòmens peculiars antropològics de l’home religiós des de la seva identitat i lluita.

  • Filosofia de la religió: és el saber filòsofic i, per tant, racional que intenta cercar una interpretació de l’experiència de la religió i dels seus continguts. Sempre des de la raó.

- “De dins estant”:

- Teologia: discurs que integra les fonts i les dades des de la pròpia fe. Es parteix des de la fe i fa que tinguis un altre resultat.

ELEMENTS CONSTITUTIUS DEL FET RELIGIÓS

• Sagrat: tipus d’experiència que es viu, es percep i que per la persona creient té un significat. Per entendre la riquesa del sagrat: separar tot allò que es considera sagrat no es pot tractar de qualsevol manera, no pertany al món natural i sí al món transcendent. Entrem en alguna catedral. La creu és un element sagrat. El més sagrat de tot és el sagrari (lloc separat i visible, que quan la gent passa per allà, ha de mostrar una actitud de respecte). “La paraula sagrada - Torà”. Al sagrari hi ha un armari on es guarda “la hòstia sagrada”.

• Misteri:

  • Des de la raó hem d’argumentar el misteri.

  • És transcendent = ultrapassar els límits humans.

  • Teresa de Calcuta: explica la seva experiència en el misteri.

• L’actitud religiosa: ha d’estar oberta i disposada. Des d’aquesta actitud oberta, la persona és protagonista d’aquesta experiència del misteri. (Els 6 joves del vídeo ho expressen i ho viuen).

• Mediacions (pregària i ritus): són necessàries per la condició humana. La persona que prega eleva la ment, el cor i l’ésser vers el misteri. És una forma d’orar. “Supliquem, demanem”. També hi ha “queixes” en una pregària.

ALTRES ACTITUDS DAVANT DE LA PREGUNTA PEL SENTIT DE L’EXISTÈNCIA

• ATEISME: nega l’existència de qualsevol dimensió transcendent. Es posiciona contra les afirmacions creients que validen l’existència de Déu. Freud, Marx i Nietzsche eren pensadors filosòfics que no creien en Déu. POSICIONAMENT NEGATIU → negar l’existència de Déu. No és un concepte actual, el primer segle del cristianisme.

• AGNOSTICISME: ni nega ni afirma la dimensió transcendent, ni l’existència de Déu. No hi ha arguments suficients per mantenir cap posicionament favorable o contrari a la pregunta sobre l’existència de Déu. POSICIONAMENT NEUTRE.

• INDIFERÈNCIA RELIGIOSA: és un posicionament previ a la mateixa qüestió religiosa, perquè ni tan sols la contempla. La indiferència religiosa és, doncs, un punt de partida diferent als anteriors, ja que no respon a la pregunta per la dimensió transcendent o l’existència de Déu, senzillament perquè nega tot valor a la mateixa pregunta en si. POSICIONAMENT MENYSVALORATIU → la vida de l’ésser humà ni es pregunta, ni es planteja la religió, com diu Riuere, es considera que és una creença que no es pot regalar a cap ésser humà. (Posició de menyspreu).