Aprenentatge social: teories i processos

La socialitat s’adquireix i es desenvolupa

La socialitat s’adquireix i es desenvolupa al llarg de la nostra vida per l’efecte produït pel mediambient a través de les estimulacions i les adequades respostes a aquestes. La socialitat s’aconsegueix, a més de les predisposicions genètiques, per mitjà del complex procés d’aprenentatge. En conclusió, s’aprèn a ser social. L’aprenentatge és la troballa i conjunt de respostes noves davant les estimulacions del món exterior o medi ambient, que modifiquen la conducta, de manera que la repetició de respostes semblants resulta cada vegada més còmode i ràpida, perquè l’individu disposa d’estratègies i estructures que li ho faciliten.

El interaccionisme

Els dos processos pels quals actuen els factors de desenvolupament en l’ésser són: La maduració, que desenvolupa la càrrega genètica. L’aprenentatge, que assimila, respon, i s’interacciona amb el mediambient. A l’integrador/a l’interessa l’aprenentatge com a participant del desenvolupament de l’usuari.

Teoria del condicionament clàssic. PAVLOV

L’organisme aprèn a provocar determinades conductes que ja existeixen en el seu repertori comportamental com a resposta a certs estímuls ambientals inicialment neutres respecte a aquestes. E.INCONDICIONAT. Desencadena la conducta provocant de manera automàtica i invariable la RESPOSTA INCONDICIONADA.

E. CONDICIONAT

Estímul neutre que acaba provocant la conducta, doncs el seu valor com a desencadenant d’aquesta conducta depèn de la seva associació amb l’E.I. La resposta acaba sent una RESPOSTA CONDICIONADA. L’aprenentatge es produeix quan l’estímul condicionat E.C provoca la R.C en absència de l’estímul incondicionat inicial.

Teoria del condicionament operant. SKINNER

L’èsser tendeix a repetir comportaments que tenen conseqüències positives i evitar els que tenen conseqüències negatives, i abandonar comportaments que no ocasionen ni conseqüències positives ni negatives. Aquestes respostes permeten a l’èsser operar d’una forma més efectiva. El seu concepte central és el REFORÇAMENT: procés d’enfortiment d’una resposta d’acord amb les seves conseqüències.

REFORÇAMENT POSITIU

Quan la presentació de determinats reforçadors augmenta la probabilitat de la conducta (resposta).

REFORÇAMENT NEGATIU

Quan la presentació de determinats reforçadors disminueix la probabilitat de la conducta (resposta).

EXTINCIÓ

Es deixa de reforçar sistemàticament una resposta reforçada prèviament. El condicionament fa possible l’aprenentatge a través de dos tipus de processos complementaris: LA DISCRIMINACIÓ i LA GENERALITZACIÓ.

Teoria del modelatge. BANDURA

Aquesta teoria és una de les més aptes per el fonament i justificació de l’aprenentatge social. Les teories de PAVLOV I SKINNER no són suficients per explicar l’aprenentatge social.

Aprenentatge per imitació

La imitació és una forma de simbolitzar i es detecta en els nens a partir dels 2 anys. Per l’aprenentatge social és necessari que el subjecte observi la conducta dels altres i la imiti. Un exemple d’aprenentatge per imitació és el llenguatge.

Aprenentatge per identificació

L’aprenentatge de rols, l’assimilació de la conducta que una determinada cultura considera adequada per a cada sexe o gènere, la introjecció que el nen fa de les figures i models familiars i molts trets de personalitat de nens i adolescents; es poden explicar pels processos d’identificació amb la conducta dels progenitors, tutors legals, els amics, els ídols juvenils i de personatges històrics o fantàstics creats pels literats, mitjans de comunicació, publicitat.

Aprenentatge per observació o MODELATGE

A la persona que se li ofereix un model rep informació del model observat, adquireix representacions simbòliques del model, aquestes representacions li serveixen de guia per a les pròpies accions. Això li permet una àmplia gamma d’aprenentatges des de l’activació, inhibició o desinhibició de conductes apreses prèviament fins l’aprenentatge de respostes i habilitats noves per part de l’observador.

El concepte d’observació inclou

• L’aprenentatge de models oferts per la conducta d’altres.
• El modelatge verbal: imitar a partir de les instruccions verbals.

Es poden combinar ambdós. BANDURA, especifica que l’aprenentatge per observació depèn de 4 processos: Procés d’atenció, Procés de retenció, Procés de reproducció motora i Procés motivacional.