Aprenentatge Motor: Estratègies, Estils i Avaluació

Estratègies i Estils d'Ensenyament en l'Aprenentatge Motor

Acondicionament del Medi

Tipus 1: Objectiu no especificat, operacions especificades.

Tipus 2: Objectiu i operacions especificades.

Característiques de les Tasques

• Ajustades a l'objectiu didàctic.
• Significatives (que aportin).
• Permetin diferents ritmes d'aprenentatge.
• Segueixin una progressió.
• Partin del que l'alumne sap.

Classificació de les Estratègies

Plantejament de Tasques

1. Complexitat: Tasques més i menys senzilles.

2. Alta o Baixa Organització:

• Alta: Execució estructurada segons la seqüència.
• Baixa: Execució estructurada, seqüència variable (esports d'equip).

Tipus d'Estratègies en la Pràctica

Estratègia Global vs. Estratègia Analítica

• Estratègies apropiades:
  • Tasques complexes i d'alta organització: estratègies analítiques.
  • Tasques simples i de baixa organització: estratègies globals.

Analítica Pura: Tasca dividida en parts. Execució comença per la part més important i es practica cada component aïlladament. Exemple: Golf.

Analítica Seqüencial: Tasca dividida en parts. Execució seqüencial: A, B, C, D, A+B+C+D.

Analítica Progressiva: Tasca dividida en parts. Execució progressiva: A, A+B, A+B+C, A+B+C+D, A+B+C+D+E. Exemple: Salt de perxa.

Global amb Modificació de la Situació Real: Execució de la tasca amb condicions modificades per facilitar-la. Exemple: Badminton amb xarxa baixa.

Global amb Polaritat de l'Atenció: Execució de la tasca completa, però amb atenció en un aspecte concret. Exemple: Tombarella endavant, fixar-se en el coll.

Global Pura: Execució de la tasca completa.

Didàctica Tradicional

Comandament directe, caràcter analític, ordre. Desplaçament i canvi interaccional professor-alumne.

Classificació de l'Enfocament Instruccional

A. Instrucció Directa (Reproducció de Models):

• Existència d'una solució de rendiment definitiva.
• Comunicació de la solució per part del professor.
• Aplicació a l'ensenyament d'habilitats esportives específiques.
• Èmfasi en el resultat.

B. Ensenyament mitjançant la Recerca i el Descobriment:

• Adaptació de la conducta motriu a les circumstàncies.
• Flexibilitat en les respostes i presa de decisions.
• Capacitat de decisió per part de l'alumne.
• Èmfasi en el procés.

Estils d'Ensenyament (Muska Mosston, 1993)

Estil A. Comandament Directe: Resposta immediata, execució precisa i sincronitzada. Exemples: Dansa, aeròbic, gimnàstica.

Estil B. Assignació de Tasques: Temps per a cada alumne, feedback individual, tasques segons model. Exemples: Posició de sortida en cursa, alpeig de tennis, salt mortal.

Estil C. Ensenyament Recíproc: Feedback immediat del company, criteris d'execució i feedback, desenvolupament d'habilitats socials. Exemples: Badminton, roda.

Estil D. Autocorrecció: Feedback a un mateix, identificació de limitacions i èxits. Exemple: Jocs de punteria.

Estil E. Inclusió: Mateixa tasca amb diferents graus de dificultat. Alumne decideix el nivell.

Estil F. Descobriment Guiat: Professor guia l'alumne cap a un objectiu predeterminat. Alumne participa en la recerca de solucions.

Estil G. Resolució de Problemes: Diferents respostes a una pregunta. Alumne considera el problema de forma individual i troba solucions. Exemples: Activitats i esports variats.

Estil H. Disseny de Programes Individuals: Alumne dissenya la pregunta o problema. Basat en les capacitats de l'alumne. Requereix experiència prèvia amb altres estils.

Estil I. Alumnes Iniciats: Alumne decideix el tema i les solucions, preparació, execució i avaluació. Similar a l'estil H.

Estil J. Autoensenyament: Alumne pren totes les decisions. Formació autodidacta.

Estils de Reproducció: A, B, C, D, E.

Estils de Producció: F, G, H, I, J.

Microensenyament (Sánchez Bañuelos, 1990)

Subgrups de 8-12 alumnes per a una millor atenció en grups nombrosos.

Grups de Nivell

Divisió de la classe en subgrups homogenis segons el nivell. Assignació de tasques adequades a cada nivell.

