Aprenentatge: Teories i Conceptes Clau per a Integradors Socials

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,6 KB

Concepte d'Aprenentatge

Aprenentatge: Treballa el conjunt de respostes noves davant les estimulacions del món exterior o medi ambient que modifiquen la conducta de manera que la repetició de respostes semblants resulta cada vegada més còmoda i ràpida, perquè l'individu disposa d'estratègies i estructures que li ho facilitin.

L'interaccionisme: Els dos processos pels quals actuen els factors de desenvolupament en l'ésser són:
  • La maduració: que desenvolupa la càrrega genètica.
  • L'aprenentatge: que assimila, respon i s'interacciona amb el medi ambient.
L'integrador/a s'interessa per l'aprenentatge com a participant del desenvolupament de l'usuari.

Teories de l'Aprenentatge

1. Teoria del Condicionament Clàssic (Pavlov)

  • EI - Estímul Incondicionat
  • RI - Resposta Incondicionada
  • EC - Estímul Condicionat
  • RC - Resposta Condicionada

Incondicionat: Desencadena la conducta provocant de manera sistemàtica i invariable la resposta incondicionada.

Condicionat: Estímul neutre que acaba provocant la conducta, el seu valor com a desencadenant depèn de la resposta RI (Resposta Incondicionada).

Exemple: Gos / Menjar / Campaneta.

2. Teoria del Condicionament Operant (Skinner)

L'ésser tendeix a repetir comportaments que tenen conseqüències positives i evitar els que tenen conseqüències negatives, i abandonar comportaments que no ocasionen ni conseqüències positives ni negatives. Aquestes respostes permeten a l'ésser operar d'una forma més efectiva. El seu concepte central és el reforçament: Procés d'enfrontament d'una resposta d'acord amb les seves conseqüències.

  • Reforçament Positiu: Quan la presència de determinats reforçadors augmenta la probabilitat de la conducta (Ex: Escollir l'activitat del matí).
  • Reforçament Negatiu: Quan la presentació de determinats reforçadors disminueix la probabilitat de la conducta (Ex: No fer piscina).
  • Extinció: Es deixa de reforçar sistemàticament una resposta reforçada prèviament (Ex: No prestar-li tanta atenció).

Dos tipus de processos complementaris:

  • La Discriminació: Procés pel qual s'aprèn a donar una resposta en presència de cert estímul i només en aquest. Llavors, certs estímuls seran signes o senyals específics que regulen el comportament (Ex: Campana pati).
  • La Generalització: Procés pel qual es fa possible transferir l'aprenentatge efectuat per un estímul contextual concret a d'altres estímuls similars (Ex: Prohibit fumar).

3. Teoria del Modelatge (Bandura)

Aquesta teoria és una de les més aptes per al fonament i justificació de l'aprenentatge social. Les teories de Pavlov i Skinner no són suficients per explicar l'aprenentatge social. Podem distingir tres corrents:

  • Aprenentatge per Imitació: La imitació és una forma de simbolitzar i es detecta en els nens a partir de 2 anys. Per a l'aprenentatge social és necessari que el subjecte observi la conducta dels altres i la imiti. Un exemple d'aprenentatge per imitació és el llenguatge.
  • Aprenentatge per Identificació: És l'aprenentatge de rols, l'assimilació de la conducta que una determinada cultura considera adequada per a cada sexe o gènere, la introjecció que el nen fa de les figures i models familiars i molts trets de personalitat de nens i adolescents; es poden explicar els processos d'identificació amb la conducta dels progenitors, tutors legals, els amics, els ídols juvenils i de personatges històrics o fantàstics creats pels lideratges, mitjans de comunicació, publicitat, etc. Hi ha 4 processos amb la identificació: l'individu creu que comparteix atributs físics o psicològics amb el model, aquest experimenta emocions al mode del model, aquest vol ser com el model i finalment es comporta com el model.
  • Aprenentatge per Observació o Modelatge: A la persona que se li ofereix un model rep informació del model observat, adquireix representacions simbòliques del model, aquestes representacions li serveixen de guia per a les pròpies accions. Això li permet una àmplia gamma d'aprenentatge des de l'activació, inhibició o desinhibició de conductes preses prèviament fins a l'aprenentatge de respostes i habilitats noves per part de l'observador.

Entradas relacionadas: