L'aprenentatge psicologia site:
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 53,97 KB
T-1: 1. FONTS DE LA PSICOLOGIA
-
Filosofia
Plató
Cos i anima independents
Aristòtil
L'ànima no és independent sinó una propietat especial de l'ésser viu.
-
Fisiologia
Ciència que estudia la funció dels éssers.
-
Mètode científic:
els humans pensen que tenim, alguna cosa que ens dona vida (ànima, esperit, ment).
La naturalesa de la ment →Quina?
- Material o no
- Controla el sistema nerviós o és part d'ell.
Interpretació dilema Ment-Cos:
-
Dualisme
El cos és material i la ment no. El cos desapareix, la ment és immortal.
-
Monisme
Tot està compost per matèria i energia. La ment és un producte derivat del
SN.
És difícil estudiar fenòmens que no són materials.
2. Descartes:
Els actes humans són deguts a estímuls ambientals
-
Voluntaris
Reaccions conscients, governades per la ment
-
Involuntaris
Reaccions automàtiques a estímuls externs
Els nervis envien al cervell els estímuls detectats pels sentits. Els actes voluntaris són independents dels estímuls externs. La glàndula pineal connecta el cervell a la ment, allofísic amb allò mental.
Laglàndula pineal és la base del cervell que connecta el cervell amb la ment. (físic amb el que és mental). Sans, melatonina, canvis de llum i creativitat.
3. ESCOLES
Estructuralisme
- Estudi dels continguts mentals ( sensacions, sentiments i imatges)
-
Mètode
Introspecció ( autoreflexió conscient de les experiències, emocions ,idees...)l'experimentació.
- Estudis de TR temps que triga un organisme a reaccionar davant d'un estímul.
Autor
Wilhelm Wundt (1879) i Tichener.
Funcionalisme
- Estudi del funcionament dels processos mentals que permeten l'adaptació a l'ambient i l'entorn social
- Estudi de les emocions ( sensacions que tenim de les nostres percepcions) com l'aprenentatge és un dels mecanismes psicològics més importants de cara a l'adaptació, l'objete principal de la investigació funcionalista serà l'aprenentatge (com ho era la sensació pels estructuralistes). Molts principis funcionalistes seran acceptats pel conductisme.
- Estudi de les diferències individuals
Autor
William James i John Dewey.
La Gestalt:
- Percebem la realitat en estructures i no de forma aïllada del context
- La percepció
NO és un compost de sensacions: el tot és més que la suma de les parts.
- Estudi dels processos mentals, la percepció.
Autor
Wertheimer i Köhler.
Psicoanàlisis:
- Està en contra de la consideració filósòfica de la racionalitat de la ment. L'inconscient determina la conducta
- Instints biològics Personalitat
- Mètode: introspecció, interpretació dels somnis.
Autors
Freud i Jung.
Conductisme
- Objectivitat de la conducta
- Predir la R d'un individu davant d'un E determinat E R
- L'ambient determina la Conducta
- Totes les conductes són apresse-
Origen
Teories de Darwin
Cognitivisme
- El pensament determina la conducta i els sentiments.
- Metàfora ment ordinador( percepció, memòria...) constructivisme (Piaget): durant el desenvolupament el nen construeix el seu coneixement a partir de la maduració, aprenentatge i l'experiència
- La persona és un processador actiu de la informació de l'entorn.
Autor
Skiner (experiment rata)
4. PSICOLOGIA HUMANISTA
- El subjecte és el responsable de les seves accions
-
Objectiu
Assolir l'autorealització
- Importància del context interpersonal
Autor:
Carl Rogers.
Piràmide de Maslow:
-
Autorealització
Moralitat, creativitat, espontaneïtat, falta de prejudicis, acceptació de fets, resolució de problemes.
-
Reconeixement
Autoreconeixement, confiança, respecte, èxit.
-
Afiliació
Amistat, afecte, intimitat sexual.
-
Seguretat
Seguretat física, d'ocupació, de recursos, moral, familiar, de salut, de propietat privada.
-
Fisiologia
Respiració, alimentació, descans, sexe, hemostasis.
Característiques de la psicologia:
- És una ciència experimental. Fa servir el mètode científic
- És una ciència eclèctica( recull dades d'altres ciències com la biologia, sociologia...)
- Té diferents camps d'aplicació (clínica, social...)
Objectius de la psicologia:
Descriure. Explicar. Predir. Controlar
5. BRANQUES DE LA PSICOLOGIA:
Psicologia Bàsica:
- La psicologia bàsica és la branca de la psicologia que s'encarregad'investigar, fer experiments i nous coneixements per la psicologia.
- Ex com aprèn la gent?
Psicobiologia
Psicologia social
Psicologia de l'aprenentatge
Psicologia evolutiva
Psicologia diferencial
Psicologia Aplicada:
- La psicologia aplicada, en canvi, és la branca de la psicologia que utilitza els coneixements generats per la psicologia bàsica per passar-los en acció.
- Com podem ajudar nens deficients a ser autònoms?
Psicologia educativa
Psicologia clínica
Psicologia del treball
6. MÈTODES DE LA PSICOLOGIA
El mètode científic:
- Observació d'un fenomen.
- Formulació d'hipòtesis
- Contrastació d'hipòtesis
- Lleis... Relació entre dues o més variables demostrada empíricament.
Ex: lleis de Kepler del moviment planetari.
- Teories... Agrupació de diferents lleis relacionades sobre un tema.
Mètode descriptiu vscorreccional
- Descriptiu: observació objectiva i sistemàtica de la conducta. Enquestes, estudis de casos
- Correlacional: relació existent entre dues variables.
Positiva: dos fets augmenten o disminueixen alhora. Relació directa. Ex: calor i menjar gelats
Negativa: la relació és inversa, quan una augmenta l'altre disminueix. Ex: depressió i autoestima.
Hipòtesi:
Nul·la: els canvis fets per l'investigador no alteren el resultat
Alternativa: en variar una condició també ho fan els resultats
Variable Independent (VI): la que manipula l'investigador en l'experiment.
Variable dependent (VD): aspecte de la conducta que es vol estudiar. Depèn de la VI.
La mostra (individus que fan la prova):
La mostra:
- Atzar.
- Estratificada: ha de representar proporcionalment les característiques rellevants de cada població. Per exemple, si s'ha d'estudiar els hàbits d'estudi dels universitaris en l'àmbit nacional i el 54% de la població universitària és masculina, el 54% de la mostra també serà.
- Validesa interna: les VI que manipulem produeixen realment els efectes observats sobre les VD objecte d'estudi.
- Validesa externa: els resultats obtinguts a l'experiment poden aplicar-se en altres contextos o en altres tipus de grups, éssers... (Necessari perquè els resultats siguin satisfactoris i reals).
T-2: FILOGÈNESI VERSUS ONTOGÈNESI
Filogènesi
Estudi del desenvolupament de les línies evolutives i la formació d'espècies a partir d'altres preexistents
Ortogènesi
Part de la biologia que estudia el creixement i desenvolupament d'un individu
L'EVOLUCIÓ DELS ORGANISMES:
Fixisme
Els organismes són tal com van aparèixer en el moment de la creació. No hi ha evolució, les espècies són sempre iguals
Evolucionisme
Els éssers vius canvien i evolucionen amb el temps. Descendeixen avantpassats comuns. Lamarck i Darwin
2.1. EVOLUCIONISTES
Lamarck:
Adaptació a l'ambient mitjançant l'herència dels caràcters adquirits. La funció crea l'òrgan, Impuls vital cap a la perfecció com a motor de l'evolució. No hi ha un antecessor comú, els organismes procedeixen de línies evolutives independents.
Darwin
Els éssers vius es desenvolupen a partir d'organismes primitius (ascendència comuna). La selecció natural.
2.2. LLEIS DE L'EVOLUCIÓ:
Diversificació
Les espècies augmenten amb el temps
Irreversibilitat
Els canvis són irreversibles. Quan un òrgan es perd no es recupera.
Perfecció
L'evolució tendeix a aquest fi
Creixement cranial:
en mida i qualitat.
COM ES POT EXPLICAR LA VARIABILITAT GENÈTICA I LA TRANSMISSIÓ DELS CARÀCTERS A LA DESCENDÈNCIA:
3.1. Mendel:
L'evolució és el resultat de petites mutacions, recombinació genètica, aïllament i selecció natural. Conceptes de genotip i fenotip.
Genotip: Conjunt dels gens d'un individu, d'acord amb la seva composició al·lèlica
Fenotip: Manifestació variable del genotip d'un organisme en un ambient determinat
3.2. CONDUCTA ANIMAL:
Etologia
Estudia el comportament animal en el seu ambient natural.
Autors
Konrad Lorenz i Tinbergen.
Psicologia animal:
estudi de la conducta i aprenentatge animal en condicions controlades (laboratori).
Autors
Skinner i Pavlov.