Agrupaments

Treball en grup més productiu que el treball individual. Aprenentatge en un marc social.

Agrupament Homogeni: Tot el grup fa el mateix.

Agrupament Homogeni amb Grups Diferenciats: Subgrups amb activitats diferents segons el nivell.

Agrupament Homogeni amb Treball Individualitzat: Cada alumne segueix el seu ritme amb material individualitzat.

Agrupament Flexible Parcial: Agrupament homogeni en algunes activitats i per nivells en altres.

Agrupament Flexible Total: Distribució dels alumnes en diferents grups segons el nivell en totes les activitats.

Aprenentatge Motor

Conjunt de processos associats a la pràctica o experiència que provoquen canvis permanents en el comportament.

Canvis (J. Riera):

1. Neuronals: Connexions sinàptiques i circuits nerviosos.
2. Perceptius i Motors: Canvis mecànics de percepció i execució.
3. Personals: Estat d'ànim, noves situacions.
4. Relacions amb l'Entorn: Noves relacions, inestables i amb demanda d'atenció.

Procés sense fi i de caràcter positiu. Aprenentatge personal, influència d'altres subjectes. S'aprèn a aprendre, les situacions ajuden a aprendre.

Fases de l'Aprenentatge Motor:

A. Fase Cognitiva (Inicial): Adaptació al perfil inicial de l'alumne, tasques adequades. Executions lentes i sense èxit. Informació clara i concisa.

B. Fase Associativa (Intermèdia): Augment de la capacitat de percepció i processament. Millora la programació i anticipació del moviment. Automatisació dels gestos.

C. Fase Autònoma (Final): Habilitat en entorns variables. Determinació dels elements importants per actuar de manera efectiva.

Recorda:

• Fase Cognitiva: Idea clara de l'objectiu.
• Fase Associativa: Fixació/diversificació.
• Fase Autònoma: Control i automatització.

No hi ha aprenentatge sense inquietud. Per aprendre, cal enfrontar-se a allò que es fa.

Tipus de Transferència

Transferència Positiva: Informació entre activitats millora el rendiment.

Transferència Negativa: Informació entre activitats disminueix el rendiment.

Transferència Proactiva: Aprenentatge consolidat afecta un de nou.

Transferència Retroactiva: Nou aprenentatge afecta altres ja efectuats.

Transferència Vertical: Aprenentatge anterior facilita un de nou de major complexitat.

Transferència Lateral: Aprenentatge anterior facilita un de nou de similar dificultat.

Factors de la Situació d'Ensenyament-Aprenentatge

• Informació clara i fàcil de comprendre.
• No sobrecarregar amb massa informació.
• Opinions contradictòries sobre la utilitat de la demostració.

Avaluació

Comparació entre els objectius i els resultats obtinguts.

Tipus d'Avaluació:

Tradicional: Èmfasi en el resultat i el rendiment. Tests de rendiment físic, motor i d'execució tècnica.

Actual: Observació del procés d'aprenentatge. Prioritat a les intencions educatives. Perspectiva de nous continguts.

Fases de l'Avaluació:

1. Recollir informació.
2. Anàlisi de les dades i valoració dels resultats.
3. Prendre una decisió.

Característiques de l'Avaluació:

• Contínua.
• Global.
• Diversificada.
• Coherent.
• Concreta.
• Participativa.

Comunicació

Canals de Comunicació:

• Visual: Demostració, simulació, mitjans visuals.
• Auditiu: Descripció, explicació, sons d'ajuda.
• Tàctil-Kinestèsic: Guies.

Definició i Tipus de Comunicació:

Intercanvi de significat entre persones. Transmissió i percepció de missatges.

Comunicació Verbal i No Verbal.

Comunicació No Verbal:

Postures, distàncies, gestos, expressions facials, forma de moure's, forma de mirar.

Tècniques de Comunicació Eficaç:

• Escolta activa.
• No acumular emocions negatives.
• No parlar del passat.
• Evitar generalitzacions.
• Escollir el moment i lloc adequat.
• Cuidar la comunicació verbal.

Tècniques de Comunicació Verbal:

• Bona gesticulació.
• Confiança.
• Ordre en les explicacions.
• Elements de suport.
• Llenguatge clar.
• Creença en el que es diu.
• Animació i motivació.
• Èmfasi en les frases importants.

Professor Competent

• Anima i motiva.
• Adaptació a les capacitats dels alumnes.
• Implicació al centre.
• Il·lusió i compromís.
• Gestió i exigència.
• Educació en actituds i valors.