Aproximació a Jesús: Història, Fe i Resurrecció
Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,38 KB
Aproximació a la persona de Jesús
El Jesús real
És el Jesús que va existir.
El Jesús històric
Jesús que es coneix per les fonts cristianes com no cristianes.
El Crist de la fe
És la resposta de fe dels primers seguidors de Jesús.
El naixement de Jesús
Tenim poques dades. Només hi ha dos textos: Mateu i Lluc.
Mateu
- L'anunci previ al naixement en la figura de Josep.
- El llenguatge simbòlic dels somnis.
- La virginitat de Maria.
- El tema dels mags.
Lluc
- Les anunciacions a Zacaries i a Maria.
- Els càntics de Maria, Zacaries i de Simeó.
Infantesa i vida oculta
La seva vida es desenvolupa a Natzaret. Jesús, en hebreu vol dir “Déu salva”. Viu en una família formada per Josep, el fuster, i Maria. La seva llengua materna era l'arameu, la llengua del poble. També coneixia l'hebreu. A partir del 6/7 anys compliria amb l'aprenentatge de la Llei, assistint a la sinagoga.
Vida i activitat pública
a/ Preparació per a la missió
Joan Baptista, seguint l'exemple d'anteriors profetes hebreus, vivia de forma austera, demanava el penediment dels pecats i anunciava la justícia de Déu. Morí decapitat en mans d'Herodes Antipas.
El baptisme de Jesús
El fet del baptisme sembla que està provat històricament.
Per comprendre el simbolisme catequètic del text cal dividir la segona part del text en les tres frases fonamentals:
- S'obriren els cels.
- L'Esperit de Déu baixà en forma de colom.
- Aquest és el meu fill, l'estimat.
El desert i les temptacions
Ens trobem davant un costum habitual en les cultures semites: estar en solitud per prendre decisions importants. Així doncs, és normal que Jesús es retirés al desert a pensar. L'experiència de l'Èxode:
- Temptació del messianisme materialista.
- Temptació del messianisme espectacular, màgic.
- Temptació del messianisme del poder i la glòria.
b/ Activitat itinerant
A la Galilea: Cafarnaüm com a centre. Es rodeja de seguidors. Comença a cridar els primers deixebles. Més tard els elegits, que seran instruïts per Jesús.
Pujada cap a Jerusalem. Jesús abandona la Galilea i marxa cap el sud, Samaria i Perea. Cada vegada més els fets i paraules de Jesús molesten més als escribes i fariseus.
Darrers dies a Jerusalem
a/ Entrada “triomfal” a Jerusalem. Aquesta proclamació té com a referent els símbols i els textos profètics:
- Jesús entra muntat en un pollí.
- El poble estenia els mantells.
c/ La darrera Pasqua
Jesús vol celebrar la Pasqua amb els seus deixebles. En aquest darrer sopar, segons els textos sinòptics, Jesús (en els textos sinòptics) deixa un signe: la fracció del pa (eucaristia) com un memorial.
L'evangeli de Joan, en canvi, fa servir el gest del lavatori dels peus, com a signe de l'amor que ha d'haver-hi entre els seus seguidors.
e/ Jesús és condemnat
Jesús va ser detingut i el seu cas va ser examinat davant el Sanedrí, on va ser condemnat per blasfèmia a pena de mort.
f/ Jesús mor a la creu
La creu era el mitjà que els romans tenien per executar els condemnats.
Jesús carrega la creu.
Tres grans signes
- Sobre el món, en no acceptar Jesús, signe de la llum, s'omple de la foscor del mal.
- La nova aliança és la sang de Jesús, la seva vida.
- Els no jueus, el centurió, reconeix i accepta el messianisme, la salvació de Jesús.
Un cop mort, abans de donar inici al repòs sabàtic, Jesús serà despenjat de la creu i sepultat en un sepulcre.
El Jesús de la fe, el Crist
Al poc temps, els deixebles, que havien deixat sol Jesús i havien fugit, tornen a Jerusalem i sorprenentment de la por i el silenci, passen a la valentia de predicar i anunciar el kerigma: “Jesús ha estat ressuscitat per Déu”.
A partir de la predicació dels apòstols i de la transmissió de la seva fe en Jesús, el Ressuscitat, els primers seguidors, els natzarens, van començar a elaborar petites confessions de fe. Aquestes primeres confessions són els títols cristològics: Jesús de Natzaret és el Crist.
Crist
Va ser el títol aplicat més sovint a Jesús. Crist vol dir Ungit = Messies. Aquest títol recorda la cerimònia que es feia per a la coronació dels reis: eren ungits amb oli, com a signe de la força que rebien de Déu.
Per als cristians, Jesús, és el Crist, l'enviat de Déu. Jesús és el Fill de l'Home.
En els Evangelis, Jesús s'aplica a si mateix el títol de Fill de l'home, que en subratlla la seva humanitat. Aquest Fill de l'home que es presenta davant de Déu representa el veritable Israel i és símbol de la humanitat del regne de Déu.
Jesús de Natzaret és el Senyor
En el Nou Testament, Jesucrist és reconegut i proclamat com a Senyor. És un dels títols que l'Antic Testament atribueix més sovint a Déu. Jahvè és el Senyor. Aplicat a Jesucrist és idèntic a l'utilitzat a Déu. Dir que Jesús és el Senyor va més enllà d'un senzill títol honorífic, implica referències a la preexistència i la divinitat de Jesús.
És la fórmula més antiga amb què els primers apòstols conferiren a Jesús ressuscitat una aura de divinitat.
Jesús de Natzaret és el Fill de Déu
L'Església dels primers temps va introduir el títol de Fill de Déu com a referència per a tots els temps. En Jesús, els cristians hi reconeixen Déu mateix. A Déu, Jesús l'anomena Abba.
Les aparicions, textos evangèlics que fonamenten la fe
La resurrecció no és un fet comprovable empíricament. Però sí que es pot comprovar que un cop mort Jesús, els seus seguidors, els deixebles, el van predicar com a salvador i ressuscitat. Els quatre evangelis, després de parlar de la narració en el sepulcre, expliquen diverses aparicions de Jesús. Totes aquestes narracions evangèliques volen significar una cosa fonamental: Jesús es va manifestar de forma excepcional als deixebles per fer-los testimonis seus.
Tres anotacions són comunes a totes aquestes narracions en parlar de les aparicions de Jesús ressuscitat:
- Jesús té la iniciativa.
- Els deixebles el reconeixen: Jesús, segons les diverses narracions, ha de vèncer els dubtes dels deixebles. Lluc insisteix fortament en la realitat de la presència de Jesús enmig dels seus amb les imatges del menjar i de compartir la taula. Així Jesús no és un pur esperit, sinó que mostra signes concrets de la seva vida.
- Els envia a anunciar-ho: no hi ha cap narració que no acabi amb un manament: que ho anunciïn als altres.