T-3:
NEURONES:
Nòduls de Ranvier: incrementen velocitat, transmissió impuls nerviós. Faciliten l'entrada/sortida de potassi i sodi dins la cèl·lula
L'IMPULS NERVIÓS:
En repòs les neurones estan polaritzades. L'interior és negatiu (-) i l'exterior és positiu(+) Aquestadiferència de càrrega s'anomena potencial de membrana.
Quan un estímul físic o químic actua sobre la membrana en repòs, la membrana reacciona. Els estímuls obren els canals de sodi (Na+) entrant a l'interior i fent-ho positiu (despolarització).
El nou potencial positiu a la cara interna de la membrana permet que s'obrin altres canals de la neurona. Així es propaga el potencial d'acció. El potencial d'acciótransmès és l'impuls nerviós.
Quan el potencial arriba a +35 mil·livolt es tanquen els canals i deixa d'entrar Na+. La Bomba comença a treure a fora Na+ i introduir K+ i així torna a la situació inicial de repòs. (repolarització)
TIPUS DE NEURONES:
3.1. SEGONS ESTRUCTURA:
Unipolars
Una sola prolongació
Bipolars
2 prolongacions. Moltes són sensorials
Multipolars
Motores, 1 això i moltes dendrites
3.1. SEGONS LA FUNCIÓ:
Sensorials o Aferents:
dels teixits a l'interior
Motores o Eferents:
de la medul·la i cervell als músculs i glàndules
CÈL·LULES GLIALS:
Envolten i mantenen les neurones... astròcits
Protecció i manteniment de les neurones...Micròglia
Produeixen mielina ( facilita la transmissió de l'impuls nerviós)...Oligodendròcits
Cèl·lules de Schwann-suport i manteniment, nervis sistema nerviós perifèric. Fabriquen la mielina SNP
Substància
Blanca:
està formada pel conjunt d'axons i beines de mielina de les neurones i conformen l'interior del cervell
Substància grisa
:
Està formada pel conjunt de cossos cel·lulars i pentrites de les neurones
4.1. NEUROTRANSMISSORS:
Serotonina
Estats d'ànim, ingesta,són i regulació del dolor. Prové de l'aminoàcid Triptòfan.
Dopamina
Es troba als ganglis basals i permet el control del moviment per part del cervell. També intervé en les emocions, aprenentatge i plaer.
Es forma a partir de la Tirosina, aminoàcid que obtenim de la dieta
Gaba
: Acció inhibitòria. És el que redueix l'activitat neuronal. Una de les funcions més importants del GABAés la capacitat per minimitzar l'estrés i l'ansietat. La ingesta de cafeïna, inhibeix la capacitat de del GABA per unir-se als seus receptors. L'exercici físic augmenta la producció de GABA.
Acetilcolina
Neurones colinèrgiques (components: turó i acetat). Moviments musculars, fase REM del son (zona, protuberància), aprenentatge i memòria.
Noradrenalina
Respostes d'emergència: acceleració del cor, dilatació dels bronquis...
També intervenen en la ingesta i conducta sexual
Receptors
Cèl·lules nervioses que connecten amb l'ambient informant-nos dels possibles canvis al nostre cos.
Efectors
Òrgans que fan les respostes als estímuls ordenats pel SNC
4.2. SUBSTÀNCIES QUE AFECTEN EN ELS NEUROTRANSMISSORS:
ALCOHOL
Augmenta l'efecte del neurotransmissor GABA. Aquest neurotransmissor és inhibidor, és a dir, dificulta la producció del potencial d'acció de les neurones, per aquest motiu l'alcohol disminueix l'activitat del sistema nerviós, i produeix entorpiment del pensament, trastorns en els moviments, i en quantitats més grans pèrdua del coneixement i coma.
ANTIDEPRESSIUS
(p. Ex. Prozac) augmenten l'efecte del neurotransmissor serotonina impedint que sigui recaptat per la terminació de la fibra nerviosa, de manera que roman més temps unit al receptor i fa més efecte. Tot i que la causa de la depressió encara és molt poc coneguda, d'alguna manera l'augment dels efectes de la serotonina millora l'estat d'ànim dels pacients.
ANTIPSICÒTICS
S'utilitzen per tractar els símptomes dels pacients amb esquizofrènia, i actuen bloquejant el receptor del neurotransmissor dopamina. Sembla que a l'esquizofrènia hi ha un excés d'activació d'aquest receptor.
CAFEÏNA
Bloqueja el receptor del neurotransmissor adenosina, que és un dels diversos neurotransmissors que intervenen en la producció del son. Per això la cafeïna té l'efecte de "mantenir-nos desperts".
