Aplicació de Fons: Actiu i Passiu Bancari

Aplicació de fons: l'actiu bancari

El passiu bancari constitueix l'origen dels fons que aquestes entitats inverteixen en els diferents elements que formen el seu actiu. Les partides que formen l'actiu (= béns, en ser un banc també té els préstecs que concedeix als clients) són concessions de fons dels diners. El banc vol assegurar-se que cobrarà. Estudia la solvència del client.

Factors que influeixen en la concessió d'operacions d'actiu

Risc, termini i compensació

A. Seguretat de l'operació

Cap banc o caixa està disposat a prestar diners si no té certa seguretat que li serà retornat, juntament amb els seus interessos, en el termini acordat. Ja que un alt volum d'impagats suposaria la fallida de l'entitat, la seva desaparició i la pèrdua de la major part dels estalvis rebuts dels seus clients.

A les entitats de crèdit solament els interessen les operacions financeres que els suposaran la devolució dels fons lliurats, conforme als pactes, sense que se sofreixin retards en les amortitzacions ni calgui exercir pressió sobre els prestataris. Per solucionar problemes, se sol·liciten una sèrie de garanties materials i personals amb les quals poder recuperar els diners concedits.

B. Termini de l'operació

Les entitats de crèdit tenen en compte que existeixi una correlació entre els terminis de recuperació dels diners que presten i els terminis de devolució dels saldos als seus clients. Si es produís un desfasament significatiu entre tots dos períodes de temps, l'entitat podria tenir dificultats per retornar els diners quan ho sol·licitessin els seus clients o, per contra, tenir un excés de liquiditat no prestada amb el consegüent descens de rendibilitat.

Solen preferir prestar a terminis curts, ja que un període breu per retornar els diners permet, entre altres, els següents avantatges per a l'entitat prestadora:

• Poder atendre a més clients en augmentar la velocitat de rotació dels fons prestables.
• Incrementar la rendibilitat per cobrament de comissions
• Distribuir el risc d'impagats entre major nombre de prestataris.
• Poder incrementar la penetració als mercats en augmentar la capacitat de concessió de facilitats financeres.
• Augmentar la rendibilitat per interessos, tendeixen a l'alça, a causa que recuperar amb rapidesa els diners prestats permet posteriors inversions més rendibles. Pels crèdits a curt termini se solen cobrar majors tipus d'interès que pels crèdits a llarg termini.

En períodes que el preu del diner disminueix, les entitats dediquen major volum de fons als préstecs a llarg termini, amb interès fix, doncs els garanteix una rendibilitat que no obtindran en futures operacions.

Quan el termini de finançament supera els 10 anys, la majoria de les entitats sol·liciten als seus clients garanties especials.

C. Compensacions atorgades pels clients

Mitjançant les seves inversions creditícies, els bancs han de generar la suficient rendibilitat per remunerar als seus clients i per obtenir un nivell de beneficis adequat als seus objectius.

Han d'aconseguir compensacions dels prestataris de fons a fi d'incrementar la seva rendibilitat. Aquestes compensacions solen consistir en la cessió d'operacions que permeten a l'entitat de crèdit guanyar uns diners addicionals al que ja obtenen per interessos i comissions com a conseqüència del crèdit o préstec concedit.

La informació en les operacions d'actiu

A. Informació aportada pel client

Quan una persona, empresa o institució es dirigeix a una oficina bancària per sol·licitar finançament, se li demanen una sèrie de dades sobre el seu patrimoni, ingressos...

B. Fonts externes d'informació

Registre de la Propietat: s'anoten les diferents operacions que afecten a béns immobles. Mitjançant la consulta, es pot conèixer qui és propietari d'una finca i la seva situació.

Registre Mercantil: (depèn del Ministeri de Justícia) la consulta d'aquest, permet conèixer moltes dades sobre les societats, i així contrastar la veracitat i exactitud de l'assenyalat pel client en el moment de sol·licitar el seu crèdit o facilitat financera.

Central d'Informació de Riscos del Banc d'Espanya (CIRBE): consten la major part dels riscos de crèdit que les entitats financeres tenen amb els seus clients. D'aquesta manera, qualsevol entitat financera pot conèixer quin és l'endeutament que els seus clients tenen amb altres entitats.

