L'aprenentatge de la lectura i l'escriptura en els infants

Els tres tòpics que podem trobar en aquest text són:

El primer tòpic: La creença que, quan els infants arriben a primer curs de primària, ja han de saber escriure

En quant a aquest tòpic, cada nin és un món i no tots tenen el mateix ritme per aprendre a escriure i llegir. Algunes escoles pensen que els infants han d’escriure i llegir al acabar parvulari, però en Ferreiro i Teberoski diuen que és un procés llarg que es desenvolupa en un període que va dels quatre anys als set anys. En principi és a primària on els nins aprenen a llegir i escriure i els mestres d’aquest nivell estan un poc estressats perquè han de seguir un currículum.

El segon tòpic: Cal ensenyar a descodificar i després ja vindrà la comprensió

Ensenyar a llegir i escriure s’ha associat a l’ensenyament directe dels sons i lletres. Per a una gran part dels adults, la comprensió no forma part de l’estadi inicial, abans utilitzaven les cartilles per ensenyar a llegir i escriure, i encara avui alguns llibres, o llibres que només hi surten les lletres que s’han treballat, passant del significat que pugui tenir per a l’infant.

Avui en dia tenim més coneixement sobre les activitats mentals que permeten llegir i escriure. Sabem que escriure i llegir són processos que comprenen tipus diferents d’activitats mentals. Per això apostem per un ensenyament del desxiframent que parteixi de la recerca de sentit i que prioritzi la comprensió i l’expressió per sobre de qualsevol altre aspecte. L’aprenentatge de la descodificació va lligat amb la comprensió.

El tercer tòpic: La còpia de paraules i textos ben escrits és el millor mitjà per aprendre a escriure bé

La còpia és un exercici d’atenció, que podem utilitzar com mitjà per tenir els infants ocupats, podem trobar dos tipus de treball de còpia.

El primer: La còpia com a pràctica del traç. En aquest punt parlem de la cal·ligrafia, els infants acaben relacionant escriure amb fer les lletres essencialment. Es evident que els infants han de desenvolupar una bona destresa manual, per això es important que els mestres realitzin activitats per desenvolupar el moviment de pinça. Però no només per fer bona lletra, sinó per realitzar moltes tasques i diferents: retallar, cuinar, cosir i, també, per acariciar. Ha l’escola es important el desenvolupament de la psicomotricitat fina amb activitats diverses i variades, com modelar amb fang, retallar, pintar, cosir, remenar, etc.

Només al final d’aquest procés és quan serà interessant i productiu automatitzar el traç de les lletres. Els primers passos que fa l’infant és posar lletres sense valor sonor, posa lletres del seu nom però en ordre diferent. Per més que l’infant sàpiga el nom, de les lletres, no lo serveix per simbolitzar el so de la paraula. Per això, en aquesta etapa, els infants utilitzen les lletres majúscules anomenades lletres de pal. Mes endavant, quant els infants identifiquen cada síl·laba amb un símbol o una lletra, també utilitzen lletra de pal.

El segon: La còpia per evitar les faltes i adquirir bons models. Hi ha que revisar la idea que tenim sobre les faltes d’ortografia d’un aprenent d’escriptor. Les errades i els encerts ens indiquen el grau d’adquisició del procés i sempre són motius per aprendre. Cal reflexionar, conjuntament amb els infants, sobre els escrits per anar descobrint progressivament les regles i aplicar-les. Cal revisar i canviar, afegir o suprimir el que calgui fines aconseguir que el text agradi i estigui bé. Aquesta és la meravella del text escrit, que es pot refer tantes vegades com es vulgui. Si els infants només copien, no serà possible ensenyar a revisar, ni establir criteris per fer-ho.