COCAÏNA
Augmenta l'efecte del neurotransmissor noradrenalina, impedint que sigui recaptat. Això produeix excitació, eufòria i disminució de la sensació de fatiga.
NICOTINA
La nicotina activa a un dels diversos tipus de receptors a què s'uneix el neurotransmissor, acetilcolina. Això, alhora, activa la producció del neurotransmissor dopamina, un dels efectes del qual és produir addicció. La nicotina és una de les substàncies més addictives que es coneixen.
OPIOIDES
(p. Ex. morfina o Heróïna) Activen el receptor d'un grup de neurotransmissors anomenats endorfines i encefalines, que serveixen per interrompre la transmissió del dolor.
TRANQUIL·LITZANTS
(p. Ex.Valium) augmenten l'efecte del neurotransmissor GABA disminuint l'activitat del sistema nerviós.
4.3. DIVISIÓ DEL SN:
El sistema nervióssomàticestà format per neurones sensitives que porten informació (per exemple, sensació de dolor) des dels receptors sensorials–, fins al sistema nerviós central (SNC)
4.4. ÀREES SNC
Cerebel
Regula el moviment.
Bulb raquidi:
digestió, respiració, sistema cardiovascular.
Medul·la
: recull i envia la informació somatosensorial al cervell i distribueix les fibres motores cap als músculs i glàndules.
Protuberància o pont de Varoli
:
connectar la medul·la espinal i el bulb raquidi amb estructures superiors com els hemisferis del cervell o el cerebel. També té un paper important en la son i l'estat d'alerta.
Tàlem
( regula tota la informació sensorial i motora).
Hipotàlem
Regula el SNA i l'endocrí (hormones).
TELENCÈFAL
Escorça cerebral:
envolta els hemisferis.
Ganglis basals:
moviments automàtics i el processament lingüístic.
Sistema límbic
:
situat al lòbul temporal. Influeix en la motivació i les emocions.
Destaquen dues regions:
l'Hipocamp (memòria) i l'amígdala (emocions).
HEMISFERIS CEREBRALS I LÒBULS:
-
Lòbul frontal:
funcions mentals superiors ( pensar, planificar, decidir). Possibilita que siguem conscients de les nostres emocions
-
Lòbul temporal:
oïda. Olfacte, llenguatge i memòria.
-
Lòbul parietal:
sensacions corporals: tacte, temperatura, pressió...
-
Lòbul occipital:
visió
PROTECCIÓ DEL SISTEMA NERVIÓS:
- El líquid cefalorraquidi té diverses funcions de les quals destaquen:
- Actua com amortidor i protegeix de traumatismes al sistema nerviós central.
- Proporciona a l'encèfal el suport hidropneumàtic necessari contra l'excessiva pressió local.
- Elimina metabòlits del sistema nerviós central.
Meninges →recobreixen el cervell i la medul·la.
7.1. SISTEMA ENDOCRÍ:
7.2. QUADRE RESUM DE LES HORMONES:
PATOLOGIES CEREBRALS:
- Epilèpsia.
- Alzheimer.
- Parkinson.
- Autisme.
- Esclerosimúltiple.
8.1. ALZHEIMER:
Masses anormals (plaques Amiloides) i cossos retorçats de fibres (cabdells o massesneurofibril·lars)
Es reconeix com comença, això si, l'inici és de 10-20 anys abans dels primers indicis.
Es comencen a desenvolupar a l'escorça endorrinal els cabdells i a l'arrivar a l'Hipocamp comporta la pèrdua dels records.
MÈTODES D'EXPLORACIÓ CEREBRAL:
Electroencefalografia (EEG): Mesura els senyals elèctrics del cervell generats en forma d'ones alfa, beta, delta i tetha. La presència d'ones anormals ajuda en el diagnòstic d'epilèpsies, tumors i altres alteracions.
Tomografia axial assistida per ordinador (TAC):
Imatge de rajos x que permet mesurar el flux sanguini cerebral. Genera imatge de l'anatomia del cervell.
Tomografia per emissió de positrons (PET):
Dona imatges de l'activitatmetabòlica cel·lular amb un radiotraçadorradi activo. El radiotraçador més freqüent és glucosa marcada con fluor 18. Amb ell podem localitzar el consum de glucosa i veure si hi ha àrees amb un metabolisme molt alt de glucosa, típic dels teixits neoplàsics
Ressonància magnètica (IRM
):
Mesura el consum d'oxigen. Elsescànersd'IRMsón particularment apropiats per obtenir imatges de les parts no òssies i dels teixits tous del cos. Difereixen de la tomografiacomputarizada (TC), en el fet que no fan servir la radiació ionitzant dels rajos X. El cervell, la medul·la espinal, nervis, aixícom a músculs, lligaments i tendons es veuen millor.