Asnef-Equifax: informació sobre accions impagades, tant de persones físiques com jurídiques.

Registre d'Acceptacions Impagades (RAI): informació d'accions impagades, però solament poden accedir a aquesta informació les entitats bancàries.

Descompte comercial

Cedir la propietat d'aquests documents (lletres), representatius d'un dret de cobrament, a un banc perquè aquest anticipi el seu import, menys els interessos i les comissions (fins que el meu client pagui) al client cedent i els faci efectius al seu venciment presentant-los a qui estigui obligat a pagar-los.

La lletra de canvi

Títol valor mitjançant el qual una persona, denominada lliurador, ordena a una altra, denominada lliurat, que pagui certa quantitat de diners, al venciment del títol, a una tercera persona, anomenada prenedor.

L'aval canviari

Acte, escrit en la lletra, pel qual un tercer s'obliga al pagament d'ella, bé en termes generals, és a dir, avalant a totes les persones que intervenen en el document, per tota o part de la seva quantitat, o bé en forma limitada a persona determinada.

Préstec i Crèdit: noció i diferència

Préstec: contracte mitjançant el qual un banc o caixa lliura al client una suma de diners prèviament pactada, que aquest es compromet a retornar, més els interessos, segons sigui el pla d'amortització establert.

Crèdit: l'entitat financera es compromet amb el client a permetre-li disposar de quantitats de diners, d'acord amb les seves necessitats, fins a aconseguir el límit pactat.

Els crèdits se solen utilitzar per les empreses que necessiten comptar amb fons per reforçar la seva tresoreria, sense que per això hagin de pagar interessos pels saldos no disposats.

Risc en préstecs i crèdits. Avaluació scoring

• Avaluació scoring

Com el volum de préstecs és molt gran, sobretot els que són de baix import i tenen terminis curts de devolució (menys de 5 anys). Per garantir la tramitació, les entitats utilitzen models d'avaluació informatitzats per avaluar als clients, i objectius que atorguen al potencial prestatari una puntuació (score).

Préstecs amb garantia personal

El codi civil estableix que del compliment de les obligacions respon el deutor amb tots els seus béns, presents i futurs ‹‹responsabilitat patrimonial universal del deutor››.

Garantia personal: suposa que el prestatari o prestataris, que reben els diners, responen de la seva devolució i de la dels interessos amb tot el seu patrimoni present i futur, però sense cap dret real de garantia.

En els crèdits i préstecs amb garantia personal, el risc que assumeix l'entitat és molt superior al que sofreix en els quals tenen garantia real.

Drets reals

Recauen sobre un determinat bé, per garantir que el client complirà amb l'obligació de retornar els diners al venciment. Si no ho compleix, l'entitat de crèdit té el dret d'apoderar-se del bé en qüestió i amb el valor d'aquest, anul·lar el deute que tenia el client.

És un procés ràpid, per a reclamar quantitats de diners, aquest procés té com a única conseqüència l'embargament dels béns del deutor.

Préstecs amb garantia real

Quan es tracta d'una operació a llarg termini no hauria de tenir una garantia personal, perquè no sabem les circumstàncies que tindrà el client a mesura que passa el temps, el bé del client serveix com a garantia de l'operació. Exemple: hipoteca del pis.

Dret real de penyora: el propietari d'un bé moble, ho posa a la disposició del banc (creditor) per respondre de la bona fi del seu deute (ho pignora), si el client (deutor, prestatari), no retorna el préstec, el banc (creditor) té dret a cobrar els diners prestats més els seus interessos amb el producte de la venda de la cosa pignorada

Es poden distingir 2 tipus de penyora:

• Penyora amb desplaçament: el deutor lliura al creditor la cosa objecte de la garantia. Ha de ser intervinguda per notari.
• Penyora sense desplaçament: l'objecte obstinat queda a poder del deutor, no obstant el dret que té al creditor (banc) de compensar-se amb l'import del bé moble (joies, mercaderies..), Hipoteca mobiliària: recau sobre les coses mobles (vehicles a motor, aeronaus). El creditor hipotecari té dret a cobrar l'import del que es deu mitjançant la venda de la cosa hipotecada.