T-4:
Estímul
: energia física, mecànica, química, tèrmica que excita o activa un receptor sensorial.
Sensació
: detectar quelcom a través dels sentits i dels receptors interns sense que hagi estat elaborat o tingui un significat.
Percepció
: Procés constructiu pel qual organitzem les sensacions i captem FORMES o CONJUNTS amb significat.
CARACTERÍSTIQUES:
- Procés constructiu:
el subjecte en percebre està condicionat pel seu aprenentatge, experiència, personalitat i cultura.
- Procés d'adaptació a l'ambient:
canviant en el que vivim.
- Procés de selecció:
la informació és excessiva, percebem el que és rellevant gràcies a l'atenció ( activitat conscient que inhibeix interferències i orienta els sentits).
LLINDARS SENSORIALS:
- Llindar absolut:
Quan percebem alguna cosa per primera vegada.
- Llindar diferencial:
és la menor variació que podem percebre després d'això.
FASES DEL PROCÉS PERCEPTIU:
Transmissió
La informació codificada és enviada mitjançant impulsos nerviosos al cervell.
Processament de la informació: el cervell organitza i interpreta la informació.
CLASSIFICACIÓ DELS ÒRGANS SENSORIALS:
Cinestèsia
: Sensacions que té la persona sobre el propi cos: el moviment muscular, el pes, la posició i el sentit de l'equilibri.
3.1. LA VISTA
Còrnia
: part de l'ull en contacte amb l'exterior. Refracta la llum.
Humor aquós:
fluid que aliment a la còrnia
Iris
: darrere l'Humor aquós, controla la quantitat de llum canviant la grandària de la pupil·la.
Cristal·lí
Enfoca la llum en la retina
Humor vitri:
evita la desviació de la llum.
Retina
Conté els receptors sensibles a la llum (cons i bastons)
Nervi òptic:
interpreta imatges.
PROBLEMES DE VISIÓ
3.2. L'OÏDA:
Externa
Rep els sons i els envia al timpà, mitjana transmet les vibracions fins a la còclea.
Interna
La còclea conté les cèl·lules ciliars. Envien el senyal a través del nervi auditiu al lòbul temporal on l'estímul elèctric es processa.
TEORIES DE LA PERCEPCIÓ:
L'escola de la Forma (Gestalt) figura i fons:
és l'organització més simple.
Lleis gestàltiques:
Llei proximitat: els estímuls pròxims tendim a agrupar-los.
Llei semblança:
els estímuls semblants (forma o color) tendim a agrupar-los.
Llei continuïtat:
percivim units estímuls que tenen una continuïtat.
Llei contrast:
la percepció d'un element està influïda per la relació que té amb els -
altres del conjunt.
Llei tancament:
encara que algunes parts estiguin ocultes o faltin tendim a percebre les imatges com un tot.
TEORIA COGNITIVA:
Estudia com les persones processen la informació i es representen el món, i com aquestes representacions determinen la conducta.
Metàfora ment-ordinador: L'ordinador rep les dades i les tracta gràcies a un programa. La persona disposa d'esquemes cognitius per interpretar la informació.
Esquema cognitiu: conjunt organitzat de dades guardat a la memòria per interpretar la realitat i on també guardem les nostres experiències i coneixements.
FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA PERCEPCIÓ:
Externs
Intensitat. Repetició. Grandària- Novetat
Interns
Atenció. Motius. Interessos i valors. Característics de l'observació. Cultura
TRASTORNS PERCEPTIUS
- Agnòsia incapacitada de reconèixer o identificar estímuls per un sentit particular.
-
Il·lusions
Deformació de l'objecte percebut originada per la mala interpretació de les dades sensorials.
-
Al·lucinació
Percepció il·lusòria que no té correspondència amb la realitat, experiència sensorial sense estímuls externs.
ATENCIÓ:
Característiques:
- Activitat CONSCIENT que inhibeix tot allò que pugui interferir en l'objectiu determinat.
- Orienta els sentits, els esquemes de coneixement.
- Pot patir modificacions. Disminueix quan mengem o bebem molt alcohol,
- No tot el que estimula els nostres receptors sensorials es transforma en representació mental.
Factors que la determinen:
- Individuals del subjecte:
Estat físic, fatiga mental, són
Fàrmacs, aliments, cafè
Maduresa individual
Factors de l'estímul:
Intensitat
Previst/imprevista
Novetat
Proximitat de l'estímul