Hipoteca immobiliària: La cosa hipotecada, com a garantia del deute és un bé immoble, que roman a poder del deutor

Préstecs hipotecaris

Els préstecs que es garanteixen amb hipoteca immobiliària s'utilitzen per a la compra d'immobles. Els terminis oscil·len entre 10 i 30 anys.

Es formalitza en escriptura pública, davant notari. La major part dels préstecs hipotecaris es concedeixen per a la compra d'habitatge:

• Nova construcció: el promotor rep un préstec hipotecari del solar sobre el qual es construiran els habitatges. Quan aquestes s'han acabat i es produeix el lliurament, el comprador de cadascuna d'elles se subroga en una part del préstec que en el seu moment va contractar el promotor i paga els rebuts a l'entitat.
• Segona mà: en primer lloc el comprador ha de comprovar en el Registre de la Propietat que la casa que desitja comprar està lliure de càrregues. Posteriorment el comprador es dirigeix a la seva entitat de crèdit per sol·licitar un préstec hipotecari, l'entitat que pot exigir un contracte privat de compravenda condicionat a la concessió del préstec, envia un taxador per valorar l'habitatge, seguidament estudia l'operació i si decideix concedir-la realitza una oferta vinculant al seu client. Una vegada concedit el préstec es reuneixen el venedor, el representant del banc i el notari, qui té obligació de comprovar la situació registral de l'immoble. Se signen simultàniament l'escriptura de compravenda, que transmet la propietat de la finca, i l'escriptura de préstec hipotecari.

B. Hipoteques de màxims

Se solen utilitzar quan els clients han contret un elevat volum de riscos amb l'entitat de crèdit, i aquesta considera que la garantia personal no és suficient.

Liquidació de préstecs

Per al càlcul utilitzen els procediments de les matemàtiques financeres (francès, o quota constant, etc.).

Els contractes de préstec, es poden pactar a interès fix (el tipus aplicat durant tota la vida del préstec és el mateix) o interès variable (s'estableix un tipus d'interès referencial: Euribor a un any, IRPH del banc o caixa, indicador CECA…). A l'interès se li suma o se li resta el percentatge diferencial.

La revisió del tipus d'interès variable s'efectua cada sis mesos o cada any.

Comptes de crèdit

Els crèdits se solen formalitzar en comptes corrents en les quals els prestataris són els titulars.

En aquesta modalitat es posa a la disposició del prestatari un límit de crèdit del que se sol disposar en funció de les seves necessitats. Mitjançant l'emissió de xecs, transferències, etc. De la mateixa manera, es poden realitzar ingressos d'efectiu i abonaments.

Respecte al saldo, el més habitual és que sigui deutor. Però si és creditor (el client té fons al seu favor) i no ha disposat del crèdit, l'entitat li abonés un tipus d'interès igual que el dels comptes corrents ordinaris. Quan les disposicions de fons superen al límit del crèdit concedit el compte està sobregirat o excedit. I és una situació perillosa per a l'entitat de crèdit, a més d'estar penalitzada per aquests amb elevats cobraments d'interessos i comissions.

Crèdits de signatura: avals bancaris

En ells les entitats financeres, en principi, no aporten diners, únicament garanteixen les obligacions dels seus clients i responen del seu compliment si aquests no ho fan.

Els avals solen pactar-se per un termini determinat, o de forma indefinida, els quals solen produir-se davant les Administracions públiques per respondre del pagament d'obligacions, per exemple Hisenda.

A. Classes d'avals bancaris

Els avals econòmic comercials s'utilitzen per respondre de la qualitat dels materials subministrats de l'execució d'una obra.

Mitjançant els avals econòmic financers, el banc o caixa respon de la bona fi de crèdits o préstecs obtinguts pels seus clients en altres entitats.

Els avals econòmics purs, es presten pels bancs i caixes per respondre d'obligacions de pagament dels seus clients. Es tracta de respondre exclusivament de quantitats.